“Jo era allà quan va morir l’Alik”

Tres testimonis relaten la seva experiència al CIE

L’Ibrahim és un noi que va venir a Catalunya sent menor i que al seu dia va ser tutelat per l’Estat. Aquest jove marroquí de 27 anys coneix molt bé el CIE, ja que ha estat ingressat al centre de Barcelona fins a quatre vegades. Va arribar a Barcelona quan només tenia 11 anys, sense els pares i amb els seus germans. Per circumstàncies familiars, va créixer en un centre d’acollida i quan va complir la majoria d’edat li va ser impossible aconseguir una feina amb contracte per regularitzar la seva situació. En dues d’aquestes quatre ocasions, els Mossos van detenir l’Ibrahim mentre caminava pel carrer. Les altres dues, diu, va ser perquè havia comès petits furts. En el seu cas, el jutge va proposar-li la substitució de la condemna a canvi de la deportació. Malgrat haver sigut expulsat tantes vegades del país, l’Ibrahim sempre ha acabat tornant. Ara parla amb coneixement de causa: “Tracten malament a tothom dins el CIE, has de vigilar molt com et comportes i què dius perquè a la mínima pots rebre”. “Jo era allà quan va morir l’Alik, se’l van endur a la cel·la d’aïllament i allà es va acabar tot”, recorda l’Ibrahim d’un dels cops que va estar internat. A més, critica l’escassa alimentació i el mal estat de les habitacions del centre, on conviuen entre 4 i 6 interns en espais reduïts i sense lavabos.

Expulsats tot i no haver fet res

El Driss també és marroquí, té 29 anys i en fa 9 que viu a Barcelona. Va venir a la ciutat a buscar feina perquè aquí hi viu la seva tieta, els cosins i més membres de la família. Quan el van detenir, el Driss estava en procés de regularitzar la seva situació però encara no tenia papers. Aquest jove es guanyava la vida repartint publicitat per a empreses i vivia a casa de la seva tieta. “Un dia anava caminant per Arc de Triomf i em va parar la Policia Nacional, així de fàcil”. Aquell dia va ser traslladat al centre d’internament. “Vaig estar 39 dies detingut. Em va marcar molt”, diu. La família del Driss va haver de pagar més de 1.000 euros a una advocada per treure’l del centre. “Jo vaig tenir sort perquè la meva tieta i els cosins van pagar l’advocat, però la majoria de gent d’allà no ho pot pagar i els expulsen sense haver fet res”, remarca.

El Driss recorda l’angoixa de no saber què li podria passar i el malestar de sentir-se tractat com si fos un delinqüent. “Si no tens papers, és com si no fossis ningú”. El Driss critica les batudes de la policia: “Es posen a les places, a les boques de metro... Jo ara tinc papers, però hi ha amics meus que s’han d’anar amagant perquè si veuen que ets magribí o negre et pararan”. El Driss feia anys que vivia aquí quan el van detenir, i a més podia acreditar un arrelament, com tants d’altres.

Venent llaunes de cervesa

El Saad -així es fa dir- està a punt de fer 30 anys i és de Bangla Desh. Va arribar a Barcelona per treballar en una botiga d’alimentació regentada per compatriotes seus. Per circumstàncies econòmiques va haver de plegar i per guanyar-se la vida es va dedicar a vendre llaunes de cervesa pel centre de Barcelona. Cada nit deambulava per la Rambla amagant-se de la policia. El Saad feia 12 anys que vivia a Barcelona el dia que la policia el va detenir en una batuda a la zona del Mercat de Sant Antoni. Va estar gairebé dos mesos internat al CIE. “Aguantava insults i males maneres”. El Saad tenia diferents judicis pendents per venda il·legal. En aquest cas també se li va aplicar la substitució de condemna.

Més continguts de