Salari mínim de 800 euros: les propostes de les entitats socials per al 20-D

La Taula del Tercer Sector fa una crida per lluitar contra la cronificació "incomprensible" de la pobresa i l'atur

Les xifres macroeconòmiques parlen d'un creixement econòmic sostingut durant els últims set trimestres, però de forma "incomprensible" la pobresa i l'atur es cronifiquen i les desigualtats augmenten. Agafant aquesta situació com a referència, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha fet públiques aquest dilluns les seves 26 propostes concretes adreçades als partits polítics de cara a les eleccions del proper 20-D. L'objectiu últim és que el "creixement econòmic es tradueixi en creixement social", ha expressat el president de la Taula, Oriol Illa.

La Taula, que engloba 34 federacions i agrupacions que representen més de 3.000 entitats no lucratives, ha assegurat que els eleccions estatals són una "excel·lent oportunitat" per demanar que el govern que sorgeixi de les urnes prioritzi "sense ambigüitats" totes les accions que permetin reduir l'atur, l'exclusió i la pobresa, i és per això que en el seu document titulat 'Enfortir l'estat del benestar per créixer socialment' ofereix les seves receptes. Aquestes propostes seran presentades als diferents candidats catalans. La setmana passada va escoltar-les el candidat d' En Comú Podem, Xavier Domènech, i el de Democràcia i Llibertat, Carles Campuzado. Demà dimarts serà el torn de Juan Carlos Girauta ( Ciutadans), demà passat, dimecres, de Gabriel Rufián ( ERC), el divendres 4 de Carme Chacón ( PSC) i el dijous 17 de Jorge Fernández Díaz ( PP).

"El creixement econòmic s'ha de traduir en creixement social"

Oriol Illa President de la Taula del Tercer Sector

Les propostes s'han agrupat en els blocs de finançament i fiscalitat, pensions i prestacions, atenció a les persones, ocupació i formació, habitatge i transports, immigració i asil i tercer sector. Les 10 més destacades són les següents:

  1. Incorporar un impost negatiu per a les persones amb uns ingressos més baixos, amb l'objectiu d'augmentar la capacitat redistributiva.
  2. Augmentar el salari mínim interprofessional als 800 euros al mes durant els propers dos anys –actualment són 648,6 euros al mes.
  3. Crear una prestació per a les famílies vulnerables amb fills a càrrec que permeti atacar la pobresa severa.
  4. Reformar el model de la dependència, amb un nou sistema de copagament que inclogui paràmetres més assumibles i justos que garanteixi un accés digne als serveis per a les persones discapacitades, en línia amb la protesta de fa cinc dies a la plaça Sant Jaume.
  5. Que es completi el traspàs pendent del sistema de beques i ajuts a l'estudi per millorar el sistema de distribució i garantir la igualtat d'oportunitats efectiva.
  6. Una nova llei de dret a l'habitatge i als subministraments bàsics, a més de retirar els recursos del govern espanyol contra la legislació catalana.
  7. El tancament dels CIE i la flexibilització dels permisos de treball i de residència.
  8. Complir les sentències dels tribunals sobre  la gestió del 0,7% de l'IRPF per part dels governs autonòmics, i que l'Estat ha ignorat reiteradament.
  9. Reforçar els programes d'acollida d'asilats i refugiats per facilitar la seva integració.
  10. Millorar l'actual legislació de mecenatge per incrementar les deduccions fins a nivells semblants als d'altres països europeus.

5 punts

És la diferència en la taxa de pobresa entre l'Estat i l'Europa dels 28

La justificació de tot plegat es troba en les xifres que demostren que Espanya està a la cua d'Europa en polítiques socials.

  • La taxa AROPE, que mesura la pobresa, ha augmentat a Espanya del 24,5% al 29,2% de la població entre 2008 i 2014. Als 28 estats que conformen Europa ha passat del 23,8% al 24,4%.
  • La taxa d'atur ha passat del 17,9% de l'any 2009 al 24,4% el 2014. En el conjunt d'Europa l'augment ha sigut molt menor, en passar del 7% al 10,2%. A més a més, l'atur de llarga durada s'ha multiplicat per deu i ja són 2,38 milions de persones les que fa dos o més anys que no treballen.
  • Tot i que l' abandonament prematur dels estudis s'ha reduït del 31,7% al 21,9%, en el cas europeu és molt inferior: un 11,2%.
  • El parc d'habitatges socials a l'Estat és només el 2% del total, enfront del 32% dels Països Baixos, el 23% d'Àustria o el 19% de Dinamarca.