BarcelonaAvui el món de les matemàtiques i del seu ensenyament ha rebut una estocada molt dura. La mort de Claudi Alsina deixa un buit immens, d’aquells que són difícils d’omplir.
Claudi Alsina no era només un matemàtic i didàctic brillant; era una font inesgotable d’entusiasme, un creador de ponts entre idees i persones, un mestre amb una capacitat extraordinària per fer que les coses complexes semblessin senzilles. De fet, mestre de mestres!
La seva mirada era sempre amable, però també lúcida, curiosa, viva. On altres veien nombres i equacions sense sentit, ell hi veia històries lligades al món quotidià. On altres veien fórmules, ell hi trobava poesia. On altres veien dificultats, ell descobria oportunitats per aprendre.
La seva trajectòria és immensa: catedràtic, investigador prolífic, divulgador apassionat, conferenciant incansable, impulsor de projectes i institucions, servidor públic, guia de generacions d’estudiants i companys. Però, sobretot, Claudi Alsina va ser un humanista en el sentit més profund i bell del terme. Tenia aquella virtut tan estranya de fer sentir a tothom important, de posar-se al costat i no pas per sobre.
La seva petjada és tan àmplia que costa d’abastar: més de cinquanta llibres, centenars d’articles, milers d’estudiants marcats per la seva manera d’explicar, mil conferències que van encendre vocacions arreu del món, i les seves aportacions brillants a la geometria de Gaudí. La seva herència acadèmica i humana sempre ens quedarà.
Avui plorem el seu traspàs, però també sabem que hi ha persones que, quan se’n van, no marxen mai del tot. Claudi Alsina és una d’aquestes. El seu llegat continuarà vivint en cada alumne que va descobrir la màgia d’un teorema gràcies a ell, en cada docent que el va escoltar i va sortir amb més ganes de transformar, en cada lector dels seus llibres que es va sorprendre estimant les matemàtiques sense adonar-se’n.
Ens deixa una obra immensa i una lliçó encara més gran: que el coneixement és alegria, que ensenyar és un acte d’amor i que la curiositat és una forma preciosa de viure.
Com va dir ell: “Les matemàtiques rigoroses es fan amb el cap i s’ensenyen amb el cor” (14 de juliol del 1999).
Descansi en pau. I que la seva llum ens acompanyi per sempre.
