Enric Granados: quan les terrasses ho envaeixen tot

BarcelonaQuan el govern de Colau va anunciar que tiraria endavant les obres dels primers quatre eixos i les primeres quatre places de la superilla de l'Eixample, va afegir ràpidament que hi dictava una suspensió de llicències per a nous locals de restauració i que definiria un pla d'usos per evitar que a carrers com Consell de Cent o Borrell passés el que va començar a passar fa 20 anys a Enric Granados, pioner de les pacificacions a l'Eixample. Allà bars i restaurants van anar engolint tot el comerç tradicional i els preus dels lloguers de locals i pisos es van convertir en una arma massiva d'expulsions. La fotografia actual és que al carrer –amb les llicències extraordinàries de la pandèmia– ja hi ha una terrassa més (115) que blocs de veïns (114), i que 81 d'aquestes terrasses tenen llicència ordinària. Abans del covid s'hi comptaven 331 taules i, amb les ampliacions, en van arribar a aparèixer 87 més, que són les que ara el govern assegura que no es podran mantenir. I encara alguna més autoritzada abans.

"Però, com hem arribat fins aquí?", es pregunten des de SOS Enric Granados, la plataforma veïnal que fa anys que reclama posar-hi fre. I part de la resposta és que la suspensió de llicències en aquest carrer no es va dictar fins a finals d'abril de l'any passat després d'anys i anys sense limitacions i quan el model, esclar, ja estava implantat. Tampoc va prosperar l'ordenació singular que, el 2016, es va arribar a aprovar inicialment i que sí que preveia una limitació de taules (un màxim de 235) però que va quedar fora de l'ordenança definitiva, la que va servir per firmar la pau amb els restauradors. A més, i mentrestant –com denuncien els veïns–, les terrasses es van anar beneficiant de la retirada de bancs i arbres per anar guanyant espai. De l'anomenada zona zero, el tram de carrer entre Mallorca i Provença, han desaparegut els últims anys quatre bancs individuals, un dels grans i un arbre.

Un treball de camp fet a partir de fotografies de SOS Enric Granados i de la comparativa en el temps que permet fer Google Maps ofereix un resum molt visual de com les terrasses es van anar col·locant sobre escocells d'arbre tapats amb formigó o de com els bancs desapareixen d'emplaçaments assenyalats. Tot el recull d'imatges que acompanya aquest article correspon al període 2017-2020, amb Ada Colau a l'alcaldia, i el govern municipal assegura que en cap cas s'ha fet cap retirada de mobiliari o d'arbres per beneficiar terrasses. Res, diuen, per donar més espai als restauradors.

Sí que admeten que el 2017, després de l'aprovació inicial de la limitació que no es va arribar a aplicar, es van desplaçar uns metres alguns bancs i que han detectat moviments de bancs en què l'Ajuntament no hi ha tingut res a veure. És a dir, que algú ha tirat pel dret i els ha tret. I donen una explicació per a la retirada sense substitució d'alguns arbres: la línia de plàtans que hi ha més a prop de la façana ha d'anar fora perquè ara queda entrada a la vorera i quan hi ha una baixa, l'arbre ja no es reposa, i el que es fa és tapar el forat amb formigó. Aquest és el recorregut i les denúncies veïnals.

El que va passar el febrer del 2020 al número 115-117 d'Enric Granados és, segons els veïns, un cas paradigmàtic del que s'ha viscut en aquest carrer. La ferreteria que hi havia hagut durant molts anys en aquest emplaçament va penjar el cartell de "Tancat per jubilació" i el local es va convertir en un bar, que ara ja ha canviat de mans i que va començar a funcionar amb la terrassa molt a prop dels bancs públics (fins i tot, com si fossin part de la terrassa, com critiquen alguns veïns). Fins que, un bon dia, el febrer del 2020 uns operaris es van endur els dos seients individuals i, també, la paperera que quedava a tocar d'una de les taules. Quan una veïna els va preguntar per què ho feien li van dir que complien ordres. I allò ja no ha tornat mai més.

El número 86 del carrer va ser notícia, el 2016, per l'obertura d'un gran restaurant de la família Messi, el Bellavista del Jardín del Norte, que ja va aterrar amb polèmica entre el veïnat, atemorit per l'ús que pogués fer el nou macrolocal de l'interior d'illa al qual tenia accés. La denuncia, però, va posar el focus després en el gran arbre que hi havia a la vorera just davant del restaurant, que era un dels plàtans de la línia a extingir, i que va desaparèixer el juny del 2017. Les cadires acolorides del restaurant es van poder col·locar sobre l'escocell ja buit. El local, que simulava ser un poble, no va funcionar com s'esperava, va tancar el 2018 i va deixar pas a un altre gran projecte: el restaurant Salvaje Barcelona.

Més desaparicions. En aquest cas, al número 54, i documentada gràcies a les imatges de Google Maps, que mostren com un arbre que apareixia a les imatges al costat de la terrassa d'un bar ja no hi era el 2019, i com un banc dels individuals seguia el mateix camí l'any següent. La desaparició de l'arbre compleix amb els criteris de retirada de la línia formada per plàtans a mesura que van morint, però l'Ajuntament assegura no tenir constància del desplaçament del seient.

El cas de la desaparició de bancs davant del número 52 del carrer es va donar per capítols, però el resultat és el mateix: hi havia un banc dels grans i dos d'individuals i ara ja no hi són. L'edifici va viure unes obres importants el 2018 i, quan van acabar aquells treballs, només es mantenia un dels dos bancs individuals. I el supervivent també va desaparèixer, més tard, el maig del 2020. Aquí, algun veí assegura haver vist operaris que treballaven en l'obra del restaurant que hi va obrir (i que ja no és el que apareix a la imatge actual) retirant el seient. Ningú no el va reposar.

Els veïns també han documentat la marxa d'un parquímetre. Es va produir al xamfrà d'Enric Granados amb Còrsega en plena època d'ampliació de terrasses en calçada durant la pandèmia. La màquina es va desplaçar cap a una altra ubicació del carrer Còrsega i ja no al xamfrà, on hi ha una terrassa ampliada. El govern municipal desvincula aquest moviment de les ampliacions covid i el situa, en tot cas, dins del capítol de renovacions de parquímetres que va viure la ciutat.