Sant Cugat del Vallès és el municipi on més gent sap parlar català i a Terres de l'Ebre és on més s'usa
Per primera vegada, els deu webs més consultats disposen d’una versió en català i sis dels deu programes de missatgeria més emprats també tenen una versió
BarcelonaEl català batega amb força a les grans ciutats catalanes, però encara de manera desigual. La publicació de l’Informe de Política Lingüística 2015 de la Generalitat posa de manifest que entre el 50 i el 82% dels habitants de les 50 ciutats més grans de Catalunya saben parlar català. En base al cens de població del 2011, que es duu a terme cada deu anys, s'elabora aquest informe que ofereix informació sobre els coneixements lingüístics de la ciutadania. Les dades fetes públiques enguany, desglossades per municipis, revelen que la població catalana on més gent sap català és Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) amb el 82,2% dels enquestats, i la que menys Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), on aquesta xifra se situa en el 50,7%. Tot i això, és a Terres de l’Ebre on més gent -un 73’2% de la població enquestada- té el català com a llengua inicial, d’identificació i habitual; mentre que a Barcelona i a la resta de l’àmbit metropolità aquest percentatge descendeix fins a menys de la meitat, concretament un 30,1% i un 20,9% respectivament.
La territorialització en l’ús
Malgrat que l’Informe data del 2013, la Generalitat no havia donat a conèixer fins ara les xifres desglossades per municipis. En l’entrega del document que ha fet el conseller de cultura, Santi Vila a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, aquest dimecres Vila ha explicat que la situació de la llengua és “raonablement positiva”. De fet, en 11 dels 50 municipis més poblats, més del 75% dels seus habitants parlen català. D’aquests, les cinc ciutats que lideren el rànquing són Sant Cugat (82,2%), Igualada (81,6%), Girona i Tortosa (80,3% ambdues) i Olot (79,4%).
En canvi, els indrets on menys es parla són Salou (57,9%), Lloret (57,3%), Cornellà de Llobregat (57,2%), l’Hospitalet de Llobregat (54,7%) i, per últim, Santa Coloma de Gramenet (50,7%). Tot i que Santa Coloma clogui la llista, la directora general de Política Lingüística del Govern, Ester Franquesa, ha volgut remarcar els “esforços notables” que s’estan duent a terme en el municipi “més que en altres ciutats”.
Tot i això, Vila ha alertat dels “elements de fragilitat que cal seguir tenint en compte”com l’ús del català en la justícia i en el cinema. Les sentències en català només suposen un 8,4% del total. “Continuen segrestats en la legislació espanyola que ens impedeix anar més enllà”, ha denunciat.
Ampli coneixement
Pel que fa als percentatges de coneixement del català, existeix una correlació quasi idèntica respecte la identificació com a llengua inicial del català ja que Terres de l’Ebre és el segon territori, amb un 85,1% de la població que només superen les comarques centrals, i per una diferència mínima (85,4%). El segueixen l’Alt Pirineu i Aran (83%), Ponent (82,7%) i comarques gironines (79,3%). En tots aquests municipis se supera la mitjana de Catalunya, que es troba en el 73,5%. Per contra, els municipis que declaren conèixer menys la llengua són l’àrea metropolitana de Barcelona (68,5%) i el Camp de Tarragona (71,4%), on el castellà és la llengua predominant tot representant a un terç de la població.
La World Wide Web parla català
A banda de les xifres pels municipis, l’estudi també revela que el català s’està fent un lloc a internet on el 54,5% de la població ha consultat pàgines en català; un augment de set punts respecte l’any anterior. Per primera vegada, els deu webs més consultats disposen d’una versió en català. A més, sis dels deu programes de missatgeria més emprats tenen també una versió en català.
Com han apuntat, Vila i Franquesa, la salut del català a la xarxa millora. Un 30% dels portals web de grans marques estan disponibles en català, xifra que es duplica en els telèfons d’atenció al client.
La cultura en general, a més, registra valors positius: el consum d’espectacles en català ha crescut 6 punts passant del 52,9% durant el 2014 fins al 59,5%, el 2015; i els lectors que escullen llegir en català ha augmentat des del 24,8% fins al 26,5%.
El conseller Vila ha destacat que el fet que el 35,36% de la població adulta que viu a Catalunya hagi nascut fora, “condiciona totes les polítiques i el nivell de coneixement i ús de la llengua", motiu pel qual cal continuar “comprometent recursos” que permetin tirar endavant les polítiques necessàries que facin avançar en l’ús i el coneixement del català.
