Agressió a la llengua, clatellada a la butxaca

BarcelonaTan brau com sempre, José Ignacio Wert ha demostrat avui que l'ajornament en el tràmit de la reforma educativa, endarrerida una setmana arran de l'última vaga de docents, va ser una mesura cosmètica. Convençut que les sentències judicials, començant per la de l'Estatut, l'aixopluguen en la seva croada per imposar el castellà a les aules, el ministre s'ha presentat com a garant dels pares que no creuen en els beneficis de la immersió lingüística. Per cert, ben poques famílies, moltes menys de les que l'executiu del PP comptabilitza en la previsió econòmica d'una llei parida per 'protegir' l'ensenyament en castellà a Catalunya. Wert ha ratificat el seu desafiament a la Generalitat, tal com s'endevinava, impossible com semblava que fes marxa enrere en qüestions substancials. Resulta grotesc, però, que el ministeri descompti del finançament de Catalunya el cost d'escolaritzar alumnes en col·legis privats. Deia el ministre que l'única cosa de la qual no abdicaria era d'acabar fent la reforma. I serà a les males, amb agressió a la llengua i clatellada a la butxaca.