Patrimoni
Societat  /  Barcelona 29/01/2022

Barcelona des de sobre el rellotge de la UB

La universitat vol obrir a les visites la part de dalt de la torre, que actualment s'està rehabilitant

3 min
El rellotge de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona vist des de dins

BarcelonaUna bastida tapa aquests dies un dels punts d'identitat del centre de Barcelona: la torre del rellotge de la Universitat de Barcelona. L'edifici, que aquest any celebra els 150 anys en funcionament, necessitava una rehabilitació al costat oest, el de la torre amb el rellotge i les dues campanes que, des del 2019 i després de 24 anys de silenci, no han deixat de marcar quarts i hores. Tampoc ara que els operaris treballen just en el mirador que queda sota de les campanes per consolidar-hi el terra i solucionar algunes ferides dels murs. Uns treballs que s'allargaran més del que estava anunciat -amb la previsió inicial s'haurien d'acabar el mes que ve-, perquè com explica Andrés Lezcano, director de l’àrea d’infraestructures de la UB, "quan comences una obra en un edifici històric com aquest, sempre hi ha sorpreses". I aquí la sorpresa era que les bigues estaven rovellades als extrems i ha calgut intervenir-hi. Les obres podrien allargar-se un parell de mesos més.

La torre del rellotge de la UB.

L'objectiu és que, un cop retirada la bastida, aquesta talaia sobre la ciutat pugui obrir-se per primer cop al públic. Però serà, segur, de forma "molt controlada", detalla Agustí Alcoberro, vicerector de patrimoni i activitats culturals de la UB, que assegura que no és un lloc on autoritzar-hi la presència massiva de persones i que s'estudiarà la manera d'incloure la torre en els itineraris guiats que ja es fan per l'edifici històric de la universitat.

El mecanisme original del rellotge.

A banda de les vistes, que segur que ja justifiquen la pujada -ara estan molt tapades per la bastida-, la proposta té l'atractiu de veure per darrere el mecanisme que feia funcionar el rellotge original o enfilar l'estreta escala de caragol per situar-se just a sota de les campanes i intentar llegir-hi part de les inscripcions llatines que hi ha: Alumni et magistri academiae barcinonensis obtemperate sono (Alumnes i professors de l’acadèmia de Barcelona, obeïu el so).

El silenci de les campanes

Les campanes, que repicaven des de 1881, van deixar de sonar el 1995 perquè el rellotge s'endarreria i el repic sonava descompassat. El rellotge es va arreglar, però el repic no va tornar fins al mes d'abril del 2019 amb un sistema electrònic que el programa i evita endarreriments. Per garantir la bona convivència amb el veïnat, les campanes sonen entre les vuit del matí i les deu del vespre i ho fan amb un so acotat als 65 decibels, però continuen sent les originals: les que es van forjar a la foneria de Miquel Forcada, a Vic, i que van costar 6.566 pessetes, com recorda un document conservat a l'arxiu històric de la UB. Sonen amb les notes mi i sol, i són el vincle sonor recuperat entre la universitat i la ciutat.

Detall d'una de les dues campanes.

La torre del rellotge, que fa 35 metres d'alçada, es va començar a rehabilitar coincidint amb el bicentenari del naixement d'Elies Rogent, l'arquitecte que va projectar l'edifici, i guanyarà protagonisme aquest any coincidint amb els 150 anys d'història d'aquest recinte de la plaça Universitat, que és l'edifici públic més antic de l'Eixample. L'estructura de ferro que allotja les campanes, però, no es va construir fins al 1877, cinc anys després de la posada en marxa de la universitat a la seva ubicació actual.

L'efecte 'Merlí'

Rogent havia projectat inicialment el rellotge, que considerava un punt clau per a la vida acadèmica, en una construcció destacada a la part central de l'edifici, però va acabar a la torre oest. Les dues torres de l'edifici històric -remarca Alcoberro- van agafar el relleu de les torres que, fins pocs anys abans, s'erigien a la muralla en aquesta mateixa ubicació. Un canvi radical: "Les noves torres representaven el coneixement". Coincidint amb l'efemèride dels 150 anys, la UB vol donar a conèixer el seu edifici històric, que està catalogat com a bé d'interès nacional, i que va viure un moment dolç entre els més joves després de ser l'escenari de la sèrie Merlí Sapere Aude. El Pol Rubio, l'alumne preferit del Merlí, hi va estudiar filosofia . "Molta gent va descobrir llavors la joia que tenim aquí", assegura el vicerector de patrimoni.

Vista de l'interior de la torre oest, ara en rehabilitació.
stats