Societat 17/02/2021

Barcelona dona per avalada la renda mínima local

La prova pilot a l'Eix Besòs detecta millores si l'ajuda es vincula a un procés d'inserció laboral

3 min
La zona de Can Peguera, a Nou Barris

BarcelonaBarcelona va posar en marxa el 2017 una prova pilot de renda mínima a escala local amb 952 famílies que viuen en una situació de molta precarietat als barris de l'Eix Besòs i que, durant dos anys, van rebre un ingrés fix mensual d'entre 400 i 525 euros. El govern de Colau va llançar el projecte, que comptava amb finançament de la Unió Europea, com un experiment social per veure si aquest tipus d'ajudes contribueixen a combatre la pobresa i, també, per determinar si funcionen millor si la família que les rep té com a condicionant haver de participar en un programa d'inserció laboral o no. Les conclusions que ha presentat aquest dimecres l'Ajuntament, més d'un any després del final de la prova, són molt positives a l'hora de valorar la millora de qualitat de vida dels participants, tot i que es detecten pocs canvis en funció de la modalitat de renda. Sí que s'apunta que la percepció de rendes condicionades a determinades polítiques actives o comunitàries dona millors resultats de satisfacció, possiblement perquè els receptors veuen reforçades les seves relacions socials.

Onze barris repartits en tres districtes conformen l'Eix del Besòs, que juntament amb Ciutat Vella presenta els indicadors de pobresa més elevats de la ciutat. Els participants en aquest pla pilot han sigut majoritàriament dones (70%) amb fills a càrrec que de mitjana tenien ingressos de poc més d'11.000 euros anuals, un terç de la mitjana municipal. Tres quartes parts tenen carència material severa, sis cops més que la mitjana barcelonina. Una part van rebre una renda mensual condicionada a seguir un curs de formació, plans d'ocupació o buscar feina; un altre grup, en canvi, no tenia cap condicionant, a l'estil de les rendes bàsiques universals que s'estan provant en països com Finlàndia o Namíbia.

La tinent d'alcalde de Drets Socials, Laura Pérez, que ha avalat els resultat amb les entitats que van participar en el projecte -Ivàlua, ICTA-UAB, IGP, NOVACT i The Young Foundation-, ha destacat com a principal conclusió que la renda bàsica ha reduït la privació material severa i la inseguretat alimentària de les famílies beneficiàries i que, a més, ha disminuït l’estrès associat a la precarietat. En concret, s'estima que ha disminuït en vuit punts percentuals les privacions severes, en 13 punts les dificultats per accedir a aliments i en 16,8 punts la probabilitat de no poder fer front a les despeses de l’habitatge. Els experts constaten que als beneficiaris, que sobreviuen per sota del llindar de la pobresa, el fet de tenir garantida una petita renda els aporta dosis més grans d'autoestima i de llibertat d'acció, alhora que també s'aconsegueix reduir la despesa dels serveis socials i es canvia de paradigma, perquè s'abandona la perspectiva paternalista assistencial.

També s'ha detectat que el projecte pilot, conegut com a B-Mincome, té un important impacte de gènere, ja que les dones participants han vist enfortit el seu rol en l’àmbit domèstic, laboral i comunitari. I els seus impulsors també han registrat efectes "inesperats", com ara que s'hagin promogut relacions interculturals entre les diferents minories que hi participaven, tenint en compte que el 60% dels participants eren nascuts a l'estranger. En canvi la prova no ha tret conclusions clares en aspectes com si produeix millores en la salut física i mental dels participants. El que sí que s'ha vist és una millora de les hores de son, una reducció de l'estrès i un enfortiment dels llaços comunitaris.

De fet, en el moment de culminar la prova, a finals del 2019, l'Ajuntament ja en va fer una primera valoració positiva i, amb els resultats a la mà, va instar el Govern a millorar la renda garantida . En aquell moment, el consistori es va comprometre a redirigir els beneficiaris del projecte a altres ajudes més personalitzades. El 40% de les famílies ja no estaven rebent la renda l'últim mes, perquè la seva situació econòmica no ho feia necessari.

Lligada a aquesta iniciativa també es va posar en marxa una prova d'una moneda digital , l'anomenat rec (recurs econòmic ciutadà), també als barris del Besòs. Els beneficiaris de la renda cobraven un 25% de l'ajuda en recs. La posada en marxa d'una moneda local era una de les promeses electorals dels comuns i la prova es va fer, a una escala molt més reduïda.

El projecte de renda local ha comptat amb un finançament de 4,9 milions d’euros de la Unió Europea, a través del programa Urban Innovative Actions (UIA), mentre que l’Ajuntament hi ha destinat 10,9 milions.

stats