Valentina Milano: “És més fàcil i està menys penat traficar amb persones que amb drogues”

Entrevista a la professora de Dret Internacional Públic. És una de les expertes en tràfic de persones que participa en les negociacions del pacte mundial sobre la migració

Aquesta setmana, a la seu de l’ONU, se celebren les reunions prèvies per al pacte mundial per a una migració segura, ordenada i regulada, que hauria de segellar l’Assemblea General al setembre. Abans de marxar a Nova York, parlem amb Valentina Milano, una de les grans expertes en tràfic de persones, que participa en les negociacions en representació de la Universitat de les Illes Balears (UIB), institució de la qual és professora de dret internacional públic. Amb una llarga trajectòria professional com a jurista especialitzada en drets humans, va treballar durant una dècada a la Unesco de París, a la seu de l’OMS a Ginebra i a l’Alt Comissionat per als Drets Humans. Fa dos mesos l’italiana resident a Mallorca va presentar la seva tesi doctoral: L’enfocament dels drets humans en la lluita contra el tràfic de persones: una anàlisi des de la perspectiva de la protecció de les víctimes. Valentina Milano és una persona que parla clar, des de la consciència que hi ha massa vides en joc i una vulneració flagrant dels drets fonamentals.

Quan comença a treballar en la lluita contra el tràfic de persones i per què?

Jo sempre havia treballat en cooperació i relacions internacionals en temes de drets humans, però gairebé no tenia present el tràfic de persones. Va ser al voltant del 2009-2010 quan vaig començar a treballar a l’Alt Comissionat per als Drets Humans, amb la relatora sobre tràfic de persones, que em vaig adonar de la magnitud del problema. Vaig descobrir una situació gravíssima, àmpliament ignorada, del tot necessitada d’aportació de coneixement i de ser tractada des de la perspectiva dels drets humans. La situació és desastrosa a tots els països: hi ha més esclaus ara al món que quan l’esclavitud era legal. Parlem de 40 milions de persones en situació d’esclavitud moderna, segons els últims informes. I un dels grans problemes és precisament la seva invisibilitat, ni les autoritats se n’adonen. I, òbviament, les víctimes pateixen per culpa d’aquesta invisibilitat.

Com ho afronta el dret internacional?

El dret internacional ha afrontat tradicionalment el tràfic de persones amb estratègies de tipus penal i de control migratori, centrades exclusivament en la criminalització i el càstig, sense preocupar-se per les víctimes ni protegir-les. Aquest enfocament s’ha demostrat ineficaç, fins i tot contraproduent, i és per això que una part de la comunitat internacional ha canviat l’enfocament: cal donar visibilitat a la víctima del tràfic de persones i afrontar el problema des dels drets humans. Si la víctima és invisible, està desprotegida. En trobar-se en aquesta situació de vulnerabilitat, amenaçada per les màfies i amenaçada també la seva família, no denuncia perquè la tornen al seu país i perquè seguirà en mans de les màfies, a més que amb massa freqüència se la criminalitza. És un despropòsit. S’ha de canviar l’enfocament: posar la víctima al centre i amb les forces dels estats de la seva banda.

¿Ho compararia amb la situació que han patit les víctimes de la violència de gènere?

Precisament, en aquest cas l’estratègia ha estat donar visibilitat a les víctimes de la violència de gènere, que se sentin escoltades i protegides per una regulació específica i per tot un sistema públic.

Per què els estats no afronten amb més contundència el problema del tràfic de persones?

Falta voluntat política. La gravetat dels fets té una resposta pública molt dèbil. El problema no es veu i no es vol veure. Popularment, es pensa que és una qüestió que ens és aliena, quan es present a tots els països i a totes les ciutats, i amb tendència creixent. S’ha de tenir en compte que al voltant del 80% de les prostitutes són víctimes de tràfic de persones i el 20% de les víctimes són menors, a més que creix el nombre de bandes que recluten persones per a activitats criminals. En un futur ben pròxim, Europa haurà d’afrontar un greu problema de tràfic humà per explotació laboral. I el fet és que de cada vegada és més fàcil traficar amb persones. En realitat, és més fàcil i està menys penat traficar amb persones que amb drogues. Les sancions són més elevades per al tràfic de drogues quan, a banda de matar una persona, esclavitzar-la és el pitjor que se li pot fer.

Vostè participa en les negociacions del pacte mundial sobre la migració. ¿Fins a quin punt és estreta la relació entre migració i tràfic de persones?

Si als estats els costa afrontar el problema del tràfic de persones és, precisament, per la relació amb les migracions. Tenen por d’oferir una protecció a les víctimes per no fer un efecte de crida. No volen acollir ni obrir portes. Això, en les passades reunions del pacte, a Viena, es va veure clar i em va deixar preocupada la posició de la majoria de països de la Unió Europea. Si no permetem migrar de manera legal, estem alimentant el tràfic de persones, i això és afavorir la vulneració de drets tan fonamentals com el de la llibertat, a la salut, a la vida familiar, a l’educació, a tenir una llar... Les màfies, de fet, celebren que Europa no vulgui obrir les fronteres, els afavorim enormement. Durant tota la història s’ha migrat. La gent s’ha de moure, sí o sí. Si no permetem el moviment legal i digne, afavorim el moviment il·legal i indigne.

Més continguts de