Barcelona
Societat  /  Barcelona 21/04/2022

Colau haurà eliminat 17 carrils de trànsit a l'Eixample el 2023

Mallorca serà el carrer que veurà augmentar més la congestió quan funcioni la nova superilla

4 min
El canvi de dibuix del carrer Consell de Cent previst en el projecte de la Superilla Barcelona

BarcelonaEl govern municipal de Barcelona ha fet públics, per fi, els informes que fa mesos que li reclamen els grups de l'oposició sobre l'impacte que tindrà la futura superilla de l'Eixample en la circulació per la trama Cerdà. Tota pacificació té una cara B, que són els carrers que es converteixen en vies alternatives i que, per tant, absorbeixen més trànsit del que tenien. I en el cas dels primers eixos verds de l'Eixample, els de l'entorn del carrer Consell de Cent, qui s'endurà la pitjor part és el carrer Mallorca en el seu tram central, entre Muntaner i Sicília, que fins ara no era una via on en hora punta (les nou del matí) se superés el 90% de saturació i que, amb horitzó 2023, sí que passa a pintar-se de vermell, el mateix que passarà el costat Llobregat del carrer València (d'Urgell a Rambla Catalunya).

La previsió municipal, en canvi, és que el nou dibuix afavoreixi carrers com Sant Antoni Maria Claret o el costat Besòs de la Gran Via, i que la majoria de la malla no pateixi grans trasbalsos, tot i que s'estima que la capacitat d'absorbir trànsit caurà un 15% si es compara el 2019 amb el 2023. En termes generals, però, l'estudi no preveu "cap repercussió rellevant en l’accessibilitat en vehicle privat a l’Eixample", res que pugui afectar "la seva centralitat a escala regional".

L'extens informe sobre l'impacte en la mobilitat de la superilla, que com ha avançat El País ja és consultable , xifra en 17 els carrils de circulació que el govern de Colau preveu haver eliminat el 2023. D'aquests, de fet, ja se n'han retirat nou en projectes com la reforma de la Meridiana, la protecció d'entorns escolars o els nous carrils bici, i la previsió és eliminar-ne 8 més d'ara fins a l'any que ve, sobretot en transformacions com la conversió en eixos verds de Consell de Cent (entre Vilamarí i passeig de Sant Joan), Rocafort i Borrell (entre avinguda de Roma i Gran Via) i Girona (entre Diagonal i Gran Via), que suposaran l'eliminació de cinc carrils. El canvi de dibuix inclou, també, projectes com el nou túnel de les Glòries o l'allargament del tramvia de Glòries a Verdaguer.

En total, 17 carrils menys. La majoria dels que desapareixen (12) són verticals, que són els més fàcils de tocar perquè les vies horitzontals van més saturades, sobretot carrers com Aragó o la Gran Via. I aquestes eliminacions es tradueixen, segons l'informe, en una baixada del 15% de la capacitat de circulació en hora punta per l’Eixample central respecte a la del 2019 (fins ara, els canvis que ja s'han aplicat a la zona l'han reduït en un 8%), una reducció que està per sota de la del 25% de circulació de vehicles privats que preveu el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible 2019-2024 i que, per tant, es considera assumible.

Congestió en 23 quilòmetres

El conjunt del sistema viari de l’Eixample funciona ara en hora punta amb congestió en un 16,3% de la seva longitud. I els càlculs municipals, partint d'un escenari "conservador" de reducció d'un 10% de la circulació –per qüestions com el teletreball o el canvi d'hàbits de conductors que recorrin al transport públic, a la bicicleta o a desplaçar-se a peu–, apugen per al 2023 el percentatge de trams congestionats fins al 16,5%, és a dir, 23,3 quilòmetres amb una congestió per sobre del 90% durant l'hora punta.

L’altra cara de la superilla
Comparativa de l’hora punta entre el 2019 i el 2023. Calculat amb un escenari de reducció del 10% del trànsit

