Violència sexual

Els infants víctimes d’abusos han d’explicar quatre cops el seu calvari

Save the Children demana que els menors facin una única declaració i es creïn jutjats especialitzats

3 min
Un noi plorant assegut a terra en un passadís del seu institut.

BarcelonaEls infants que són víctimes d’abusos sexuals han de reviure fins a quatre cops els fets traumàtics pels quals han passat: a la comissaria de policia, al jutjat de guàrdia, a un psicòleg forense i al judici. Aquesta és la mitjana de vegades que, segons l’ONG Save the Children, els menors que pateixen violència sexual han de repetir el relat de la seva història. Segons el director general de l’entitat, Andrés Conde, haver de fer quatre declaracions al llarg del temps té un “risc de contradiccions”, perquè no es relata “amb absoluta coherència, sinó que s’introdueixen canvis completament normals”. Uns canvis, però, que Conde adverteix que poden provocar una “pèrdua de credibilitat” dels testimonis dels nens i que poden fer que el jutjat arribi a arxivar els casos.

Conde avisa que el 70% de les denúncies d’abusos sexuals infantils s’arxiven perquè no es dona prou credibilitat a les víctimes i per algunes incoherències causades per les declaracions successives “durant diversos anys”. Per això, Save the Children demana que els nens hagin de fer una única explicació en el procés de denúncia i que hi hagi jutjats especialitzats en la violència contra els infants. L’ONG ha analitzat unes 400 sentències judicials del 2019 i el 2020 a Espanya sobre abusos sexuals contra menors que demostren que en el 77% dels casos no s’utilitza la prova preconstituïda, és a dir, la que equival a recollir el testimoni de la víctima un sol cop. La llei preveu que es faci en els nens de menys de 14 anys, però l’entitat vol que sigui per a tots els menors d’edat.

Segons Conde, aquesta falta d’ús de la prova preconstituïda, a part de poder contribuir a algunes incoherències, provoca “la necessitat d’explicar la història d’abusos recurrentment”, fet que suposa una revictimització. A més, implica que la víctima hagi de declarar al judici, on acostuma a coincidir amb el seu agressor. Conde veu una falta de formació especialitzada en els diversos professionals que intervenen i la directora de polítiques d’infància de Save the Children, Catalina Perazzo, també demana una Fiscalia específica en la violència contra els infants. Per a Perazzo, el procés ha de ser “més curt, adaptat i menys lesiu”. L’objectiu de l’ONG és evitar que denunciar es torni una “odissea” que reforci la “llei del silenci”.

Dos anys de durada

Malgrat tot, l’estudi admet una millora en la durada del procés, perquè el 63% de les sentències van dictar-se quan no havien passat dos anys des que s’havia presentat la denúncia –abans la mitjana eren tres anys–. Tanmateix, alguns casos encara superen els cinc anys de durada. L’informe també revela que el 80% de les sentències han acabat en condemna i el 20% en absolució –el percentatge de condemna ha crescut–. Perazzo confia que la nova llei estatal de protecció de la infància contra la violència serveixi per abordar de manera “efectiva” els abusos sexuals de nens que arriben a la justícia. Per exemple, amb l’ús de la càmera Gesell –per fer la prova preconstituïda–, la millora de l'encreuament de dades entre jutjats i altres iniciatives, com ara el model Barnahus que s’impulsa a Tarragona.

De fet, Conde descriu els espais on els menors acostumen a declarar com a “hostils i amenaçadors”, perquè són els llocs “dels delinqüents i les persones que causen problemes a la societat”. Segons ell, aquesta situació provoca que els nens “se sentin culpables”.

84% d’agressors coneguts

Pel que fa al perfil de les víctimes, l’estudi de Save the Children recull que el 79% són nenes i que gairebé la meitat d’abusos sexuals infantils es concentren dels 13 als 16 anys però comencen als 11 anys i mig. El 84% dels agressors són coneguts: la meitat de l’entorn familiar –pare, parella de la mare, avi, oncle o un altre familiar– i la resta d’amistats o companys de la víctima, de coneguts de la família i d’educadors. A l’hora de presentar les denúncies, en la majoria dels casos ho fan les víctimes, seguides de les mares i els dos progenitors. L’entitat recorda que es calcula que entre un 10% i un 15% de la població infantil pateix alguna forma d’abús sexual.

stats