El Consell Assessor de Salut retreu a la Generalitat haver infravalorat la pandèmia

També critica l'absència de protocols i pautes rigoroses i la falta de material de protecció

Format per una quinzena de professionals, el Consell Assessor de Salut (CAS) ha fet una primera anàlisi de la crisi del coronavirus i la resposta que s'ha donat des del sistema de salut català. En el document, els assessors retreuen a la Generalitat les "deficiències en l'anàlisi i la previsió de la importància de la pandèmia" amb poca coordinació entre els serveis de protecció de salut, la capacitat de resposta de la xarxa territorial de salut pública i el sistema assistencial de salut.

DOCUMENT | Llegeix aquí l'anàlisi del Consell Assessor de Salut sobre la gestió de la pandèmia del coronavirus

Entre les debilitats que han detectat, també subratllen "l'absència de protocols i pautes rigoroses" per fer front a aspectes com l'atenció al procés de final de vida i la priorització de recursos –"Quan són limitats, haurien d'arribar de manera equitativa a tothom que ho necessités"–. També critiquen la manca de disponibilitat de proves per diagnosticar la malaltia, la falta d'equips de protecció individual (EPI) i l'absència "d'una veu cientificotècnica consensuada, autoritzada i reconeguda de l'àmbit de la salut".

La gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la doctora Carme Borrell –que també forma part del CAS– ha apuntat que en aquesta crisi "s'han sentit molts experts parlant que, entre ells, no han consensuat un sol discurs, sinó que cadascú ha anat a la seva. I també s'hi ha barrejat molt la política i tot plegat no ha ajudat gens". Per això creu que s'hauria de crear un comitè d'experts de diferents disciplines amb un sol portaveu que fos qui expliqués les mesures a la ciutadania. 

Els CAP hauran de fer proves en 24 h als pacients amb símptomes

A més, lamenten que el Govern no va preveure l'afectació del covid-19 en el sistema de residències de gent gran i de persones amb discapacitat, "a fi de prevenir contagis i dotar aquests centres de recursos per fer-hi front". I assenyalen que la falta d'integració assistencial en els àmbits de la salut i social "s'evidencia per una coordinació millorable en el territori".

Falta de coordinació i lideratge

Al document els professionals del CAS també analitzen els aspectes ètics de la gestió i actuació de la pandèmia. Indiquen que els recursos sempre són limitats, però que, durant la crisi del coronavirus, "s'ha manifestat de manera sobtada i massivament". "S'ha donat, doncs, l'expressió més clara del principi ètic de justícia i equitat, en el seu màxim exponent, pel fet d'haver de decidir qui podria tenir més opcions de sobreviure i qui no, per dur que sembli".

Pugen lleugerament els contagis però torna a baixar el nombre de morts a Catalunya

En aquest sentit, assenyalen que, a la pràctica, aquestes decisions "han estat minoritàries, segurament pel fet que s'han procurat prou recursos per suportar els pics de la crisi". També recorden que han sorgit iniciatives de diferents grups, com del Comitè de Bioètica de Catalunya, que han aportat "idees reflexions i algoritmes per ajudar els professionals en aquesta difícil tasca". Però que, tot i la "vàlua d'aquestes iniciatives, la sensació ha sigut de manca de coordinació i lideratge".

A més, també consideren que s'ha generat "una inquietud innecessària a la ciutadania davant el possible plantejament d'establir determinats criteris gairebé com a prioritaris, com podria ser l'edat de la persona". Un plantejament que, per al CAS, "ha generat una alarma social, totalment evitable, entre la població gran i més vulnerable".

Debat ètic i moral

Un altre debat ètic que creuen que s'ha d'abordar és el de l'acompanyament de les persones malaltes de covid-19, especialment en la fase final de la vida, perquè s'ha produït un "desconcert i falta de criteri clar, que, a més, ha variat al llarg de les setmanes". Al principi, no deixaven entrar cap familiar, encara que el pacient es trobés en procés de final de la vida; i després es va deixar entrar un familiar.

L'OMS demana investigar possibles casos de covid-19 que es remuntin al 2019

"Moltes famílies han perdut els seus parents sense poder-los veure en les últimes setmanes o dies de vida, sense poder-se'n acomiadar i patint un dol gens fàcil", lamenten. L'element de gairebé "inhumanitat" s'ha anat modulant amb els dies, a partir de documents de reflexió que recomanaven un canvi de criteri". Per al CAS, hauria sigut adequat aplicar aquest criteri des del primer moment i "evitar així molt patiment".

Pel que fa a la gestió de les dades de salut, ressalten que la ciutadania s'ha mostrat receptiva i col·laboradora, però que "s'ha trobat a faltar informació sobre la gestió d'aquestes dades, sobre les garanties de confidencialitat, sobre el recorregut que tindran i quins usos se'n podrà fer". "Cal tenir en compte que afecten drets fonamentals de les persones i cal, si més no, ser transparents i informar-ne obertament", recalquen.

Compensar els professionals de la salut

El CAS posa de manifest l'esforç "titànic" dels professionals de la salut, que "no han escatimat hores ni esforços". Ara bé, alerten que "el nivell de patiment emocional i físic suportat també és molt elevat i tota aquesta fortalesa que s'ha posat al servei de les persones passarà factura quan tot torni al seu ritme normal. Per això consideren que és "un deure ètic i de responsabilitat" fer un retorn del seu esforç de la manera més eficient també per al sistema".

Carme Borrell afegeix que les retallades en el sistema de salut català han repercutit en aquesta crisi i aposta per retornar al personal sanitari el 5% perdut del seu sou: "Els professionals no volen regalets de mil euros, sinó que volen recuperar les condicions que tenien i que se'ls pagui tot el que se'ls deu, que és molt més de mil euros". I lamenta que, encara avui dia, hi ha falta de material de protecció. 

Per contra, el consell també ha analitzat les fortaleses que ha demostrat tenir el sistema de salut català. En primer lloc, destaquen la solidaritat de la ciutadania, la solidaritat i flexibilitat dels professionals, la capacitat d'adaptació i flexibilització del sistema davant les crisis, el potencial de les eines digitals, i el rol de l'atenció primària i comunitària "en la resolució, contenció i el monitoratge" de la malaltia, amb un paper "fonamental" de l'atenció al domicili i de la teleassistència.

La pandèmia reobre el debat sobre el model de residències a Catalunya

Per tot això, el CAS aposta per elaborar estratègies i accions que puguin servir per a pròximes crisis. I, paral·lelament, insta a continuar transformant el sistema "per garantir la millora de la salut i el benestar de les persones, mitjançant una atenció equitativa, de qualitat i eficient". Per a la gerent de Salut Pública de Barcelona també s'hauria de reforçar l'atenció primària, "que ha tingut un paper fonamental en aquesta crisi. És la porta d'entrada al sistema sanitari i, si aquesta porta funciona, molts casos no cal que arribin al sistema hospitalari". 

Entre les mesures que s'haurien d'aplicar de manera immediata segons els experts, destaquen l'elaboració d'un pla d'atenció a la ciutadania –especialment dels col·lectius vulnerables–; un pla d'atenció als professionals per pal·liar les conseqüències de l'impacte emocional i físic; la incorporació de criteris comuns, explícits i transparents en les directrius; el manteniment d'estructures i circuits sanitaris i socials necessaris per si es produeixen nous brots; i la identificació i documentació de les innovacions desenvolupades durant la crisi, per destriar les que han aportat valor i siguin escalables.

El Consell Assessor de Salut està format per una quinzena de professionals mèdics de diferents àmbits i es va constituir el 2018 per repensar i reorientar el model de futur del sistema de salut català.