Urbanisme
Societat  /  Barcelona 09/02/2022

Més pisos i un mercat: Barcelona busca veïns i vida de barri al 22@

El nou planejament corregeix els dèficits d'habitatge amb 8.000 més i preveu nous equipaments públics

3 min
Imatge d'arxiu d'edificis al 22@

BarcelonaUn mercat de barri, pistes poliesportives o escoles. Aquests són només alguns exemples d'equipaments que l'Ajuntament de Barcelona preveu ubicar en una reserva de 35.000 metres quadrats (15 solars) al seu districte tecnològic: el 22@. Els canvis urbanístics que es preparen en aquesta zona de la ciutat, nascuda ara fa vint-i-dos anys, s'enfoquen sobretot a corregir el dèficit de veïns per fer que, a més d'un bon lloc on treballar, sigui també un barri més de Barcelona. El govern municipal ja fa anys que treballa en una modificació del pla general metropolita (MPGM) que permeti canviar les regles del joc al 22@ per acabar de desenvolupar els espais que continuen sense cap ús –encara queda per desenvolupar el 40% de la superfície– i per sumar-hi habitatge, i avui ha presentat el document definitiu que preveu aprovar la setmana que ve a la Comissió d'Urbanisme. La proposta final suma un miler de pisos més a la que ja es va tramitar inicialment el 2020 i deixa la xifra final en 8.000 pisos a afegir als 9.000 que es preveien l'any 2000 .

Segons l'última proposta, aquest àmbit de 200 hectàrees –l'equivalent a 115 illes de cases de l'Eixample– podria tenir, doncs, fins a 17.000 habitatges: 12.000 a preu assequible i 5.000 de lliure mercat. Aquests últims són, sobretot, els 4.000 que ja es preveien i la consolidació d'un miler més que ja estan construïts però que amb el planejament anterior havien d'anar a terra.

Els nous habitatges s'aixecaran sense afectar el total de metres quadrats previstos per a activitat econòmica a partir de remuntes (en aquells edificis en què encara no s'hagi esgotat l'edificabilitat però mai més amunt de la planta baixa més cinc) o de noves promocions: si en el pla anterior es fixava que un 90% del sostre havia de ser per a activitat econòmica i només s'autoritzava un 10% per a habitatge, ara aquest percentatge s'incrementa fins al 30% a la recerca de l'anhelada "mixtura d'usos", que el 22@ sigui un lloc "on viure i treballar", en paraules de la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha defensat que la majoria del nou habitatge serà públic i de lloguer.

No hi ha posat xifres tancades perquè el planejament depèn en bona part de la iniciativa privada, però Sanz ha donat per fet que vora el 80% dels 12.000 pisos de preu assequible acabaran sent públics. El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, per la seva banda, ha posat la lupa en el vessant més econòmic del planejament, que preveu desenvolupar un milió de metres quadrats més per a activitat econòmica, que se sumarà als dos milions que ja estan desenvolupats o en tràmit. En total, seran els tres milions de sostre que ja es preveien en el pla de l'any 2000. El nou planejament, però, amplia el ventall d'activitats que poden situar-se al 22@ i obre la porta a propostes com la cultura, l'esport, l'educació o l'economia verda.

El consistori estima que amb el milió de metres quadrats que ara es preveu activar es poden crear 60.000 nous llocs de treball i arribar, amb l'horitzó 2030, als 175.000. "Això va com un llamp", ha dit Collboni, que ha remarcat que només el districte de Sant Martí, on hi ha el 22@, va generar l'any passat més inversió en oficines que tota la ciutat de Madrid i que avui dia ja hi ha 11.500 empreses ubicades al districte tecnològic.

Pacificar un de cada tres carrers

L'altra pota de la MPGM que es preveu aprovar aquest mes amb el suport d'ERC , que ja va permetre l'aprovació inicial del document, és la d'afegir verd als carrers de la zona. De fet, s'hi vol aplicar un dibuix molt similar al que es desplegarà a l'Eixample amb la futura superilla i fer que un de cada tres carrers passi a tenir la consideració d'eix verd, amb el 70% de l'espai sense trànsit, i no el 40% com passa ara. Aquesta xarxa ha de suposar la creació de dotze eixos amb prioritat per a vianants i quinze noves places en els encreuaments.

Concretament, els eixos verds horitzontals seran els d’Almogàvers, Sancho d’Àvila, Cristòbal de Moura, Pujades, Doctor Trueta i Bolívia; i els verticals, Àlaba, Ciutat de Granada, Lope de Vega, Fluvià, Treball i Puigcerdà. En total, es preveu generar deu hectàrees noves de verd.

La xarxa d'eixos verds.

Per avançar cap aquí, l'Ajuntament i la Generalitat han acordat una nova clau urbanística, especialment pensada per als carrers del 22@, un pas que, segons la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, ha de servir perquè Sant Martí i l'Eixample comencin "la revolució urbana més important dels últims trenta anys". En el cas del 22@, el nou planejament també preveu conservar vint passatges que recorren traces històriques i protegir 450 finques de fronts heterogenis.

stats