Querella contra un fons inversor per mòbing immobiliari al Raval

BarcelonaShiplu Ahmed i la seva família fa mesos que denuncien que són víctimes de mòbing immobiliari. Formen part del grup de veïns del carrer Lancaster, al Raval, afectats per un cas insígnia de la lluita veïnal contra l’especulació immobiliària a Barcelona juntament amb els casos dels carrers Leiva i Entença. Com va publicar l’ARA al gener, l’empresa inversora MK Premium, propietària de l’edifici, ha anat rescindint els contractes de lloguer de tots els inquilins a canvi de quantitats molt baixes de diners: amb l’excepció de Shiplu Ahmed, l’últim veí que hi queda. Li van oferir 5.000 euros i ajuda per trobar un altre pis, però té clar que no en vol marxar. D’una banda, perquè el seu contracte no acaba fins a l’abril del 2019, i de l’altra, perquè no es pot permetre llogar un altre pis. “Tot és molt car i jo només cobro 1.000 euros al mes. On se suposa que hem de trobar un altre pis per 300 euros?”, explica.

Ahir Ahmed, el seu advocat i un membre de la plataforma veïnal Resistim al Gòtic van presentar la querella per coaccions que la família ha interposat contra MK Premium. Shiplu Ahmed, la seva dona, Rita, i els seus dos fills van arribar a la sala de premsa del Col·legi de Periodistes acompanyats d’un grup de veïns i veïnes del Raval i el Gòtic. Després de mesos de lluita en solitari, ara Ahmed assegura: “Des que tinc el suport dels veïns puc dormir a les nits”. El cas del carrer Lancaster, com el de Leiva i el d’Entença, són cares visibles del problema del mòbing immobiliari, que “s’està estenent com una taca d’oli a Barcelona i l’àrea metropolitana”, segons Martí Cussó, membre de Resistim al Gòtic. Altres exemples d’edificis comprats per fons d’inversió d’on s’estan expulsant els veïns són als carrers Còdols, Milans, Arc de Santa Eulàlia i Sant Bartomeu.

Immoble en mal estat

L’edifici on viu la família Ahmed està en un estat de degradació que es fa més que evident als ulls de qualsevol. La zona comunitària té les escales destrossades, les finestres dels replans no tenen vidres, ni tan sols marcs, i hi ha tanta acumulació d’escombraries i insectes morts als replans i celoberts que ningú creuria que allà hi viuen un nen de 7 anys i un nadó d’un mes. “Quan un compra un edifici ha de garantir els drets dels inquilins, i això vol dir garantir que s’hi pot viure”, argumentava ahir l’advocat de la família, Andrés Berrio. En declaracions a l’ARA, el propietari de MK Premium, Sergi Leiva, es defensa assegurant que el contracte d’Ahmed no és per lloguer d’un habitatge, sinó que està destinat a un altre ús, com pot ser el d’oficina.

Per a l’advocat de la família, però, es tracta d’un cas de coaccions, no només per les males condicions de l’edifici, sinó també perquè s’està interferint en la llibertat de presa de decisions de l’inquilí. “Des que l’empresa va adquirir la finca al setembre hi ha hagut un degoteig d’actuacions que han generat un clima de pressió i coacció ambiental i psicològica cap a la família perquè se’n vagin d’allà”, explica Berrio. Es refereix a l’inici d’unes obres de rehabilitació integral de la finca que no tenien llicència o la instal·lació de portes blindades als pisos que s’anaven buidant per evitar l’entrada d’okupes. “Un dia ens vam despertar dels cops que vam sentir a la paret i perquè ens va caure guix i pintura del sostre a la cara. Vam córrer cap a la cuina perquè vam sentir que havia caigut un tros de sostre -recorda Ahmed-. Aquell dia, amb la meva dona embarassada de 38 setmanes, vaig tenir por, i per això vaig anar als Mossos d’Esquadra a posar una denúncia”.

El seu advocat assegura que tot plegat està deixant seqüeles psicològiques en tots els membres de la família, i explica que demanaran a metges i psicòlegs forenses que analitzin la situació per veure si es pot establir una relació de causa-efecte.

L’Ajuntament estudia el cas

La regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, admet que l’Ajuntament té poca capacitat d’intervenció en el cas des del punt de vista legal, més enllà del que ja han fet, que va ser aturar les obres al mes de març. Ara bé, no descarta plantejar-se adquirir l’edifici, com han fet amb el del carrer Leiva, si bé reconeix que el procés és lent. “Estem parlant d’una tramitació que dura, com a mínim, un any”, adverteix.

Tant Shiplu Ahmed com el seu advocat són optimistes. “Estic convençut que el jutjat investigarà el cas fins al final i veurà que aquestes pràctiques poden ser delictives. Un contracte no és un dret a mitges, és un dret absolut i no es pot tolerar que un fons d’inversió compri una finca i hi pugui fer el que vulgui”, adverteix Berrio.