Música contra l’absentisme escolar als Magraners de Lleida
Els alumnes que se salten les classes es redueixen a només quatre
LleidaLa Lucía pica de mans a la taula al mateix temps que els seus companys de cinquè. Cada cop amb més intensitat, donant-ho tot per no perdre el compàs. I la mestra, lluny d’enfadar-se pel soroll eixordador, anima els alumnes a seguir el ritme. El més sorprenent és que no es tracta d’una classe de música, sinó de llengua, i avui toca separar síl·labes. “Si una lletra porta accent, piquem més fort”, explica la Lucía sota l’atenta mirada del Juan, un dels més hàbils amb el caixó. “Els meus pares em diuen que soc molt pesat, però jo només faig els deures que em manen”, assegura entre rialles buscant la complicitat de la Lucía. Camí del despatx de la directora de l’Escola Magraners, l’Helena Aznar, resulta inevitable no fixar-se en la música que brolla de totes les aules, fins i tot del gimnàs, on assagen una coreografia per a la festa de final de curs.
L’Helena va arribar a aquest centre d’alta complexitat, situat a l’extraradi de Lleida, ara fa cinc anys i es va trobar amb un barri molt castigat per la crisi i socialment desafavorit. Prescindir dels llibres de text, doncs, no va ser cap decisió dolorosa per a ningú, tampoc per als pares, que van veure com es reduïen les seves despeses escolars. “L’escola té un alt percentatge de famílies d’ètnia gitana i amb pocs recursos econòmics, per a les quals l’escolarització no és prioritària. De fet, patíem un absentisme escolar que se situava al voltant del 28%”, confessa la directora del centre, orgullosa d’haver-lo reduït a la mínima expressió, en concret avui són només quatre els alumnes que no assisteixen regularment a classe.
Aprendre al ritme de la música
El projecte Pentragram@ és el principal responsable que la situació al centre escolar s’hagi girat com un mitjó. La iniciativa els va valer el guardó UOC d’innovació Baldiri Reixach 2017-18, una de les distincions al reconeixement de l’escola catalana que atorga la Fundació Carulla. “Havíem d’idear un nou model educatiu des de zero que els incentivés a venir a l’escola, i vam elegir la música perquè és el que més predomina en aquest barri, a tots els agrada”, raona la directora, que, juntament amb la Nona Aixalà, cap d’estudis i professora de música, va posar en marxa una metodologia amb les cançons, les notes, les melodies i el ritme com a fil conductor.
I quin sentit té la classe de música en una escola on totes les assignatures es formen amb música? “Jo produeixo sons amb la boca que conformen notes musicals, mentre que la professora de llengua produeix fonemes amb els mateixos sons. És a dir, apliquem la música de manera diferent”, argumenta la Nona.
Així, tots els alumnes, des d’educació infantil fins a cicle superior, aprenen matemàtiques, llengua, art, educació física o tecnologia amb la música. Enguany, també a primer d’ESO, atès que l’escola ha començat a acollir fins a segon, encara que l’objectiu de la seva directora sigui oferir fins a quart de secundària per “assegurar la continuïtat i trencar inèrcies que afavoreixen l’abandonament escolar”.
Un dels problemes freqüents d’aquest centre és que l’institut està ubicat en un altre barri, a la Bordeta, la qual cosa comporta que molts alumnes, sobretot les noies d’ètnia gitana, no facin el pas, “ja que solen casar-se i tenir fills molt joves”, sosté la directora. Obrint el centre a secundària, l’absentisme escolar s’ha eliminat completament a primer d’ESO, “quan la majoria optaven per no anar a classe si s’havien de desplaçar fins a la Bordeta”.
Noves candidatures al premi
Els premis Baldiri Reixac ja tenen 360 candidatures sobre la taula per a l’edició d’enguany, tot i que la xifra pot créixer perquè el termini per rebre’n es tancarà el 27 de gener. La Fundació Carulla va crear els guardons el 1979 per donar resposta als reptes educatius i reconèixer les iniciatives que contribueixen a la construcció d’una escola catalana de qualitat. El projecte Pentagram@ va rebre 4.000 euros de premi, que s’han invertit en robòtica, instruments musicals i que ajudaran a fer “les primeres colònies” de la història de l’escola, explica l’Helena. Per això, la Lucía i el Juan tornen a picar de mans, ara d’alegria.
