Més restriccions al cotxe i expansió de les superilles: així combatrà Barcelona l'emergència climàtica

L'Ajuntament invertirà 563 milions per a una reducció del 50% de les emissions de CO2 en deu anys

Trànsit intens al carrer Aragó de Barcelona, una de les vies de la ciutat per on passen més vehicles / CRISTINA CALDERER

Barcelona ha declarat l'emergència climàtica. L'anunci formal aquest dimecres s'acompanya d'una llarga llista de mesures (més d'un centenar) i del compromís d'invertir 563 milions d'euros per reduir les emissions de  CO2 de manera dràstica: dos milions de tones menys abocades a l'atmosfera el 2030. Això situaria la ciutat en línia amb el que la UE ja ha deixat entreveure que exigirà: una retallada del 50% de les emissions respecte als nivells del 1990.

Les restriccions al vehicle privat seran la principal pota de la rebaixa de gasos d'efecte hivernacle que pretén la ciutat –una quarta part de la reducció del CO2 ha de venir d'aquí, segons l'Ajuntament–. La zona de baixes emissions ha sigut només un primer pas, al qual seguiran d'altres mesures. La segona tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, ha dit que s'estudiarà implantar àrees encara més restrictives al trànsit –zones d'ultrabaixes emissions– similars a les que funcionen a Londres, per exemple, així com un futur peatge urbà.

En paral·lel, s'ampliaran les zones reservades als vianants. Concretament, la ciutat promet tallar al trànsit 15 quilòmetres de carrers els pròxims quatre anys que es traduiran en noves superilles. A més, el verd urbà creixerà amb 40 noves hectàrees, començant pels llocs que van més faltats d'aquests espais, segons Sanz.

Comença la zona de baixes emissions, un primer pas per a un aire més net

L'aposta per millorar el transport públic, que depèn de la coordinació amb altres administracions com l'Àrea Metropolitana o la Generalitat, inclou projectes històrics pendents com culminar la connexió del tramvia per la Diagonal (aquest mandat el Tram ha d'arribar fins a Verdaguer) o engegar les obres del tram central de la L9 del metro, que fa deu anys que està aturada.

El paquet de mesures que acompanya l'emergència climàtica també posa objectius ambiciosos en matèria energètica, com multiplicar per 20 l'energia solar estenent la instal·lació de panells en cobertes i terrats –d'equipaments públics, però també ajudant a la implantació en equipaments privats.

La declaració d'emergència climàtica ha estat "un compromís ferm amb la defensa de la vida" a la ciutat, en paraules de l'alcaldessa, Ada Colau. "No es tracta d'una declaració buida sinó d'un pas per a l'acció que parteix d'una assumpció de responsabilitat", ha dit durant l'acte al Saló de Cent de l'Ajuntament. Ha reivindicat que les ciutats són "les principals emissores de gasos d'efecte hivernacle" i, per tant, ha dit que són les que han d'actuar decididament.

L'amenaça de l'escalfament planetari sobre la salut és una de les constatacions que motiva tota l'estratègia de resposta. A banda de les mesures per reduir la contaminació del transport privat, l'Ajuntament ha anunciat la creació d'un centenar de refugis climàtics per tota la ciutat. Seran equipaments municipals que compliran la funció d'acollir persones en casos d'emergència per clima extrem i, com a mínim, n'hi haurà un de referència a cada districte. Entre el 1992 i el 2015 es calcula que hi ha hagut 3.700 morts atribuïbles a la calor extrema, la majoria persones grans i fràgils.

Millorar el reciclatge

Els residus i la seva gestió són un eix prioritari que adquireix un nou protagonisme en els compromisos que assumeix l'Ajuntament per reduir les seves emissions la pròxima dècada. El consistori promet implantar les mesures com el porta a porta o contenidors intel·ligents per poder individualitzar la brossa i el reciclatge de les famílies a la ciutat el 2025 i avançar cap a una fiscalitat verda que premiï els ciutadans que separin millor.

Barcelona cobrarà per primer cop una taxa de recollida selectiva d'entre 2 i 4 euros al mes

L'espasa de Dàmocles de la UE marca que el 2030 la recollida selectiva ha d'assolir el 65%, i ara no arriba ni al 40% a Barcelona. El consistori també augura una croada contra el plàstic d'un sol ús, amb prohibicions tal com estableix la directiva europea, tot i que això ha de quedar recollit en la llei de residus que està desenvolupant la Generalitat.

La meitat del centenar de mesures que s'ha proposat desplegar el govern de Colau voldrà, per força, la coordinació amb altres administracions (des de la metropolitana fins a la Generalitat o l'Estat). És el cas de les mesures de transformació previstes per a grans infraestructures com el port o l'aeroport, l'activitat dels quals és una de les més importants pel que fa a emissions de gasos d'efecte hivernacle.

L'avaluació de les entitats

En el procés d'elaboració de les mesures hi han participat 200 entitats que a partir d'avui no només podran adherir-se al document, si els complau, sinó que seguiran de ben a prop el desplegament de cadascun dels compromisos municipals. "Reclamen el càlcul de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) que assolirà cada actuació concreta, el seu calendari i pressupost", avisaven les entitats del Moviment pel Clima hores abans que es fes pública la declaració. 

Entitats com la FAVB han celebrat l'ambició en la retallada d'emissions que proposa el govern de Colau. El portaveu de l'entitat en temes climàtics i membre del CEPA Jordi Bigues ha confiat que aquest pas sigui el preludi de la revisió del Pla Clima per fer-lo més efectiu. La portaveu de la Fundació Rezero, Rosa Garcia, també ha fet una piulada confiant que la declaració sigui un primer pas per passar a l'acció.