Ambulàncies equipades per evitar les morts sobtades

BarcelonaL’Alfonso, de 54 anys, va estar a punt de morir de mort sobtada mentre empenyia la seva moto per portar-la al taller prop de l’avinguda de la República Argentina de Barcelona l’any passat. Els metges del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) van fer-li una reanimació manual. Com que no responia, van optar per col·locar-li un compressor toràcic, que es coneix com a Lucas, que durant el trasllat a l’Hospital Clínic el va reanimar. “El que no havíem aconseguit amb el massatge manual ho vam aconseguir amb el Lucas”, explica el metge del SEM Francesc Carmona. El pacient va ser donat d’alta dos dies després i, actualment, fa vida normal. La mort sobtada cardíaca provoca entre 3.000 i 4.000 morts anuals a Catalunya i pot afectar qualsevol persona de manera inesperada.

El compressor toràcic s’incorporarà, segons ha pogut saber l’ARA, a la nova flota d’ambulàncies de suport vital avançat (les que s’utilitzen per atendre els casos més greus) del SEM a Catalunya, formada per 45 vehicles i que substituirà l’actual. La renovació es durà a terme entre el primer i segon semestre de l’any que ve, quan s’hagi fet l’adjudicació del concurs públic. El SEM va ser pioner a l’Estat en la utilització del compressor toràcic. El 2007 el va començar a aplicar durant un programa que va impulsar l’Hospital Clínic. “Vam comprovar que quan el feien servir els pacients arribaven amb més bon color, tenien una millor circulació cerebral i se’ls podien trasplantar òrgans amb més èxit”, explica Carmona. Tres anys després ja es va incorporar en deu ambulàncies de Barcelona i en tres del Baix Llobregat, i l’any que ve s’estendrà a la resta de la flota (una trentena més de vehicles).

Més supervivents

La reanimació cardíaca requereix un important esforç físic perquè s’ha de baixar el pit del pacient entre cinc i sis centímetres i sempre a la mateixa velocitat. Tot i la formació que rep el personal mèdic, diversos estudis determinen que l’ésser humà no aconsegueix la precisió exacta, cosa que sí que assoleix el reanimador automàtic. “Fa les compressions a 5,2 centímetres i 102 cops per minut, just el que recomanen les guies”, detalla Carmona. Aquesta precisió fa que millori la supervivència dels pacients que pateixen una aturada cardíaca.

Actualment el SEM està fent un assaig clínic per determinar fins on arriba aquesta millora. De moment només s’han fet dos estudis a nivell europeu, un a Suècia i l’altre a la Gran Bretanya, que conclouen que incrementa en un 2% la taxa de supervivència dels pacients sis mesos després d’haver patit l’aturada. Tot i que no sembla un percentatge gaire alt, la xifra es maximitza si es té en compte que la supervivència d’aquests pacients és inferior a un 20%. “Qualsevol petita variació és important, tenint en compte que Europa hi ha 400.000 aturades cardíaques a l’any”, deixa clar el metge del SEM.

Al marge de les morts sobtades, on també es pot materialitzar aquest increment de la taxa de supervivència és en les aturades cardíaques per hipotèrmia a les zones de muntanya. Actualment és difícil reanimar un pacient amb aquest diagnòstic perquè el massatge és molt llarg, ja que s’ha d’aconseguir augmentar la temperatura del cor. Alhora, molts d’aquests pacients pateixen aturades en llocs de difícil accés on el personal mèdic no pot treballar. “Podrem traslladar aquests pacients fins a Barcelona amb helicòpter mentre els reanima el compressor toràcic”, explica Carmona. A més, la utilització del Lucas també permetrà optimitzar els recursos de personal del Sistema d’Emergències Mèdiques. “Guanyem un reanimador: la persona que estava hipotecada fent un massatge cardíac pot atendre altres víctimes en la primera intervenció mèdica”, explica el metge del SEM.

La primera versió del Lucas es va llançar al mercat l’any 2001 i funcionava amb gas comprimit. “Va ser fruit d’un projecte de recerca, desenvolupament i innovació suec”, explica Quel Esteve, director general de CardioSafe S.L., el principal distribuïdor d’aquests compressors toràcics a Catalunya. Els que s’incorporaran a les ambulàncies del SEM són la segona versió, que es van comercialitzar sis anys després i que funcionen amb bateria.

Barcelona es cardioprotegeix

Catalunya ha treballat en els últims anys per reduir les víctimes de mort sobtada, que provoca 15 vegades més defuncions que els accidents de trànsit. Ho ha fet amb la instal·lació en espais públics de desfibril·ladors. Girona va ser la primera a declarar-se població cardioprotegida, i a finals de l’any passat va seguir els seus passos Barcelona, que és la primera gran ciutat del món a fer-ho. La capital catalana està desenvolupant un projecte pioner per dotar de desfibril·ladors totes les farmàcies de la ciutat.

La iniciativa, batejada com a Barcelona, ciutat cardioprotegida, preveu que 1.024 farmàcies disposin d’aquest aparell l’any 2016. La primera fase del projecte es va dur a terme fa un any, quan es van instal·lar desfibril·ladors en una cinquantena de farmàcies. Els aparells, que són automàtics, només actuen si cal i, en cas de necessitat, els pot utilitzar qualsevol persona, ja que així ho autoritza un decret.

Un terç de les morts sobtades en joves són genètiques

La mort sobtada és la primera causa de defunció al món occidental i la primera d’hospitalització i discapacitat. A Catalunya un centenar de joves moren cada any de manera sobtada i sense que se’n sàpiga la causa. Segons un equip d’investigadors encapçalat pel cardiòleg Ramon Brugada, un terç d’aquestes víctimes han patit alguna malaltia genètica. Brugada va defensar durant la presentació de l’estudi Moscat (mort sobtada a Catalunya) la necessitat de fer un diagnòstic a temps per evitar que altres familiars morin per la mateixa causa. Alhora va incidir en el fet que els joves se sotmetin a electrocardiogrames quan es federen per fer alguna activitat esportiva. L’estudi, que va analitzar 400 mostres, conclou que el 70% dels individus que van patir mort sobtada tenien entre 30 i 50 anys, el 10% entre 20 i 30, un altre 10% menys de deu anys i el 10% restant mesos de vida. L’informe també revela que, a partir dels 35 anys, en la major part de les morts es detecta infart de miocardi. L’estudi va ser impulsat per l’Obra Social La Caixa, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i els hospitals Trueta de Girona i Clínic i de la Vall d’Hebron de Barcelona.