La Ribera d’Ebre intenta renéixer de les cendres

Un any després de l'incendi, alcaldes i pagesos reivindiquen més regadiu per recuperar la productivitat

Ara fa un any, l'ermita del Remei de Flix, ubicada en una balma oberta sota un banc rocós, es va salvar de les flames pels pèls. L'edifici està ubicat al nord de la comarca de la Ribera d'Ebre, al límit amb el Segrià i les Garrigues, i envoltat de boscos i camps cremats. L'última setmana de juny de l ' any passat,  un incendi va c alcinar s de 5.000 hect à rees – principalment de bosc , per ò gairebé un miler d 'agrícoles–  de vuit municipis: Vinebre, la Palma d'Ebre, Flix i la Torre de l'Espanyol a la Ribera d'Ebre; Maials i Llardecans al Segri à;  i Bovera i la Granadella a les Garrigues. I per això, aquest dissabte al migdia, l'ermita ha sigut el punt escollit per celebrar l'acte institucional per fer balanç i recordar  l'incendi mé s virulent a Catalunya de l'última dècada.

L'acte, íntim i auster per les imposicions del coronavirus, ha reunit tots els alcaldes dels municipis afectats pel foc, que han plantat vuit oliveres –una per poble– com a símbol de la "victòria, sobre la mort", en paraules de l'alcalde de Flix, Francesc Barbero. Un any després, els brots verds ja impregnen el paisatge i els pagesos han començat a replantar alguns dels camps. Els últims mesos, ajuntaments i entitats cíviques com Rebrotem han fent mans i m à nigues per complementar els ajuts de les administracions per pal· liar els danys del foc.

El d epartament de Treball, Afers Socials i Famí lies ha invertit un milió i mig d'euros, principalment, per a la contractació i formació de peons forestals dels plans d'ocupació que s'han encarregat de netejar el bosc i contruir feixines de fusta per evitar la degradació del sòl. Per la seva banda, la conselleria d 'Agricultura ha invertit una mica més d'onze milions d'euros en un pla de mesures urgents, unes ajudes importants, però que, a parer de gairebé tots els pagesos i la majoria d'alcaldes afectats, "s'han quedat curtes".

I després de l’incendi què s’ha de fer?

Uns pagesos descontents

Els ajuts directes als agricultors (un total de  274.674 euros ) no han estat al marge de la pol è mica "perqu è els imports estaven vinculats a la contractació d ' una asseguranç a de cinc anys que molts no es veuen amb cor de sufragar", ha explicat l'alcalde de Maials,  David Masot . És el cas de Santiago Querol, que va perdre una plantació jove de 22.000 oliveres ubicada a la partida dels Perots de Flix. "He hagut de tallar les oliveres cremades. Quin sentit té demanar una assegurança per a una finca calcinada que no serà productiva fins d'aquí cinc o sis anys?", es preguntava. De fet, en molts casos la recuperació de les zones agrícoles serà inviable i, segurament, un percentatge important dels terrenys acabaran abandonats. "A Bovera es van cremar 540  hect à rees . Si se 'n recuperen 200 o 300 ja ser à molt ", ha pronosticat l'alcalde de Bovera, Òscar Acero .

“Era necessari sacrificar les nostres finques”

Segons Barbero, una part de la solució passa per la promoció del regadiu. " S i ja és una petita heroïcitat que un pagès de regadiu recuperi els seus camps, és gairebé impossible plantejar-ho en una zona de secà", ha afirmat. L'ampliació dels regadius és, per tant, de les poques garanties que tenen els pagesos per recuperar el potencial productiu d'abans de l'incendi, ha destacat l'alcalde de Flix. L a setmana passada es va aprovar el projecte d'ampliació del regadiu de la Comunitat de Regants de Vingalis, que engloba els termes municipals de la Torre de l'Espanyol, Flix i Vinebre, i caldria aconseguir el mateix a la zona del Segri à Sud i a la Vall de Sant Joan a les Garr i gues . "És imprescindible si volem fixar activitat agr à ria al territor i", ha recordat Barbero.

De fet, el devastador incendi de l'estiu passat va evidenciar la necessitat de repensar un model de pa ís per combatre el despoblament. Però les promeses d'ara fa un any per millorar comunicacions i infraestructures, millorar equilibri territorial i promoure una gestió més eficient dels boscos no s 'han desplegat. " U n any despré s l'ú nic que tenim é s el projecte de la nova Agè ncia Catalana de la Natura, una entitat allunyada dels interessos de les zones rurals i creada sense consens amb el territori", ha criticat l'alcalde de la Torre de l'Espanyol, Joan Junc à . "A mé s, l'altra gran proposta ha estat la liberalització absoluta de les energies renovables, que no contribueix al desenvolupament rural sinó que el posa en perill. L'incendi no ha aconseguit fer fora els pagesos, per ò potser ho aconseguiran les plaques fotovoltaiques i els molins e òlics", ha sentenciat.