Agafar número com a la carnisseria per a les proves del covid
Els viatgers procedents d'Espanya poden fer-se la prova de franc quan arriben a l'aeroport de Roma
RomaPer fer-te la prova del coronavirus en el principal aeroport de Roma, el de Fiumicino, cal agafar un número com els de la carnisseria. Abans, quan entres a la terminal, un rètol enorme de color blau –impossible no veure'l– és ja un avís per a navegants: "Els passatgers que en els últims 14 dies han estat a països que no són de la UE estan obligats a declarar-ho a la policia".
Dos sanitaris vestits amb uniforme vermell que semblen de la Creu Roja regulen l'accés de viatgers a la zona de recollida d'equipatges: "Si us plau, treguis les ulleres", diuen a un passatger, abans que es posi immòbil davant d'una càmera tèrmica. Al vestíbul exterior, una infinitat de cartells indiquen on és l'anomenada "àrea de tests ràpids covid-19", perquè els viatgers procedents de França, el Regne Unit, Holanda, Bèlgica, la República Txeca i, naturalment, Espanya estan obligats a sotmetre’s a una prova de coronavirus tan bon punt arriben a Itàlia. Els que provenen d'altres països han de fer quarantena directament.
És allà, a la zona de tests ràpids, on cal agafar el número com quan vas a la carnisseria. "Per preservar la intimitat del viatger", aclareix el doctor Fabrizio Rossi, que s'encarrega de tot el dispositiu que s'ha habilitat per fer les proves, que no és mínim: hi ha sis cubicles, cadascun amb un metge i una infermera que, parapetats amb bates de plàstic, mascaretes i pantalles protectores, introdueixen el temut bastonet al nas dels passatgers per extreure'ls les mostres. I almenys hi ha quatre cubicles més on administratius teclegen a l'ordinador les dades del viatger i el lloc on voldria aïllar-se 14 dies en cas que donés positiu; perquè si algú té el coronavirus, s'ha de quedar a Itàlia: no pot sortir en dues setmanes.
El protocol
"No podem embarcar-lo en cap avió perquè infectaria la resta de passatgers", argumenta el doctor Rossi. Això sí, se’l sotmetria a una segona prova de coronavirus –en aquest cas a una PCR, que no ofereix marge d'error; les que es fan a l'aeroport són tests d'antígens– i se l’allotjaria en un hotel de manera gratuïta mentre espera el resultat, que pot tardar dos o tres dies. Les proves de l'aeroport també són de franc, però només es poden fer de 9 del matí a 6 de la tarda. Si el viatger arriba abans o després, ha de buscar-se la vida en un centre sanitari o arriscar-se que li obrin una causa penal si no se sotmet a l'obligat test abans de 48 hores després de la seva arribada.
"Cinc-cents seixanta-set!", exclama un dels administratius com si cantés els números d'un bingo per cridar un viatger i donar-li el resultat. Han passat només 30 minuts des que li van extreure la mostra del nas, així que sí, com el seu nom indica, els tests, sens dubte, són ràpids. El passatger consulta el resultat i sospira alleujat: negatiu!
El doctor Rossi explica que els divendres, dilluns i caps de setmana fan unes 800 proves diàries, i unes 400 la resta de dies de la setmana. Pocs viatgers donen positiu: només un 1%. Tots són asimptomàtics. El passatger també pot fer-se el test pel seu compte abans d'arribar a Itàlia, 72 hores abans com a màxim, i d'aquesta manera evitar haver d'estar amb l’ai al cor.
El dispositiu a Barcelona
A la terminal T1 de l'aeroport del Prat de Barcelona, els viatgers procedents de Roma o de qualsevol altra destinació han d'omplir un formulari amb les dades personals i respondre quatre preguntes: ¿en els últims 14 dies ha estat amb una persona amb coronavirus? ¿Ha tingut febre, tos o problemes per respirar? ¿Ha visitat un hospital? O un mercat d'animals vius? No hi ha més requisits. En l'accés a la zona de recollida d'equipatges també hi ha càmeres tèrmiques.
L’Horaci va aterrar al Prat diumenge procedent de la República Democràtica del Congo, després d’haver fet escala a Addis Abeba (Etiòpia) i Roma. A la capital italiana, assegura, no li van fer cap control perquè estava en trànsit, i a Barcelona, confessa, no és conscient d'haver passat per davant de cap càmera tèrmica. Això sí, va haver d'omplir formularis amb les dades personals a Addis Abeba, Roma i Barcelona, malgrat que no sap què fan amb tots aquests papers.
