Dues setmanes de silenci a la capital de l’Anoia

Els veïns combaten l’angoixa pensant que cada dia és un dia menys per superar el malson

Poc després de les cinc de la tarda es trenca el silenci al parc situat al costat de l’escola igualadina García Fossas. Des de fa dues setmanes la culpa no és dels crits del nens que surten del centre, sinó dels altaveus de la furgoneta que circula pels carrers de la ciutat recordant als veïns que no surtin de casa. Igualada, juntament amb tres municipis més de la conca d’Òdena, viu des de llavors amb por i incertesa els efectes d’un brot de coronavirus que ja ha deixat més d’una quarantena de morts.

En el recorregut entre l’escola i el centre de la ciutat, els carrers recorden als dies d’agost previs a la festa major. Però ara darrere de la buidor dels carrers no hi ha ciutadans de vacances sinó preocupació per la virulència amb què el virus ha afectat els quatre municipis i quines seran les conseqüències econòmiques que la cascada d’ERTOs tindrà per a la ciutadania.

“Al principi no hauria pensat mai la magnitud de tot això”, admet sota pseudònim la Júlia. Ella ha notat símptomes lleus de Covid-19 i està vivint la situació “amb molta por i angoixa”, ja que no vol sobrecarregar els serveis mèdics. Entre les seves amistats, n’hi ha que han perdut familiars per culpa del coronavirus. Però la Júlia també pateix per la seva economia. Ella fa mig any que és autònoma i assegura que molts dels negocis amb els quals treballa han reduït la seva facturació. “No sé si podrem seguir amb els projectes”, tem. La situació també ha afectat la seva parella, que s’ha quedat sense feina.

La Marta -que també prefereix no dir el seu nom real- treballa com a auxiliar d’infermeria a l’Hospital d’Igualada. “Al principi va ser supercaòtic. Els protocols canviaven cada dia i ens havíem d’adaptar”, assegura. Ella, com molts altres sanitaris, va estar confinada a casa a l’inici de l’alerta sanitària. “Personalment hi ha situacions molt dures”, relata la Marta, ja que hi ha pacients que empitjoren molt en poques hores.

També sota pseudònim, l’Anna explica que va donar positiu per Covid-19 fa uns dies. Ella és infermera del centre i participa en l’assaig clínic engegat per l’epidemiòleg Oriol Mitjà, que està estudiant la càrrega vírica dels infectats i dels seus contactes. Reclama “mesures dràstiques” de confinament però confia que, gràcies als treballadors i al sistema sanitari, “ens en sortirem”.

Lluny de l’hospital, la vida segueix com pot. Entre els pocs vehicles que recorren el centre de la ciutat hi ha la furgoneta de repartiment del supermercat local Supermas. Entre entrega i entrega, l’Oriol explica que s’han multiplicat per tres les comandes dels veïns i que ells han extremat les mesures de seguretat. Els supermercats i les botigues d’alimentació són els únics establiments que tenen les persianes aixecades i no un cartell anunciant el tancament fins a nova ordre. Maribel Granados, que regenta la botiga A Grams, ha adaptat la manera de treballar i ara admet comandes via WhatsApp, ja que els compradors “tenen por”.

Però les conseqüències del confinament no afecten només els residents. El Maure és transportista i viu en un poble a prop de la conca d’Òdena. El 13 de març, quan es va decretar el tancament de la zona, tenia el camió en un taller a Òdena. “Els propietaris del taller són de fora i no poden entrar”, explica el Maure, que tampoc pot accedir al vehicle. Per a ell, i per a tots els ciutadans, cada dia que passa és un dia menys perquè aquesta situació s’acabi.