“Són capaços de veure coses que la resta no podem veure”

BarcelonaSón una de les apostes que més orgull provoquen a l’actual equip de govern, però a l’Ajuntament de Barcelona no li agrada gaire ensenyar-los als mitjans de comunicació. I és que bona part del seu èxit en la batalla contra els apartaments turístics il·legals es basa en la discreció. “Hi ha algunes coses que no les podem explicar per no donar pistes”, adverteix la directora dels Serveis d’Inspecció d’Urbanisme de l’Ajuntament, Eva Mur. Ella dirigeix els 40 visualitzadors que es passen tota la jornada laboral pentinant la xarxa i el carrer per detectar els apartaments turístics que no tenen llicència.

La seva feina no és gens fàcil. Els pisos turístics generen molts diners i en molts casos les persones que els exploten també són professionals. A Barcelona hi ha un autèntic pols entre els visualitzadors i els que intenten guanyar-se la vida llogant pisos sense permís. “Després de tantes hores buscant els pisos s’han especialitzat molt i són capaços de veure coses que la resta no podem veure”, explica Mur parlant del seu equip. A vegades un detall aparentment poc important, com un test en una fotografia, pot ser la pista que permeti descobrir la ubicació d’un apartament il·legal. Les persones que posen al mercat aquest tipus d’apartaments mai diuen quina és la ubicació exacta, i sovint acompanyen els anuncis del pis amb fotografies falses de la façana per despistar. Però els visualitzadors van estrenyent el cercle: miren les fotografies, els comentaris de les persones que s’hi han allotjat i quan ja tenen la zona delimitada surten al carrer. Els veïns acostumen a ser de gran ajuda per als visualitzadors, que pregunten entre els edificis on creuen que s’amaga l’apartament.

El torn dels inspectors

Un cop han trobat el pis, arriba el torn dels inspectors. Ells són els que piquen a la porta on creuen que s’amaga el frau. Trobar els turistes a casa en aquell moment no és fàcil, però tard o d’hora l’inspector té sort i un visitant obre la porta. Molts turistes ja estan alliçonats i saben què han de respondre si algú truca a la porta fent preguntes: “Si el turista diu que coneix l’amo del pis, li fem preguntes sobre com és el propietari, quant temps estarà en aquell pis...”, explica Mur. Si després de la conversa l’inspector considera que es tracta d’un apartament il·legal es tramita la denúncia. “Moltes es paguen al moment per tenir la bonificació del 50%”, explica Mur. Fins ara les sancions eren de 30.000 euros, però aquest estiu han pujat fins als 60.000 euros.

Testaferros de lloguer

En alguns casos són els inquilins i no els propietaris els que lloguen com a apartaments turístics els pisos on estan allotjats. Hi ha persones que han llogat desenes de pisos per convertir-los en apartaments turístics. Els beneficis en aquests casos poden arribar a superar els 10.000 euros mensuals. El rècord en aquest rànquing se l’emporta un home que gestionava fins a 124 apartaments, alguns amb llicència i d’altres sense. La denúncia va inicialment contra el propietari de l’habitatge, però si presenta el contracte de lloguer en regla la multa passa directament a l’inquilí. Tot i així, Mur assegura que també han detectat propietaris que “ensenyen contractes de lloguer firmats amb alguns testaferros” per evitar la sanció.

En aquest any de forta pressió també han detectat “casos de gent que comença a llogar una habitació, després una altra i acaben tenint hostels sencers sense llicència”.

Mur assegura que després d’un any de forta pressió han notat que “les persones que marxaven de vacances i ho aprofitaven per llogar el seu pis un o dos mesos han deixat de fer-ho”. Sobre el comportament dels professionals encara no s’atreveix a pronunciar-s’hi. “Aquest estiu serà la prova de foc, quan tornem a visitar els pisos que tenim registrats”, apunta.