Artés-Vic per Avinyó: rutes poc freqüents condemnades a l’oblit

VicSón 47,6 quilòmetres per una carretera de revolts envoltada de bosc. No és la via més ràpida per arribar a Vic -ara hi ha l’Eix Transversal-, però és la que segueix de bon matí l’autobús que dos cops a l’any va d’Artés (Bages) a la capital d’Osona. S’atura a Avinyó, a Santa Maria d’Oló i a Santa Eulàlia de Riuprimer i no l’espera ningú. O gairebé.

La que va d’Artés a Vic és una línia de l’empresa Castellà, del grup Sagalés, i Joan Berenguer n’és el conductor. Sovint hi recull un o dos passatgers. “Hi puja gent de pagès que va al mercat del Ram”, explica. Hi ha dos germans de Santa Maria d’Oló que li han assegurat que avui vindrien: “M’han trucat, però són grans, i si plou ja ho veurem”, comenta d’entrada. Poc abans, l’autobús ha aparegut del no-res en una recta de la carretera BV-4512 als afores d’Artés.

És un quart de nou del matí, hi ha boira i cap senyal que ens indiqui que s’hi aturarà cap bus. “Sort que mai em salto la primera parada!”, fa broma el conductor quan arriba. Aviat entén què hi fem allà i ens avisa que anirem sols un bon tros. “Fa anys m’aturava constantment. Els pagesos duien gallines i altres aus a mercat, ara és diferent”, constata. Tan diferent que quan a la següent parada hi ha dos nois, en Joan dubta i els pregunta si també són periodistes. No ho són. Però no agafarien el bus si no fos que és singular: “Després anirem de Vic a Berga”, expliquen. Són en Pol Bielsa, de Sant Andreu de la Barca, i en Martí Botifoll, de Manresa. Recorren línies inusuals com a afició: “Ens agrada pujar, el paisatge. També fem rutes com la Guimerà-Tàrrega, amb dos busos al dia. Mai hi trobem gairebé ningú”, recorden i es fan una foto per immortalitzar el viatge.

Eren altres temps

A mig camí, plou. A Santa Maria d’Oló no ens esperen els dos germans que advertia el conductor, però sí dues noies adolescents que van a Vic “de compres”. En Joan Berenguer les saluda i els parla de l’avi d’una d’elles. Coneix també a alguns veïns amb qui l’autobús es creua. I a Santa Eulàlia de Riuprimer s’atura perquè ha de travessar una plaça reformada que avui és més estreta del que era l’últim cop. “De tornada passaré pel carrer de sobre i baixaré per si m’hi esperés algú”, diu amb bonhomia. El viatge és llarg perquè els horaris estan pensats per a una època en què el bus s’omplia. Eren altres temps.