C. Roger de Flor

C. Independència

Pg. Sant Joan

C. Dos de Maig

C. Sardenya

C. Castillejos

C. Cartagena

C. Nàpols

C. Bailén

C. Marina

C. Enric Granados

C. Roger de Llúria

C. Sicília

C. Lepant

Francesc Macià

C. Padilla

Av. Josep Tarradellas

C. Pau Claris

C. Buenos Aires

C. Balmes

Rambla Catalunya

C. Girona

C. Londres

C. Bruc

C. Indústria

C. París

Pg. de Gràcia

C. Còrsega

C. Rosselló

C. Provença

Avinguda Roma

C. Mallorca

C. Tarragona

Av. Diagonal

C. València

C. Aragó

C. Consell de Cent

C. Diputació

Plaça

Tetuan

Gran Via de les Corts Catalanes

Plaça

Espanya

Plaça de

les Glòries

C. Casp

C. Aribau

C. Llançà

C. Muntaner

C. Ausiàs March

C. Casanova

C. Vilamarí

Plaça

Catalunya

Avinguda Meridiana

C. Villarroel

C. Entença

Arc de Triomf

C. Rocafort

C. Calàbria

C. Viladomat

C. Comte Borrell

C. Comte Urgell

Av. Paral·lel

Grau de saturació

Passa a inferior al 90%

Passa a superior al 90%

C. Enric Granados

C. Roger de Llúria

Francesc Macià

Av. Josep Tarradellas

C. Pau Claris

C. Buenos Aires

C. Balmes

Rambla Catalunya

C. Londres

C. Bruc

C. París

Pg. de Gràcia

Avinguda Roma

C. Tarragona

C. Diputació

Gran Via de les Corts Catalanes

Plaça

Espanya

C. Aribau

C. Llançà

C. Muntaner

C. Casanova

C. Vilamarí

Plaça

Catalunya

C. Villarroel

C. Entença

C. Rocafort

C. Calàbria

C. Viladomat

C. Comte Borrell

C. Comte Urgell

Av. Paral·lel

Grau de saturació

Passa a >90%

Deixa de tenir >90%

C. Roger de Flor

C. Independència

Pg. Sant Joan

C. Dos de Maig

C. Sardenya

C. Castillejos

C. Cartagena

C. Nàpols

C. Bailén

C. Marina

C. Roger de Llúria

C. Sicília

C. Lepant

C. Padilla

C. Pau Claris

C. Girona

C. Bruc

C. Indústria

C. Còrsega

C. Rosselló

C. Provença

C. Mallorca

Av. Diagonal

C. València

C. Aragó

C. Consell de Cent

Plaça

Tetuan

Plaça de

les Glòries

C. Casp

C. Ausiàs March

Plaça

Catalunya

Avinguda Meridiana

Arc de Triomf

C. Enric Granados

C. Roger de Llúria

Francesc Macià

Av. Josep Tarradellas

C. Pau Claris

C. Buenos Aires

C. Balmes

Rambla Catalunya

C. Londres

C. París

Pg. de Gràcia

Avinguda Roma

C. Diputació

Gran Via de les Corts Catalanes

C. Aribau

C. Llançà

C. Muntaner

C. Casanova

C. Vilamarí

Plaça

Catalunya

C. Villarroel

C. Entença

C. Rocafort

C. Calàbria

C. Viladomat

C. Comte Borrell

C. Comte Urgell

Av. Paral·lel

Grau de saturació

Passa a >90%

Deixa de tenir >90%

C. Roger de Flor

C. Independència

Pg. Sant Joan

C. Dos de Maig

C. Sardenya

C. Castillejos

C. Cartagena

C. Nàpols

C. Bailén

C. Marina

C. Roger de Llúria

C. Sicília

C. Lepant

C. Padilla

C. Pau Claris

C. Girona

C. Bruc

C. Indústria

C. Còrsega

C. Rosselló

C. Provença

C. Mallorca

Av. Diagonal

C. València

C. Aragó

C. Consell de Cent

Plaça

Tetuan

Plaça de

les Glòries

C. Casp

C. Ausiàs March

Avinguda Meridiana

Arc de Triomf

S'apunta, en aquest sentit, que tot i que no es preveu un increment destacable de la saturació, sí que es poden preveure alguns transvasaments de congestió entre diferents zones, com el carrer Mallorca, per on ara ja passen 26.000 vehicles diaris, o un allargament de les complicacions circulatòries més enllà de l'hora punta.

I com s'hauria d'evitar, això? La clau, segons els informes, és reduir la circulació de vehicles privats més enllà del 10% i arribar al 23,6%, que continuaria per sota del 25% fixat com a objectiu. I el govern s'agafa a l'exemple del que ha passat a la superilla de Sant Antoni, on el trànsit s'ha reduït un 21% des del 2017, per defensar que el canvi és viable.

L'Eixample suporta ara el 44% del trànsit que travessa la ciutat en horitzontal (350.000 vehicles diaris, dels quals prop de dos terços tenen origen o destí fora de Barcelona) i l'Ajuntament confia que les millores previstes a la xarxa de transport públic, com el mateix tramvia, el pla de Rodalies o la culminació del tram central de la L9 de metro, multipliquin les alternatives sostenibles de mobilitat metropolitana.

Menys carrils a les escoles

El govern municipal insisteix que l'objectiu de projectes com els nous eixos verds de l'Eixample és reequilibrar un espai públic que ara està massa enfocat al trànsit: el vehicle privat representa el 26% dels desplaçaments, però ocupa aproximadament el 50% de l’espai públic de l’Eixample destinat a la mobilitat. A banda del projecte de la superilla, també es preveuen actuacions com treure un carril de trànsit en carrers com Urgell, Entença o Nàpols per fer més amables els entorns de les escoles. Tot i que els canvis, en aquest cas, no es faran de forma uniforme a tot el carrer.

Impacte en l'aparcament

El document també estima que un cop estiguin desplegats els 21 eixos verds previstos i les 21 places que s'han de crear a les interseccions (horitzó 2030) hi haurà una reducció del 2% de les places de càrrega i descàrrega, una baixada del 44% de les places per a persones amb mobilitat reduïda i una del 33% de les places per a motos en calçada, però s'estima que el 92% es podrien compensar en menys d'una illa de distància. La desaparició d'aquests aparcaments és un dels punts que ha tensat la relació dels comuns amb els socialistes, més crítics amb el projecte.

stats