Adeu a Carme Ollé, la metgessa que va lluitar per la salut de les dones

Després d'un llarg període de lluita coratjosa contra la malaltia, ens ha deixat fa uns dies la doctora Carme Ollé i Rodríguez, la Carmeta per a gairebé tothom, a l'edat de 72 anys.

Vaig conèixer la doctora Ollé mentre cursava els estudis de grau a l'Hospital de Sant Pau i s'afegia voluntàriament a les guàrdies de la sala de parts. Ja llavors se n'intuïa una recerca de l’excel·lència molt ben barrejada amb un tracte proper i empàtic amb la pacient. Els seus companys de curs la recorden com una dona prolífica i activa que donava molta importància a les relacions humanes. Compromesa en l’activitat social i progressista des d’un punt de vista cristià, era divertida. Acollidora. Casa seva era tothora casa de tothom. Sempre disposada a ajudar i ser a prop, una companya i alhora gran amiga per a tota la vida.

La seva carrera professional s'ha desenvolupat en tots els nivells de l'assistència: l'atenció hospitalària, la sala de parts i la medicina primària en entorns complexos. A tot arreu hi ha deixat una petja d'innovació en la manera de concebre i viure l’atenció a la salut femenina.

Durant molts anys ha estat una col·laboradora clau del departament de Salut en l'elaboració de protocols d'atenció a la salut de la dona. També ha treballat amb altres entitats que s'ocupen de la salut pública en contextos de vulnerabilitat com la infecció per VIH en l'àmbit de la dona, la prostitució o la immigració i la prevenció de la mutilació genital. Ha fet recerca per tal d’identificar i millorar els nostres processos d’acolliment com a societat receptora.

Sense els coneixements, la determinació i la capacitat d'engrescar de la doctora Ollé, Catalunya no hauria sigut pionera a conceptualitzar l'atenció a la salut sexual i reproductiva i la creació de programes i prestacions entre els quals destaquen l’accés al sector públic i a tota hora a la píndola d’emergència, la interrupció mèdica de l'embaràs o les tècniques de reproducció assistida a dones sense parella masculina. Aquests coneixements els va posar en pràctica en la seva última època d’assistència primària al Raval, on va desenvolupar una tasca excepcional en la gestió d'entorns complexos i amb barreres culturals i idiomàtiques. Va ser especialment curosa a l'hora de donar relleu als límits, tan subtils en aquest àmbit, entre l'acompanyament en els processos normals i la cura en els casos de malaltia. La tasca de la doctora Ollé es va veure reconeguda amb la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari del departament de Salut i el Premi de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius.

Malgrat la seva intensa activitat professional, va ser el pal de paller de tota la seva família especialment en els moments difícils. Sempre va mostrar una gran generositat per ajudar o assessorar desinteressadament a qualsevol persona, inclús desconeguda, que li demanés consell. Fins i tot fins pocs dies abans de morir.

El que la farà inoblidable per als que van tenir el privilegi de treballar amb ella és el seu caràcter alegre, engrescador, acollidor i positiu per a tothom del seu entorn. La seva absència no ens podrà passar desapercebuda.