Reprogramar neurones per atacar el Parkinson

BARCELONA.Al cervell, igual que en altres parts del cos, hi ha un grup de cèl·lules mare encarregades de produir i renovar teixits, en aquest cas neurones. En els malalts de Parkinson, aquestes cèl·lules contenen una mutació genètica que és la que fa que el teixit neuronal d'aquests malalts estigui danyat i es tradueixi en la patologia. La troballa s'ha fet utilitzant mostres de cèl·lules de la pell de malalts que ja havien mort i la publica avui la revista Nature .

Per trobar la mutació danyada, entre els milers i milers de mecanismes moleculars que governen la diferenciació cel·lular, els investigadors, liderats per Juan Carlos Izpisúa, han transformat les neurones en cèl·lules mare rebobinant el seu estat fins a convertir-les en el seu estat primigeni, en cèl·lules iPS, equivalents a les cèl·lules mare. Així, en el procés han pogut veure en quin moment i on es produeix aquesta "errada genètica" (mutació) en les instruccions de diferenciació cel·lular respecte a les cèl·lules de persones que no pateixen la malaltia. Els investigadors també han fet servir mostres de cervell de malalts ja morts, d'una zona del cervell molt concreta, i han vist que aquesta mateixa mutació es troba en la seva membrana nuclear.

El gen mutat produeix un enzim anomenat LRRK2 que, quan no funciona bé, altera la membrana que envolta el nucli de les cèl·lules mare neuronals. Aquest dany en l'arquitectura nuclear condueix a la destrucció d'aquestes cèl·lules i la seva capacitat de generar noves neurones funcionals, incloent-hi les cèl·lules responsables de produir dopamina.

La malaltia de Parkinson és un trastorn que afecta les neurones en una part del cervell que controla els moviments musculars. En aquesta patologia, les neurones que produeixen la dopamina moren o no funcionen adequadament. La dopamina s'encarrega d'enviar senyals que ajuden a coordinar els moviments i, per això, es produeixen trastorns com tremolor a les mans, als braços, les cames, la mandíbula i la cara. També apareixen problemes d'equilibri, coordinació i rigidesa als braços, les cames i el tronc. Ningú coneix l'origen del dany d'aquestes cèl·lules. Els pacients també poden tenir problemes com depressió, trastorns del son i dificultats per mastegar, empassar i parlar.

La recerca obre la porta a nous enfocaments per a tractaments i tècniques de diagnòstic de la malaltia, però que encara cal assajar amb models animals i amb pacients per confirmar-ne la utilitat. Entre d'altres, es podria diagnosticar agafant mostres de la pell dels pacients, fent-les passar pel mateix procés de reprogramació per comprovar si estan afectades per la mutació involucrada en la malaltia. Actualment amb freqüència el procés neurodegeneratiu es diagnostica tard. Malgrat que no té cura, saber-ho abans estalviaria patiment i permetria aplicar abans tractaments pal·liatius. Una altra de les possibles projeccions futures seria el trasplantament neuronal per restaurar la pèrdua de neurones. Es podrien extreure cèl·lules de la pell del mateix pacient, reprogramar-les com a iPS, corregir la mutació i tornar-les a convertir en cèl·lules mare neuronals que funcionessin alhora i que poguessin regenerar el cervell danyat.