Collboni no té pressa per trobar socis
L’opció d’un pacte només amb ERC se suma al ventall de possibilitats de l’alcalde de Barcelona
BarcelonaDurant moltes setmanes, a l’Ajuntament de Barcelona es va donar per descomptat que la investidura de Pedro Sánchez desencallaria també el trencaclosques del govern municipal, on Jaume Collboni governa en franca minoria –només 10 regidors de 41– des que el 18 de juny va aconseguir la vara d’alcalde amb els vots in extremis dels comuns i el PP. Ara, quan ja fa un mes que Sánchez és president i sis que el PSC governa en solitari a la capital catalana, ningú espera que aviat hi hagi acords a l’ajuntament. Tot i que manté converses obertes amb tothom, Collboni ja no té pressa per trobar soci.
Fonts de l’equip de l’alcalde apunten que el final d’any no portarà novetats en aquest sentit, i el mateix Collboni va treure’s pressió recentment quan en una entrevista a Intermèdia Comunicació es va fixar com a objectiu tenir aprovats els pressupostos “abans de la primavera”. “Vol tenir temps per veure com queda finalment l’escenari”, apunten fonts socialistes, que subratllen que, un cop es confirmi aquest divendres l’adeu d’Ernest Maragall, encara faltarà per resoldre el comiat de Xavier Trias –que ja ha dit que marxarà aviat– i d’Ada Colau, que tothom dona per fet que no continuarà, però que encara no ha definit un futur que podria estar a Brussel·les: hi ha eleccions europees al maig.
Collboni té sobre la taula principalment dues opcions: un acord amb Junts per Catalunya o un pacte a tres bandes amb Barcelona en Comú i Esquerra. L’alcalde ha insistit en públic que prioritza aquesta segona opció, però dins del seu partit –i també del seu mateix govern– hi ha veus que prefereixen l’acord amb Junts. De fet, per ara les converses que manté Collboni avancen molt més de pressa amb els de Xavier Trias que amb Ada Colau i els republicans. Fins al punt que, segons va explicar dilluns el portaveu de Junts, Jordi Martí Galbís, en el seu cas ja s’està parlant fins i tot de quines àrees de responsabilitat tindria cada partit en un hipotètic govern de coalició. Les mateixes fonts són, però, escèptiques sobre l’èxit final d’aquestes converses i creuen que a última hora Collboni acabarà optant per un govern d’esquerres. Des de Barcelona en Comú i Esquerra, en canvi, expliquen que en el seu cas pràcticament no hi ha hagut avenços i que ni tan sols s’ha entrat a negociar res.
La relació amb els comuns
El govern amb Junts o el tripartit amb els comuns i ERC no són les úniques opcions amb què compta Collboni. Hi ha veus que animen l’alcalde socialista a continuar governant en solitari encara uns mesos, veient que el govern va fent sense gaires inconvenients més enllà dels pressupostos i les ordenances fiscals. La impossibilitat que l’oposició articuli una majoria alternativa pel veto creuat entre els comuns i Junts alimenta aquesta opció, ja que fins i tot en el cas de voler evitar la pròrroga pressupostària, Collboni podria aprovar els comptes sotmetent-se a una qüestió de confiança que guanyaria.
Fonts socialistes apunten encara a una altra possibilitat. Un pacte de govern només amb ERC que no inclogués els comuns. Els republicans estan en ple procés de reflexió interna a Barcelona després de la patacada d’ara fa mig any, però l’opció de deixar empremta al govern després d’un mandat donant-li estabilitat des de fora els pot seduir, sobretot si a més els comuns en queden fora, forçats a haver de decidir en cada debat entre donar suport a un govern progressista o votar amb els grups de la dreta. A més, la sintonia que té Collboni amb la futura líder d’ERC a l’Ajuntament, Elisenda Alamany, és molt superior a la que tenia amb Ernest Maragall. En el rerefons d’aquesta opció hi ha també la confluència d’interessos entre PSC i ERC, que aspiren a mossegar part de l’electorat dels comuns un cop marxi Ada Colau.
La relació entre els socialistes i els seus antics socis de govern en els últims mandats tampoc és la millor. Els debats a les comissions –on com va passar aquest dimarts entre Janet Sanz i Laia Bonet sovintegen les enganxades entre els regidors del govern municipal i els dels comuns– en són una bona mostra.
