Santa Coloma De GramenetEntre el 29 de març i el 15 d'abril, la fase més crítica de la pandèmia, els hospitals catalans van necessitar 750.000 unitats addicionals de 60 tipus de medicaments per atendre els pacients més greus de covid-19. L'aprovisionament, però, no va ser gens fàcil. Les UCI ja havien triplicat la xifra de llits però, a més de necessitar més lliteres o respiradors, els malalts requerien ser intubats i connectats a un dispositiu de ventilació mecànica durant almenys 20 dies i, perquè suportessin un tractament tan invasiu, se'ls havia de sedar profundament. L'allau d'ingressos va comportar que la demanda de sedants, relaxants musculars i drogues vasoactives creixés tant i tan sobtadament que l'última setmana de març resultava impossible trobar fàrmacs. "Vam patir ruptura d'estoc diverses vegades", admet la gerent d'Harmonització Farmacoterapèutica del Servei Català de la Salut (CatSalut), Caridad Pontes.
El protocol d'actuació del Govern ja ho advertia a principis de març: "És probable que amb l'increment de l'ús farmacològic s'arribi a situacions de manca de proveïment". I així va ser. La pandèmia va provocar un sobreconsum tan fort que la demanda dels centres va arribar a multiplicar-se per deu en ple col·lapse als laboratoris de tot el món. "Vam passar de posar 188 vials de propofol entre el març i l'abril de l'any passat a posar-ne 1.884", explica el cap del servei de farmàcia de l'Hospital d'Igualada, Daniel Ferràndez. El brot a la conca d'Òdena es va declarar uns deu dies abans que a la resta del país, i això va permetre que el centre igualadí es proveís abans de la saturació farmacèutica. "Vam poder fer comandes extres i, si en condicions normals tenim estoc per a 18 o 20 dies, a priori teníem coberts fins a 31 dies", explica Ferràndez.
Però la planificació no va alentir el ritme accelerat amb què les farmàcies s'anaven buidant hora rere hora: els caps de servei consultats per l'ARA confirmen que tot l'estoc mensual s'acabava en menys d'una setmana. "A tots els malalts se'ls indicava el mateix. Eren menys de deu fàrmacs els que fèiem servir, però les necessitats eren creixents", explica el cap del servei de farmàcia del Germans Trias i Pujol, Carles Quiñones, que admet que ni la important previsió que es va fer a principis d'any, quan el virus encara no s'havia fet fort a Catalunya, va contenir la falta d'aprovisionament. "Teníem problemes per rebre medicaments perquè la Xina, el gran subministrador, estava molt tocada per l'epidèmia", assenyala Pontes.
Centralització estatal
Els hospitals no es van quedar mai sense existències perquè les farmàcies maldaven per aconseguir lots extres o se les enginyaven cada dia per substituir medicaments definits en els protocols interns que escassejaven per d'altres de disponibles. En molts casos, també havien de revisar i canviar el protocol d'administració o la concentració per dosi. Per exemple, posaven rocuroni en comptes de cisatracuri o es conformaven amb propofol de l'1%.
L'últim cap de setmana de març va ser el més complex, les farmàcies havien d'omplir les reserves com fos. "Vam patir seriosos problemes de desproveïment", afirma la directora de Farmàcia del Consorci Sanitari de Terrassa i vocal d'Hospitals del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Cristina Roure. La farmacèutica coincideix amb els seus col·legues que el bloc més problemàtic eren els sedants i els relaxants musculars, ja que als pacients crítics no se'ls pot treure la medicació o rebaixar-los les dosis que necessiten. "Vam importar fàrmacs etiquetats en xinès perquè a casa no en trobàvem", apunta Roure.
La situació no va començar a redreçar-se fins a l'abril. El 29 de març l'Agència Espanyola de Medicaments (Agemed) va centralitzar la distribució de la producció farmacèutica en funció de les necessitats de les comunitats autònomes. Tots els fabricants i distribuïdors li havien de notificar la producció que alliberaven cada dia dels medicaments considerats essencials i augmentar la fabricació d'alguns. "L'Agemed va estar molt encertada: va ampliar la producció dels laboratoris, va autoritzar i portar medicació estrangera, va derivar medicació de fabricació veterinària per adaptar-la a ús humà, va augmentar la mida dels envasos per garantir més producció i va alliberar els lots amb més agilitat", explica la gerent del medicament, Caridad Pontes.
El CatSalut informava cada matí del nombre de llits de crítics ocupats a la seixantena d'hospitals catalans i, un cop el ministeri determinava quantes unitats podien arribar a cada comunitat, els laboratoris les servien. "Comprovàvem l'estoc a cada moment, i cada dia, abans de les 10 del matí fèiem una comanda dels medicaments convencionals. Després fèiem el tràmit dels excepcionals, com la hidroxicloroquina o el tocilizumab, a l'Agemed", explica la cap de farmàcia de l'HM Delfos, Montserrat Lladó. "La disponibilitat no era tan immediata com quan ho compràvem des de l'hospital -valora Quiñones- però s'assegurava l'arribada de les comandes".
Sobreconsum de sis tipus de fàrmacs
Sedants
Als malalts amb un pronòstic més greu, que necessiten ser intubats, se'ls administra propofol o midazolam.
Relaxants musculars
El cisatracuri o el rocuroni eviten que el malalt intubat lluiti contra el ventilador mecànic i respiri a un bon ritme.
Analgèsics
El paracetamol és essencial pel seu efecte antipirètic i perquè ajuda a reduir el dolor i la inflamació.
Drogues vasoactives
Molts malalts crítics requereixen noradrenalina per controlar la tensió arterial.
Immunosupressors
El protocol preveia l'ús de la hidroxicloroquina o el tocilizumab com a tractaments específics contra el covid-19.
Corticoides
Per a les dificultats respiratòries agudes (SDRA) també s'indica la metilprednisolona.
