Tornen a citar a declarar 17 policies nacionals com a investigats per l'actuació de l’1-O a Girona

GironaDesprés de suspendre les declaracions previstes al juny i el juliol, el jutjat d'instrucció número 2 de Girona ha tornat a citar a declarar 17 policies nacionals com a investigats pels delictes de tortures, lesions i danys per la seva actuació durant l’1-O en cinc col·legis electorals de Girona: el Servei Municipal d'Ocupació, el Centre Cívic Pla de Palau, l’IES Dalmau Carles, l’Escola Bruguera i el Col·legi Verd. Els agents donaran la seva versió dels fets els dies 4, 7, 11 i 14 d’octubre.

A més, el tribunal també ha citat a declarar com a testimonis els 20 agents dels Mossos d’Esquadra que van actuar als deu col·legis electorals on es van produir les lesions que denuncien les víctimes en la querella. “Entenem que el jutjat els cita per posar en relleu la inacció dels Mossos davant de la votació i, si és així, poca cosa aportaran a la investigació. Però per a nosaltres són testimonis privilegiats de l’ús excessiu de la força de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil”, ha valorat el portaveu del col·lectiu Dret a Defensa de Girona, Albert Carreras.

Entre el juny i el juliol havien de declarar 22 agents de la Policia Nacional, però el jutjat ho va suspendre a petició de l’advocada de l’estat, i ara n'ha tornat a citar 17. A més dels cinc que falten, també quedarà pendent agendar la declaració de sis agents de la Policia Nacional més que els advocats han aconseguit que citin després d'insistir molt. “Dues de les víctimes va identificar sis agents que van actuar al col·legi de Taialà de Girona i que van causar diverses lesions als denunciants. Havíem presentat imatges i vídeos i, després d’un recurs, el jutge ens ha dit que teníem raó i que s’havien de citar”, ha assenyalat Carreras.

En l'escrit del tribunal de les citacions dels sis nous agents, es recull el testimoni de dues de les víctimes. Una explica que els agents la van agredir "donant-li un cop contra un banc", i després "la van arrossegar per les escales, i li van anar donant cops al cap i, un cop estirada a terra, li van donar un cop amb la punta del peu al cap". En l'altre cas, la Policia Nacional la va agredir tirant-la al terra.

Els advocats celebren que el jutjat hagi tornat a posar data per a les declaracions dels policies investigats, però lamenten el retard que acumula el cas: “Aviat farà dos anys dels fets, i ara han trigat tres mesos a tornar a citar els agents. I fa temps que demanem el visionat d’una càmera GoPro que portava un agent i no s’ha produït, rebem les proves demanades amb comptagotes… La velocitat del procés encara és molt lenta”. De totes maneres, segons Carreras, és “molt important” el testimoni dels policies perquè els permetrà avançar en la investigació. “Volem saber quins criteris d’actuació es van fer servir, quines instruccions hi havia, quins criteris es van utilitzar per escollir els col·legis on actuar i qui va donar les ordres de carregar”.

Per contra, el tribunal no ha citat a declarar cap agent de la Guàrdia Civil perquè, en el cas d’aquest cos policial i a diferència de la Policia Nacional, “cap membre duia visible el seu TIP [el número d’identificació personal], cosa que és una greu irregularitat", ha recordat l'advocat. La Guàrdia Civil va actuar a Sant Julià de Ramis –on estava previst que votés Carles Puigdemont– i a Aiguaviva, on van llançar gas lacrimogen contra els concentrats.

La causa va començar a mitjans d’octubre del 2017, quan els ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis van presentar una querella contra els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van actuar l’1-O en els tres municipis, els comandaments que van donar les ordres i els responsables polítics de l’operatiu. La querella és per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals, i també hi van incloure les 200 denúncies que van interposar els ferits de les càrregues policials a les tres poblacions.