SOS Racisme ha recollit 571 casos d'abusos policials a Catalunya des del 1999

L'ONG denuncia que la "impunitat" dels agents prova la "naturalesa estructural" del racisme

Des del 1999 el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme ha recollit 571 casos de racisme policial, que representen el 23% de les 2.514 denúncies que ha assumit l'organització. La dada demostra, segons l'ONG, que "la violència policial tant a Catalunya com a la resta de l'Estat no són casos aïllats o accions perpetrades per pomes podrides dins els cossos policials, sinó conseqüència d'un racisme d'estat sistèmic". I és que el racisme "permea les institucions, les lleis i totes les capes de la societat", perquè només així s'explica que tan sols hagin acabat condemnats 4 policies i que en cap cas "s’ha aplicat l’agreujant de racisme o s’ha considerat delicte d’odi".

“Les agressions racistes de la policia són sistemàtiques a Catalunya”

I els casos que arriben a SOS Racisme poden ser només la punta de l'iceberg, perquè, com recorda l'ONG, hi ha molts factors estructurals que dificulten que les víctimes del racisme policial arribin a la denúncia. El primer és "la situació d'indefensió" en què es troben col·lectius com ara els venedors ambulants, les treballadores sexuals o els joves migrants. "Sovint les persones que denuncien el racisme policial es troben amb una contradenúncia confeccionada pels agents implicats que els suposa no només conseqüències penals sinó també d’estrangeria", alerta l'ONG. Això fa les víctimes doblement vulnerables i perpetua la "impunitat" policial.

Una altra trava és al sistema judicial, "en què s'atorga la presumpció de veracitat a la versió policial" i es "qüestiona constantment la versió de la víctima". També el fet que les institucions no reconeguin les pràctiques racistes dins els cossos policials "genera desconfiança en qui pateix els abusos" i contribueix a tapar el problema.

Els quatre casos en què un policia ha acabat condemnat per una denúncia de SOS Racisme es remunten a fets ocorreguts entre el 2005 i el 2012: un agent de la Policia Nacional que va agredir i vexar quatre senegalesos en un control d'estrangeria als voltants de la plaça Catalunya i que va ser condemnat per faltes; un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va pegar un venedor ambulant i que va ser condemnat per una falta per lesions; un altre agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va trencar la mandíbula a un veí a la comissaria de Nou de la Rambla i que va ser condemnat per un delicte de lesions a un any de presó, i un mosso d'esquadra i un vigilant del metro de Barcelona condemnats per un delicte de lesions durant una detenció.

Però aquestes condemnes són l'excepció a la norma de la impunitat policial, segons constata l'ONG, que relaciona una llarga sèrie de denúncies que han acabat arxivades.

  • 2009: Agressió policial al Sr. HK durant la detenció i al lavabo de la comissaria. El procediment es va arxivar abans d’arribar a judici.
  • 2009: Agressió policial a MH, menor tutelat, propinant-li un cop de puny que li va fer perdre una dent. L’Audiència Provincial va absoldre al policia el 2012.
  • 2010: Mort del jove MA al CIE mentre estava a una habitació sol i aïllat. La versió oficial va ser el suïcidi. Aquest procediment tampoc va tenir cap recorregut.
  • 2011: Agressió de 15 policies a venedors ambulants al metro de Barcelona. Amb les imatges del metro es van identificar els dos policies responsables de les agressions més greus, però van ser absolts per l’Audiència Provincial de Barcelona el 2015. Tots dos havien estat denunciats abans per violència contra immigrants.
  • 2012: Atropellament al venedor ambulant IS per un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que li trenca la cama. La denúncia va ser arxivada i la reclamació a l’Ajuntament va ser desestimada al jutjat contenciós administratiu. Aquests fets van ser l’inici de l’assetjament policial cap a aquesta persona fins que va ser expulsada del país.
  • 2012: Mort d'un jove de 21 anys al CIE de Barcelona, per denegació d’assistència mèdica.
  • 2013: El Sr. AD va ser detingut i acusat de robatori d’un mòbil sense cap tipus de prova, per la qual cosa es va confeccionar un atestat per justificar l’acusació policial. Malgrat que SOS Racisme va acreditar que hi havia dues denúncies, una confeccionada i l’altra de la veritable víctima del robatori i que no coincidien ni en el relat ni en la signatura, el procediment es va arxivar considerant que no hi havia prou proves per demostrar un possible delicte de falsedat documental.
  • 2013: Agressió policial al CIE de Barcelona per part dels policies que custodien el centre al Sr. MK. La víctima no va ser expulsada i va poder interposar una denúncia, quan en la majoria dels casos la víctima és denunciada i fa inviable el procediment penal. Tot i així, el procediment es va arxivar.
  • 2016: Intervenció policial de matinada en un pis a Salou per venda ambulant on mor el Mor Sylla, suposadament al precipitar-se per la finestra quan fugia dels agents. El procediment penal es va arxivar. Des del SAiD continuem fent la reclamació per la via administrativa.
     

SOS Racisme reclama que les administracions reconeguin "l'existència de racisme als cossos de seguretat pública" i el condemnin i que recullin de manera oficial i transparent les dades per dimensionar el problema, i també que s'apliquin "mecanismes de control i avaluació interna" i que s'acabin les identificacions per motiu racial per part dels cossos catalans. També demanen la no col·laboració dels Mossos d’Esquadra amb la Policia Nacional en operatius de control d’estrangeria. L'ONG també vol "un abordatge integral de la seguretat que posi èmfasi en la prevenció social, comunitària i policial" i que es revisin "criteris de selecció de personal" dels agents així com una formació obligatòria en matèria de drets humans i no-discriminació.

SOS Racisme reclama també "canvis radicals en els mateixos fonaments del sistema" per "transformar urgentment i, des de l'arrel, aquest Estat inhumà, injust i responsable de les polítiques que causen la mort de milers de persones a les fronteres, als CIE, als centres de menors i a l'espai públic".

Els Mossos admeten "un biaix" ètnic en les identificacions

Precisament, el cap dels Mossos d'Esquadra, el comissari en cap Eduard Sallent, ha admès que la policia catalana, "com tots els cossos policials", té "un biaix" en les identificacions. "És un fet universal el perfil ètnic. Quan estàs al carrer, et fixes més en unes persones que en unes altres. És una tendència en la intervenció pública que s'ha de treballar per corregir amb formació", ha assegurat Sallent en una entrevista a Els matins de TV3, en què ha negat que hi hagi "una actitud racista voluntària o activa". El cap dels Mossos ha afegit que "és tremendament ineficaç seleccionar des del punt de vista de l'ètnia", com va constatar un estudi que va fer el cos el 2007, a més de ser "injust perquè es victimitza una comunitat".

"Es perd el temps i es comet una injustícia amb una persona", ha considerat Sallent, que ha defensat que els Mossos treballen la diversitat en els seus processos de selecció. El cap de la policia catalana ha atribuït les identificacions als estereotips que es posen a les comunitats, que fan que "es generin alertes", i a la llei d'estrangeria, els processos migratoris i les realitats d'exclusió social.