Ciència

La Xina condemna a tres anys de presó el científic que va modificar embrions genèticament

He Jiankui haurà de pagar una multa de 384.000 euros 

SUI-LEE WEE / THE NEW YORK TIMES

Un tribunal de la ciutat de Shenzhen, al sud de la Xina, ha condemnat aquest dilluns l'investigador He Jiankui a tres anys de presó per dur a terme "experiments mèdics il·legals". El genetista va sacsejar la comunitat científica global quan a finals del 2018 va justificar la creació dels dos primers nadons modificats genèticament del món. En un sorprenent comunicat sobre el judici –que s'ha celebrat a porta tancada per protegir les famílies implicades–, l'agència de notícies de la República Popular de la Xina, Xinhua, assegura que la justícia ha declarat culpable l'investigador per un delicte de falsificació d'autoritzacions per a assajos amb humans, una documentació que només poden tramitar les juntes de revisió ètica.

L'objectiu de Jiankui –continua la nota– era reclutar parelles, els homes de les quals estaven infectats del VIH. Les dones, en canvi, no presentaven el virus. L'investigador ja va explicar en una conferència celebrada a Hong Kong el novembre del 2018 que, mitjançant la manipulació genètica –concretament una tècnica que es coneix com a CRISPR/Cas9–, pretenia fer resistents a malalties víriques dues bessones bebès. 

El dilema del CRISPR

El tribunal, però, ha conclòs que l'home va enganyar deliberadament tant els participants en l'experiment com les autoritats mèdiques i que hi ha un tercer nadó modificat genèticament, el cas del qual es desconeixia fins ara. Jiankui va admetre els fets, segons assenyala l'agència estatal, i a banda de la pena de presó, també va ser condemnat a pagar una multa de 3 milions de iuans (uns 384.000 d'euros). 

En aquest judici ràpid, el tribunal també ha processat dos científics més que haurien "conspirat" amb ell: Zhang Renli, que complirà una pena de dos anys a la presó, i Qin Jinzhou, que ha sigut condemnat a un any i mig, tot i que per ara se li ha suspès l'ingrés a la presó. El tribunal sosté que els acusats "van violar deliberadament les regulacions científiques nacionals amb l'objectiu d'aconseguir fama i guanys econòmics, trencant així els principis de l'ètica científica i mèdica", segons publica Xinhua.

Una universitat xinesa investigarà la suposada modificació genètica d'unes bessones

Durant la conferència a Hong Kong, Jiankui va indicar que havia fet servir la fertilització in vitro per crear embrions humans resistents al VIH, el virus que provoca la sida. Per aconseguir aquests gens, el científic va apuntar que havia fet servir la tècnica d'edició genètica CRISPR/Cas9 amb l'objectiu d'inutilitzar el gen CCR5, que és el que fa servir la proteïna del VIH per introduir-se a les cèl·lules. 

Tot i que el condemnat no va aportar cap dada o prova que demostrés definitivament que havia modificat embrions humans, els seus col·legues no dubten que el genetista va aconseguir el seu propòsit. Jiankui s'enfrontava a una pena superior als 10 anys si el seu experiment se saldava amb la mort dels nadons, mentre que si aquesta pràctica "causava seriosos danys en la salut de les víctimes", el càstig oscil·lava entre els tres i els 10 anys de presó. 

La ciència li dona l'esquena

He Jiankui es va convertir en un pària per a la comunitat científica global, que creia que projectava una visió contrària a les ambicions científiques. A partir de les seves declaracions, diversos països (entre ells els Estats Units) van prohibir aquesta mena d'experiments per por que aquest coneixement es fes servir per "dissenyar nadons" a la carta. És a dir, que es pogués alterar al laboratori qualsevol condició humana, des del color dels ulls fins al quocient intel·lectual.

Autoritats d'arreu del món es miraven l'experiment amb por que aquest coneixement permetés "dissenyar nadons" a la carta: des del color dels ulls fins al quocient intel·lectual

Més de 120 acadèmics de la comunitat científica xinesa van fer una declaració conjunta el novembre del 2018 per assenyalar que "qualsevol intent" de modificació genètica en embrions humans era "una bogeria" i per rebutjar la conducta de Jiankui. L'acusaven "d'haver atacat fortament la reputació i el desenvolupament de la ciència xinesa". 

La Xina ataca el científic dels embrions modificats

El genetista, que va reconèixer que el seu experiment no estava avalat per cap institució oficial, va assegurar que les bessones presumptament modificades genèticament havien nascut "sanes i felices" i que la pràctica que va fer servir era "segura i ètica". Amb tot, durant l'últim any ha sigut un misteri on era Jiankui: el científic hauria estat custodiat en una petita casa d'hostes a la universitat de Shenzhen, però des d'aleshores no ha fet cap declaració pública.