"Si algú que fa 20 anys que està en coma es despertés no reconeixeria el país"

BarcelonaSegurament, el mite demogràfic més gran és creure que podrem tornar a viure en una societat com la d'abans. "No tornarem a ser generacions amb grans famílies, amb dones cuidant molts fills", afirma Dolores Puga, investigadora del Grup de Recerca sobre Envelliment del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Davant d'això, adaptar-se al present pot ser més eficient, segons l'experta, que intentar tornar al passat. I ho pot ser encara que el discurs "nostàlgic", vehiculat per l'extrema dreta, de pujar la natalitat sigui com sigui pugui ser "molt llaminer", corrobora Andreu Domingo, subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics (CED).

El títol del col·loqui, moderat per la periodista de l'ARA Natàlia Vila, era Demografia: els reptes de la societat del futur, que també és el títol de la nova edició de la revista Idees. Més de cent pàgines per entendre cap a on anem com a societat. I per entendre aquestes receptes, els dos experts han intentat primer rebatre els falsos mites sobre el futur demogràfic de Catalunya. Unes societats posttransicionals, que han passat d'un règim tradicional, de natalitat i mortalitat baixes, cap a tot el contrari.

I el primer mite és que la natalitat és l'antídot de tots els mals. "Al segle XX la població no va créixer per la natalitat o la immigració, sinó per l'augment de la supervivència", ha apuntat Puga. I un altre mite verbalitzat per Domingo: només un 13% de la immigració que rep Europa ve de fora de les fronteres comunitàries. És a dir, que la demografia, han dit els experts en un debat que s'ha celebrat aquest dimecres al Recinte Modernista de Sant Pau, no entén de dicotomies.

Per exemple, per què els catalans ara tenen menys fills? Ha augmentat el cost de la criança, també la societat cada vegada opta per valors més individuals; hi ha una bretxa entre els fills desitjats (la parelleta continua sent la més volguda) i els que finalment es tenen; els projectes professionals competeixen amb la formació de famílies, i a vegades no només és difícil tenir un fill sinó tenir una parella. Tot això que ha apuntat Domingo resumeix la societat actual en un país on "si algú que fa 20 anys que està en coma es despertés no el sabria reconèixer".

"Demografia ancorada al passat"

"Però no s'arregla amb el fet que les dones tinguin més fills", ha insistit Puga. I aquí és on entren els discursos simplistes. "Interpreten una demografia ancorada al passat", reitera la investigadora, i això acaba "atemorint la població" i provocant un desplaçament de responsabilitats: es passa d'acceptar que hi ha problemes que s'han d'afrontar com a societat a culpabilitzar els comportaments individuals.

Segons els experts, no hi ha receptes úniques, però sí solucions que s'han de començar a implementar. "Si plantegem el país d'una forma cada cop més restrictiva, el problema el tenim nosaltres", ha dit Domingo, i ha afegit que les segones generacions de migrants són, en bona part, les que hauran de transformar el país, i per això és "fonamental" garantir els seus drets. De la mateixa manera que, segons Puga, cal adaptar-nos a ser més vells i a ser-ho, en moltes ocasions, sols. Aquí és on cal, a parer seu, adaptar les cures, fer-les més complementàries i no començar-les només quan la situació ja és crítica. Deixar de veure l'envelliment és, en essència, "el pas previ a la desaparició".