Revés judicial a Colau: el tribunal dona la raó a Endesa i anul·la el contracte de la llum de Barcelona

El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic creu que la manera com l'Ajuntament volia obligar les empreses a combatre la pobresa energètica no compleix la llei. Admet, però, "la imperiosa urgència" de fer front a aquesta problemàtica

El pols entre Endesa i l'Ajuntament de Barcelona pel contracte de la llum municipal ja té vencedor. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha donat la raó a la companyia elèctrica i ha anul·lat el concurs públic, segons ha pogut confirmar l'ARA. El Tribunal ha admès els recursos d'Endesa contra el plec de condicions i l'anunci de licitació del concurs i els ha anul·lat tots dos en considerar que la clàusula contra la pobresa energètica no s'ajusta a la legalitat. 

Aquesta victòria judicial no ve de nou, sobretot perquè Endesa ja havia guanyat una batalla abans, quan va aconseguir paralitzar el contracte de la llum en interposar un recurs davant del tribunal perquè verifiqués si els requisits vulneraven la llei. L'Ajuntament va treure a concurs el contracte de la llum per 65 milions d'euros, però Endesa i Gas Natural no hi van concórrer i el van impugnar perquè creien que les clàusules de l'Ajuntament contra la pobresa energètica eren discriminatòries. El seu argument era que les companyies petites operen al mercat lliure i per tant no han de fer front als compromisos respecte als clients en situació de vulnerabilitat. 

Encara que el tribunal ha donat la raó a Endesa, no s'està de defensar que les "bones intencions" de l'Ajuntament davant la "imperiosa urgència" de reduir la pobresa energètica són "lloables i encomiables". Tot i això, remarca que les decisions del consistori estan subjectes a la legalitat "sense cap altre condicionant com a garantia de l'Estat de dret i en ares a garantir la necessària seguretat jurídica". Amb tot, el Tribunal dona la raó a les energètiques fonamentalment per tres motius.

Els arguments del tribunal

El primer és que les clàusules municipals no estan prou detallades, tal com argumentaven les elèctriques. El consistori havia afegit obligacions contra la pobresa energètica com a clàusules especials d'execució, que s'havien de definir en convenis posteriors, però que havien d'arrancar el compromís de les elèctriques de no tallar la llum a les famílies vulnerables. El tribunal assegura que aquestes clàusules han d'estar ben definides i que en el contracte de l'Ajuntament no hi són d'una "manera clara i inequívoca".

De fet, el tribunal creu que les companyies que opten al concurs "no coneixen les seves obligacions" i afegeix, en aquest sentit, que "la manca de concreció perjudica a totes les licitadores potencials, actuals o possibles". El tribunal també diu que no es pot considerar un contracte públic perquè l'Ajuntament, en contra del que marca la llei, no va fixar un preu a la part del contracte relacionada amb la pobresa energètica. 

El segon argument és que les clàusules municipals no estan vinculades a l'objecte del contracte, que en aquest cas és el subministrament de la llum a dependències municipals. Què significa això? Segons el Tribunal, l'objecte del contracte no és "l'atenció i reducció de la pobresa energètica" perquè no es compleixen cap de les dues condicions perquè així sigui. Segons argumenta l'ens, caldria donar una "prestació clarament diferenciable" i licitar-se per separat, o bé que la finalitat social que busca el contracte es provoqués directament amb la prestació de l'objecte principal. Considera que subministrar llum als edificis municipals no és una finalitat social.

En tercer lloc, el tribunal creu que l'Ajuntament no pot justificar-se amb el projecte de llei de contractes que està en tràmit, perquè encara pot ser esmenat i no té cap efecte jurídic. "De la lectura dels plecs no es poden endevinar de cap manera els paràmetres per a la determinació concreta del preu de l'atenció i reducció de la pobresa energètica", afirma el tribunal, que sosté que aquesta clàusula social que s'inclou en el plec de condicions resulta "contrària" a la llei espanyola. 

I ara què? La resolució del Tribunal posa fi a la via administrativa, però l'Ajuntament pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El nou contracte havia d'entrar en vigor el 25 de març i tenia una durada d'un any, prorrogable a un altre. El tribunal que ha emès la sentència és l'hereu de l'OARCC, l'òrgan administratiu de recursos contractuals de Catalunya, que va resoldre precisament contra la decisió de la Generalitat d'adjudicar l'ATLL a un consorci liderat per Acciona.