Yuri Sarran, torturat el 2006 per la Guàrdia Urbana: "Pensava que acabaria morint a comissaria"

El jove denuncia que a part de Víctor Bayona i Bakari Samyang, que van ser condemnats a dos anys i tres mesos de presó per la pallissa, hi ha 5 agents més implicats en aquells fets

"Pensava que acabaria morint a comissaria". Així s'expressa Yuri Sarran, el jove fill del cònsol de Trinitat i Tobago a Noruega que el 2006 va ser detingut i torturat per la Guàrdia Urbana a Barcelona, uns fets pels quals  van ser condemnats a dos anys i tres mesos de presó els agents Víctor Bayona i Bakari Samyang (també implicats en el cas 4-F). En unes declaracions que aquest dilluns al vespre penjarà al seu web  el setmanari 'La Directa' i que aquest matí ha avançat 'El Matí de Catalunya ràdio', Sarran denúncia que a part de Bayona i Samyang hi ha 5 agents més implicats en aquells fets, els quals -diu- segueixen en actiu. Tot i lamentar que no els va poder identificar durant la pallissa d'ara fa 9 anys, demana que s'investiguin els fets.

"Hi havia unes 7 persones a la sala. Van començar a pegar-me i vaig caure a terra, on van seguir pegant-me. Intentava protegir-me a la cara, i van començar a fer me preguntes, després de les quals sabia que em pegarien", narra Sarran en les primeres declaracions públiques després d'aquells fets. L'experiència impedeix al jove tornar a Barcelona, però ha decidit parlar després de la polèmica que s'ha encès al voltant del cas 4-F i el documental 'Ciutat morta' -en el qual s'explica la seva història-.

Segons la sentència emesa el 2011 de l'Audiència de Barcelona, Sarran, per protegir una amiga seva, va agredir l'agent Víctor Bayona i altres policies, que estaven fora de servei, a la discoteca Bikini de Barcelona l'any 2006. Els agents de la Guàrdia Urbana van torturar el jove que els havia agredit en una discoteca i al qual, una vegada van portar a la comissaria, van colpejar i van cremar amb un cigarret. També li van refregar la cara amb una baieta de fregar.

Segons el tribunal, aquests actes de vexació i humiliació van ser qualificats com a tortures greus perquè "no van ser un fet aïllat en el temps, sinó que van tenir una extensió temporal d'entitat i es van realitzar fora de l'observació de particulars que poguessin denunciar els fets".

Més continguts de