MEDI AMBIENT

Proposta de pau a la guerra entre el Baix Camp i el Priorat

Els ecologistes volen reutilitzar l’aigua depurada per salvar el riu

Pel riu Siurana flueix aigua i una polèmica territorial, jurídica, social, ecològica i històrica de decidir qui se la queda: si la comarca del Priorat, per on discorre part del riu, o la del Baix Camp, que és on neix. Actualment, i des de fa més d’un segle, és aquesta última la que la rep a través de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

Aquesta corporació, adscrita a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), té la concessió del cabal del riu des del 1904 i gestiona el sistema de pantans Siurana-Riudecanyes, que abasteix amb aigua potable Reus, entre altres municipis del Baix Camp. Segons expliquen des de la Comunitat, de l’aigua que gestionen en depenen unes 3.000 famílies que viuen de l’agricultura.

La comarca del Priorat i els ecologistes tanquen files per recuperar l’aigua del riu i així protegir-lo; la comarca del Baix Camp i els regants, en canvi, per seguir utilitzant-la. La Generalitat intenta posar pau amb la Taula del Siurana, un òrgan de treball on hi ha totes les parts representades -regants, pagesos, institucions, ecologistes i l’Agència Catalana de l’Aigua-. Malgrat aquesta taula, de moment no s’ha aconseguit avançar gaire. Tan polaritzats són els posicionaments que fins i tot el Consell Comarcal del Baix Camp va impulsar una moció en què, entre altres retrets, recordava que la Comunitat de Regants també abasteix d’aigua quatre pobles del Priorat, gràcies a un conveni amb la mateixa ACA subscrit l’any 2001. L’acord ha evitat el subministrament a la població amb camions cisterna a l’estiu durant tots aquests anys.

Acabar amb el malbaratament

Ara el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (Gepec) ha llançat una proposta nova: reutilitzar l’aigua de les depuradores del Baix Camp en lloc de l’aigua del riu Siurana. El projecte es va presentar ahir en un acte informatiu a Reus amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Un dels membres del Gepec, Santi Borràs, va defensar que només caldria que la depuradora fes un tractament terciari i ja es podria aprofitar l’aigua per a usos agrícoles. Actualment l’aigua tractada a la depuradora es llança riera avall i desemboca al mar. Segons els càlculs d’aquesta entitat ecologista, la depuradora de Reus genera 6 milions de metres cúbics d’aigua cada any. D’aquest volum només s’aprofiten 707.000 litres, que van a parar a una comunitat de regants i a un camp de golf.

Un altre membre de Gepec, Andreu Escolà, va recordar que Reus va impulsar la primera depuradora de tot l’estat espanyol, però que ara cal lamentar que “80 anys més tard de ser pioners en la gestió de l’aigua, avui sigui totalment a la inversa i en desaprofiti més del 90%”.

Els ecologistes calculen que la depuradora de Reus evacua 300 litres per segon a la riera del Molinet de Reus que es perden al mar i defensen que tractar aquesta aigua per a usos agrícoles i de rec no és ni car ni complicat. Escolà va assegurar que només caldria una infraestructura mínima per posar fi a l’“espoli” del riu.

Gepec rebla les xifres: les depuradores dels municipis de Riudoms, Montbrió del Camp, Riudecols, Riudecanyes, la Selva del Camp i Botarell, municipis que reben aigua del Siurana, van sumar 6.863.256 metres cúbics d’aigua i només se’n van reaprofitar 719.000 litres l’any 2017, segons les últimes dades disponibles. En total, doncs, tot aquest volum que es podria aprofitar suposa “més del doble del transvasament del riu Siurana”, segons Borràs.

L’Ajuntament de Reus no veu la proposta amb mals ulls. La ciutat reutilitza el 9% de l’aigua depurada i la mitjana catalana és del 5%. La xifra equival al consum de 3.642 habitatges, però ja consta entre els objectius municipals millorar aquestes xifres. La comunitat de regants també està disposada a estudiar la proposta, però avisa que les infraestructures que cal fer hauran de garantir la mateixa qualitat de subministrament i que caldrà apamar bé el projecte i els costos.

Més continguts de