Barcelona
Societat  /  Barcelona 10/02/2022

Placetes, granit i més arbres: les imatges dels nous carrers de l’Eixample que projecta Colau

Les obres dels primers quatre eixos començaran al juny i haurien d'estar acabades en vuit mesos

4 min
Eix Consell de Cent general

L'esprintada d'obres que prepara l'Ajuntament de Barcelona abans de les eleccions del maig del 2023 comença a treure el cap ja amb la successió de grans anuncis d'aquesta setmana: l'últim, el d'aquest dijous, quan s'ha posat data a l'inici de les obres de l'anomenada Superilla Barcelona , que dibuixa fins a 21 eixos pacificats i 21 noves places a desplegar a l'Eixample d'ara fins al 2030. Al juny començaran les obres dels primers quatre eixos, entorn del carrer Consell de Cent, i de les quatre places als encreuaments, i la previsió és que els treballs siguin molt ràpids i no s'allarguin més enllà del primer trimestre de l'any que ve (uns vuit mesos). El calendari diu que el projecte, que és la nineta dels ulls dels comuns -i que avui s'ha presentat sense consens amb el PSC-, ha d'estar a punt abans de les eleccions.

La primera intervenció transformarà l'eix central de carrer Consell de Cent i els carrers Girona, Rocafort i Borrell. Uns treballs que comptaran amb un pressupost de 52,7 milions (48,2 per als eixos i 4,5 per a les places) i guanyaran, també, 31 placetes d'uns 725 metres quadrats en els encreuaments amb els carrers que no són eixos pacificats, amb la idea, segons el govern municipal, de recuperar "l'esperit del pla Cerdà", que s'ha anat "pervertint", i tenir més verd i espais d'estada. Un dels objectius del nou dibuix és garantir que tothom té un espai verd a 200 metres de casa i reduir els 350.000 cotxes que creuen cada dia per l'Eixample (més que els que circulen per les rondes), tot i que l'Ajuntament no ha detallat quina baixada es preveu.

Així canviarà el carrer Borrell.

En aquests primers quatre carrers s'aplicarà el que el govern de Colau defineix com "el nou model de carrer", on "el vehicle deixa de ser el rei de l'espai públic i passa a ser-hi un convidat", com li agrada repetir a la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. Ja no tindran asfalt, sinó una combinació de panot (als espais on hi ha les voreres i encreuaments) i granit, que és el que relleva l'asfalt de les calçades. Tindran un únic carril de circulació, amb la velocitat limitada a 10 km/h, pensat sobretot per a veïns i serveis i sense diferència d'alçada amb l'espai que ocuparien les voreres: tot estarà al mateix nivell. Els vehicles estaran obligats a girar a cada cruïlla perquè no puguin recórrer de punta a punta els espais en què són "convidats".

Les noves placetes que es crearan en els encreuaments amb carrers no pacificats.

Més pressupost

En aquests nous carrers també es preveu molt més verd del que hi ha ara: passar de l'1% actual a un mínim del 12%. I un terra que, sense asfalt, permeti filtrar aigua de la pluja i recollir-la en les noves àrees amb vegetació. De fet, les innovacions que fa el projecte al subsol han permès augmentar el pressupost de l'obra comptant amb la injecció dels fons europeus –el primer pressupost anunciat era uns 15 milions més baix. I ara, segons fonts municipals, l'obra s'encareix perquè incorpora "millores" com les placetes als encreuaments, que són la gran novetat que apareix ara en les simulacions i no figurava en les moltes presentacions que ja s'havien fet abans, o la utilització de granit al terra.

El verd tindrà més protagonisme en dues de les quatre primeres places: les de l'encreuament amb Rocafort i Enric Granados, que es conceben més com a jardí. La segona, en connexió amb els jardins del Seminari, que queden tancats. Les places de Borrell i Girona seran més dures. El que apareixerà ja després d'aquests primers mesos d'obres seran 438 nous arbres al conjunt de l'àmbit, i també es preveu multiplicar els bancs, els jocs infantils i les fonts.

Així serà la nova plaça a l'encreuament de Consell de Cent amb Rocafort.

Sense el PSC

La presentació del projecte l'ha fet l'alcaldessa Ada Colau al Saló de Cent acompanyada dels equips d'arquitectes que han fet els projectes, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, i l'arquitecte en cap de la ciutat. I sense cap representant dels socis de govern, el PSC. Tampoc la regidora de Mobilitat, Laia Bonet. Els socialistes avui no han sortit a la foto, però sí que hi eren en la de la primera gran roda de premsa del projecte. L'explicació, segons fonts del PSC, és que el pla s'ha presentat sense que s'hagin abordat punts que no generen acord com que s'ubiqui les parades del Bicing fora dels eixos verds o que els veïns no tinguin itineraris rectes per arribar fins a casa.

En la seva intervenció, Colau ha assegurat que el model que s'implanta ni "s'improvisa" ni és una "ocurrència", sinó que replica el que ja funciona al barri de Sant Antoni. I Sanz ha remarcat que el projecte arrenca a l'Eixample per una qüestió "d'urgència", tenint en compte els nivells de contaminació, de concentració de veïns i de dèficit de verd. l ha rebatut els arguments de Foment, que fa uns dies alertava d'una possible pèrdua del 20% de la facturació als comerços en què s'implanti la superilla, defensant que la prova de Sant Antoni ha sigut positiva per a la zona. L'alcaldessa, de fet, ha convidat tant Foment com el RACC a sumar-se a la "Barcelona de futur" i ha assegurat que la transformació prevista no s'aturarà en cap cas com havia demanat la patronal.

El govern municipal confia en la suspensió de llicències vigent als eixos que ara es reformaran i en el nou pla d'usos que s'ha de redactar per evitar que aquests carrers acabin convertits en monocultius d'oci i restauració o que hi hagi una pujada de preus de l'habitatge. No repetir aquí l'error d'Enric Granados. El que comença entorn de Consell de Cent és, segons Sanz, "el canvi" en singular, que comença a l'Eixample però que es replicarà en zones com el 22@ o en reformes com la de la Via Laietana, que són els dos altres grans projectes que l'Ajuntament ha presentat aquesta setmana. L'anunci d'avui coincideix amb l'estirada d'orelles de la Comissió Europea a Barcelona i Madrid per reduir les emissions.

Els canvis al xamfrà de Rocafort.
La plaça a l'encreuament amb Girona.
stats