L’Everest: l’abocador més alt del planeta

BarcelonaSis dècades després que Edmund Hillary i Tenzing Norgay conquistessin per primer cop el cim de l’Everest, la muntanya més alta del món s’està convertint en un abocador. El pas de centenars d’expedicions cada any ha fet que s’acumulin tones de deixalles al llarg dels seus 8.848 metres d’altura. Bombones d’oxigen es barregen amb plàstics, llaunes, excrements i, en alguns casos, les restes humanes d’alpinistes que hi han deixat la vida. Des del 1953 han aconseguit pujar-lo unes 7.000 persones i, ateses les extremes condicions del cim, els residus s’acumulen de mica en mica sense que ningú es preocupi de baixar-los.

El president de l’associació de muntanyisme del Nepal, Ang Tshering, ha donat el toc d’alerta i ha denunciat que aquesta acumulació de deixalles s’està convertint en una “gran amenaça” per al medi ambient. Un dels punts més vulnerables és el camp instal·lat a 5.300 metres, sense cap equipament que pugui fer la funció de lavabo. Davant d’aquesta situació, la solució de la majoria d’excursionistes és cavar un forat a la neu i fer-hi les seves necessitats. “L’acumulació d’orina i excrements és tal que, després de tants anys, s’han convertit en una amenaça per a la salut”, relata el president de l’associació de muntanyisme a l’agència Associated Press. El govern del Nepal ha fet algun pas per millorar la situació mediambiental de l’Everest, i des de l’any passat el ministeri de Cultura i Turisme ha establert com a nova regla per aquells que vulguin pujar al cim baixar al camp base amb vuit quilograms d’escombraries a l’esquena. Els excursionistes, a més, han de deixar una fiança de 4.000 dòlars, que perden si no tornen amb la quantitat estipulada.

L’alpinista català Ferran Latorre, que ha intentat conquerir l’Everest en fins a sis ocasions -la primera el 1995 i l’última el 2011- explica a l’ARA que l’augment de deixalles es deu a la massificació que ha patit la muntanya en els últims anys. L’increment d’excursionistes -argumenta- respon en part al fet que el territori ha vist en l’Everest un negoci per atreure excursionistes, i per això els ofereix escalar-lo amb ajuda sense que ni tan sols hagin de carregar gaire pes. “La manera de reduir-ho és que es fes sense aquesta ajuda”, detalla Latorre, que ha aconseguit l’ascens de deu cims de 8.000 metres.

Lluís Gómez, que va formar part de la primera expedició catalana que va aconseguir pujar a l’Everest l’any 1985, encara va més enllà i afirma que utilitzar l’oxigen per fer cims és una espècie de “doping ”. “Si al Tour de França veiéssim com els ciclistes utilitzen una bombolla d’oxigen diríem que fan trampes”, apunta. En aquest sentit, defensa que els grups que pujaven l’Everest als anys 80 generaven un nivell de deixalles molt reduït, que causava un perjudici “mínim” per a la muntanya. “A causa de l’ús de l’oxigen, el pic més alt s’ha massificat i, consegüentment, la brossa s’ha multiplicat un 200 per cent”, denuncia.

Sis cadàvers recuperats

Tot i així, Latorre creu que el camp base de la part del Nepal està més net que fa uns anys. “El territori viu d’això i ja disposen d’un equip d’expedició de neteja”, relata. Des del 2008, aquestes expedicions d’Eco-Everest formades per xerpes i dirigides per Dava Steven han recuperat fins a 15 tones d’escombraries, 600 quilograms de deixalles orgàniques i les restes de sis escaladors que estaven en punts molt visibles. Del que no hi ha cap mena d’estimació és de les deixalles que encara queden per recollir.

L’alpinista de la primera expedició catalana denuncia que si bé fa uns anys només s’atrevien a pujar als cims els muntanyistes que estaven preparats, avui en dia “ho fa tothom que vulgui i tingui diners per fer-ho”. Els interessats -afegeix- paguen un mínim de 20.000 euros a les agències comercials per fer l’ascens en un termini màxim d’un mes. “Si no ho aconsegueixen, baixen i tornen cap a casa”, relata. Gómez considera que el fet que en l’actualitat “tothom s’atreveixi a tot” fa que hi hagi molts més accidents i que, com a conseqüència, els preus de les assegurances hagin pujat. “La gent vol imitar Kilian Jornet, però n’hi ha molt pocs per no dir gairebé ningú que tinguin les seves capacitats físiques”, assegura.

La massificació actual queda lluny de l’alpinisme clàssic i de l’any 1924, quan Irving i Mallory forjaven els primers passos de la història del cim més alt del món. Tots dos van deixar-hi la pell, encara avui amb el dubte de si realment van aconseguir o no fer el cim. Aquesta primera medalla, però, finalment se la van endur l’expedició formada per Hillary i Norgay.

Nous preus per intentar tornar als orígens de l’alpinisme

Cada any intenten fer el cim de la muntanya més alta del món uns 700 alpinistes, inclosos els seus xerpes. Han assolit l’objectiu uns 7.000 muntanyistes, mentre que prop de 250 han mort en l’intent. Fins l’any passat el preu per aconseguir el permís governamental per pujar l’Everest era de 25.000 dòlars (18.000 euros), una quantitat que a partir de l’1 gener s’ha reduït a 11.000 dòlars (8.000 euros). Alhora, l’administració ha eliminat l’oferta per obtenir un permís conjunt per a set escaladors per uns 70.000 euros. L’objectiu d’aquests canvis és atreure els veritables amants de l’alpinisme i fugir de grups formats per gent adinerada.

Entre el 1921 -l’any del primer intent- i el 1996 van haver-hi 630 ascensions al sostre del món i 144 morts, però entre el 1996 i el 2014 les xifres han crescut a 6.421 i 104 persones que van perdre la vida, segons dades publicades a The New Yorker. En temporada alta -entre els mesos de març i maig- es poden arribar a concentrar 500 persones entre el camp base (5.300 metres) i el camp 1, uns 700 metres més amunt. El pitjor accident a l’Everest es va produir el 18 d’abril passat en aquest tram, quan una allau a la famosa cascada de gel del Khumbu va sorprendre un grup de 50 persones, sobretot xerpes. Van morir-ne tretze, tres van desaparèixer i sis més van quedar ferits de gravetat. Després d’això, el Nepal va decidir canviar la ruta que travessa la glacera.