Narcís Prat, catedràtic d'ecologia: "El govern espanyol dóna llicències d'aigua per sobre de les possibilitats del riu Ebre"

La Plataforma en Defensa de l'Ebre i acadèmics critiquen el Pla Hidrològic al Parlament, i tots els partits els donen suport, menys el PP

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i dos reconeguts experts han reiterat aquest dimecres al Parlament la seva oposició al pla de conca de l'Ebre proposat pel govern espanyol perquè, segons ells, posa en risc la viabilitat del delta i la desembocadura del riu.

En una compareixença parlamentària s'ha tornat a posar de manifest la solitud del PP defensant els transvasaments i un cabal que no garanteix, segons els ecologistes i els científics, que el delta pugui resistir l'embat del mar, així com la salut del riu i de la seva biodiversitat. La resta de grups han rebutjat el pla i han criticat, a més, la incompareixença del president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Javier de Pedro, que ha rebutjat la convocatòria del Parlament per no està obligat perquè el és el president d'un organisme que depèn de l'Estat.

Manolo Tomàs (PDE)

El portaveu de la PDE, Manolo Tomás, ha denunciat que si s'acaba aprovant el pla de conca com està previst actualment es podria limitar el creixement futur de les terres de l'Ebre, ja que afectaria l'agricultura, la pesca o el turisme, entre altres sectors. En aquest sentit, ha intentat desmentir el tòpic que l'aigua que desemboca al mar es perd, i ha recordat que els sediments i nutrients que aporta l'Ebre al Mediterrani afavoreixen els pescadors de la demarcació de Tarragona, Castelló i les Balears.

Tot i així, ha dit que no vol una confrontació territorial amb Aragó o el País Valencià, ni entre els regants de Lleida i els de l'Ebre.

Narcís Prat, ecòleg

El catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prat ha explicat que el nou pla previst pel govern espanyol preveu augmentar de 965.000 a 1,4 milions les hectàrees de regadiu, tot i recordar que actualment hi ha més de 250.000 hectàrees irrigables que no es reguen per manca d'aigua, salinització o altres problemes. Segons ell, l'increment de zones de regadiu és insostenible i només es pot justificar un transvasament amb dades meteorològiques de fa dècades, sense tenir en compte la disminució de les pluges els últims anys.

Prat també ha criticat que el cabal ecològic que estableix el pla en cada punt del curs del riu no està consensuat amb els científics. Però on ha estat més crític ha estat amb la manca d'informació sobre un dels problemes més importants del riu, la salinitat de la seva aigua, que afecta la meitat de la superfície irrigable.

Segons ell, la proposta del govern espanyol pretén fer contents tots els sectors econòmics, sobretot els regants, menys als ecologistes, i dóna llicències d'aigua per sobre de les possibilitats del riu.

Pedro Arrojo, economista

Per la seva banda, el fundador de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, l'economista Pedro Arrojo, ha lamentat que calgui tornar a debatre sobre una qüestió que semblava haver quedat enterrada després de decaure el Pla Hidrològic Nacional del govern Aznar. En aquest sentit, ha recordat que la Unió Europea ja va alertar l'estat que podia incomplir normativa comunitària amb algunes previsions de regadius.

Arrojo ha recordat que el canvi climàtic ja té efectes sobre el riu, sobretot amb la reducció de pluges però també en la major evaporació a causa de l'augment de les temperatures. Per això, ha dit que és absurd preveure construir més envasaments, ja que en època de sequera estan mig buits.

Així, ha instat al sector regadiu a fer una reconversió, com ha fet la pesca, per admetre que no es pot créixer més en hectàrees i que han de fer inversions en innovació per optimitzar i minimitzar l'ús de l'aigua.

Però on ha estat més bel·ligerant ha estat en denunciar que el govern espanyol està preparant les infraestructures perquè les comunitats de regants puguin comerciar entre elles lliurement les concessions d'aigua. Arrojo ha recordat que l'aigua és un bé públic i per tant una concessió pels regants, no pas una propietat privada ni una mercaderia.

El partits polítics

En el seu torn, tots els partits menys el PP han donat suport als compareixents, considerant que el govern espanyol no té en compte els criteris ambientals. Salvador Milà, d'ICV-EUiA, ha assegurat que, al contrari del que diu el pla, no hi ha conques deficitàries o excedentàries, sinó una bona o mala gestió de recursos disponibles des de criteris ambientals, socials i econòmics. Quim Arrufat, de la CUP, ha recordat que bona part de l'Ebre passa per zones semi-desèrtiques i, per tant, no es pot pretendre augmentar indiscriminadament la zona de regadius al seu pas.

En canvi, Rafael Luna, del PP, ha dit que el pla del govern espanyol és continuador del proposat per l'anterior govern del PSOE, i ha recordat que més de 3.700 municipis i totes les autonomies de la conca de l'Ebre, excepte Catalunya, hi estan d'acord. Com a proposta per evitar la regressió del delta ha apuntat que es podrien fer obres a la desembocadura per reduir la força del mar. A la compareixença hi ha assistit diversos membres de la PDE.