L’activisme trans fa el salt a la política

SabadellTothom sap què se sent quan el seu cos, o una part, li fa vergonya. Perquè és gras, perquè és lleig o perquè és visiblement trans. “Les persones trans som la punta de l’iceberg d’un sistema que és una presó per a tota la societat”, va dir Eloi Martín des del faristol que ahir van col·locar a la plaça Doctor Robert de Sabadell. Al seu costat l’escoltaven les altres persones trans que, com ell, formaran part de les llistes electorals del 26 de maig. Després d’anys militant en l’activisme LGTBI i en associacions veïnals, aquest any ja són una desena les persones que s’han decidit a fer el salt a la política. Ahir ningú volia parlar de sigles. Buscaven reforçar un missatge comú: cal accedir a les regidories dels pobles per poder tenir veu en l’elaboració de polítiques que incorporin les seves realitats com a persones trans. “Tenim clar que hem de participar per fer política, no volem que ens la facin”, reivindicava Clara Palau, veïna de Sabadell que fa tot just un parell d’anys va fer el trànsit.

Laia Cruañas es presenta per Girona: “Nosaltres coneixem els problemes més bé que ningú”, afirma. Es refereix al llenguatge de les mirades de menyspreu pel carrer, les agressions, els abusos, els insults o l’assetjament escolar. Un estudi de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) ja va denunciar que més del 40% de les persones trans enquestades van patir amenaces o maltractament psicològic el 2018. La discriminació que pateixen s’infiltra fins a les estructures més profundes del sistema: triguen anys a poder-se modificar el DNI, es troben amb metges que desconeixen la seva realitat o tenen problemes amb la custòdia dels fills si es divorcien. “Aquestes violències sovint són inconscients, però segueixen alimentant el malestar”, afegeix Martín. En l’àmbit laboral, el col·lectiu també és discriminat: el 85% de les persones trans estan a l’atur, segons dades de la UGT. “Se segueixen fixant més en el que és visible que en les capacitats”, lamenta Fina Campas, que es presenta per Sant Feliu de Llobregat.

Si han optat per accedir als consistoris és perquè consideren que són l’administració més pròxima als ciutadans i, per tant, la que hauria de proveir una primera xarxa de suport, “igual que ho fan amb les víctimes de violència de gènere o les persones desnonades”, diu Judith Juanhuix, de Sant Quirze del Vallès.

Ara caldrà veure com es canalitzen les veus trans des de dins dels consistoris. “Els partits han demostrat que volen incloure aquesta mirada; veurem ara com la gestionen”, afegeix Fina Campas, que es presenta per Sant Feliu de Llobregat. Sigui com sigui, els experts valoren positivament que es vulgui impulsar polítiques trans des del municipalisme. “El gran problema és la falta de marcs reguladors dels drets de les persones trans que han de possibilitar una progressiva desaparició de la transfòbia”, clou Ramón Martínez, especialista en gènere.