Israel denega l'entrada al país a Jaume Collboni

BarcelonaLes autoritats israelianes han vetat l'entrada al país a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que havia de viatjar aquest divendres a la tarda a Tel-Aviv, en el marc d'un viatge institucional en què tenia previst reunir-se amb alcaldes de la regió.

Tot i que la sol·licitud de l’alcalde havia estat inicialment aprovada, el govern israelià ha revocat "a última hora i sense cap justificació" el permís de Collboni, segons indica el consistori en un comunicat. L'alcalde i la resta de la comitiva –integrada per tècnics municipals i periodistes– viatjaven al Pròxim Orient convidats pels alcaldes de les ciutats palestines de Betlem i Ramal·lah.

La visita de l'edil, que havia rebut el vistiplau del ministeri d'Exteriors, incloïa contactes amb autoritats palestines de primer nivell, com el primer ministre de Palestina, Mohammad Mustafa, i altres membres de l'executiu. Entre d’altres, incloïa reunions amb l'alcalde de Betlem, Maher Nicola Canawati, i de Ramal·lah, Issa Kassis. També estava prevista una reunió a Jordània amb el primer edil d’Amman, Youssef al-Shawarbeh. Alhora, el consistori comptava visitar les entitats B’Tselem –que al juliol va acusar el seu govern de cometre un genocidi a Gaza– i Peace Now, i a Ramal·lah, l’alcalde havia de participar en l’acte d’inauguració del carrer Barcelona a la ciutat palestina. A més, hi havia programades dues ofrenes florals davant les respectives tombes dels històrics líders israelià i palestí, Yitzhak Rabin i Yasser Arafat, guardonats amb el premi Nobel de la pau el 1994, i una visita al Yad va-Xem, el Museu de l'Holocaust de Jerusalem.

"La decisió d'impedir l'accés a una delegació que busca precisament el diàleg és un acte hostil", ha dit l'Ajuntament en un comunicat emès a través d'Instagram, en què qualifica el gest d'"atac directe a la llibertat i a la diplomàcia entre ciutats". "El govern israelià busca aïllar el poble palestí i ocultar al món la constant vulneració de drets humans que pateixen", afegeix.

Per la seva banda, les autoritats d'immigració d'Israel asseguren que la sol·licitud de visat de Collboni hauria estat rebutjada per haver difamat Israel i per la seva suposada participació en un boicot al país. El maig l'Ajuntament de Barcelona va trencar els vincles institucionals amb Israel i va suspendre el seu acord d'amistat amb Tel-Aviv "fins que no es restauri el respecte pel dret internacional i es respectin els drets bàsics dels palestins".

Israel ha justificat el veto per la decisió de l'Ajuntament de "boicotejar l'estat d'Israel", segons han confirmat fonts diplomàtiques a l'ACN, que avisen que aquest boicot "té conseqüències". El govern de Benjamin Netanyahu considera la moció del ple com una "manifestació d'una política hostil i incitadora contra Israel i els seus ciutadans de manera sistemàtica" i sosté que "no és acceptable que qui actua per boicotejar Israel i trencar-hi vincles pugui ser considerat un convidat benvingut", apunten les mateixes fonts.

En resposta, el govern espanyol s'ha queixat a les autoritats israelianes a través d'una trucada a la màxima representant de l'ambaixada —que és l'encarregada de negocis des que Israel va retirar el seu ambaixador a Madrid fa més d'un any. Alhora, el PSC ha reclamat a la Unió Europea que suspengui l’Acord d'Associació amb Israel, que Brussel·les s'ha negat a revocar tot i constatar que Israel incompleix els drets humans a la Franja. L’eurodiputat del PSC i vicepresident de l'Eurocambra, Javi López, ha reclamat que es trenqui aquest acord de col·laboració preferent amb Tel-Aviv “fins que cessi la massacre” a Gaza i "es respecti la legalitat internacional".

També ha expressat el seu descontentament el Ministeri d'Exteriors de l'Autoritat Palestina, que sosté que la "potència ocupant", en al·lusió a Israel, no té "poder" per prendre aquesta decisió i interpreta que el veto "forma part de la guerra d'ocupació contra el poble palestí" i contra aquells qui defensen els seus "justos i legítims drets nacionals".

El veto a l'alcalde de Barcelona coincideix amb un context d'alarma internacional per la situació humanitària a Gaza i per la virulència de l'ofensiva militar israeliana a la capital de l'enclavament. Aquest divendres l'ONU ha confirmat oficialment la fam a Ciutat de Gaza, on vora un milió de persones viuen en condicions infrahumanes a l'espera que les tropes de Netanyahu prenguin la ciutat. Les veus de la comunitat internacional que condemnen la impunitat amb què Israel assetja la població palestina s'han intensificat també aquesta setmana amb la denúncia de l'aprovació per part del govern israelià de la construcció de 3.400 edificis en un assentament que divideix Cisjordània i fa impossible l'estat palestí.

Deteriorament de les relacions

Queda lluny el primer gest diplomàtic de Jaume Collboni a l'arribar a l’Ajuntament de Barcelona, que restablia l’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv, i revertia la suspensió de la seva predecessora, Ada Colau. Els atacs de Hamàs, només dos mesos després, i la posterior resposta d'Israel amb l’ofensiva per terra, mar i aire contra Gaza —que ha deixat més de 62.000 morts i ha provocat una de les crisis humanitàries més ferotges del segle— han capgirat les relacions de la capital catalana amb Tel-Aviv, que no han deixat de deteriorar-se.

A finals de novembre del 2023, el ple de l'Ajuntament va suspendre relacions institucionals amb l’actual govern d’Israel –sense que això afectés el vincle amb Tel-Aviv– i va reclamar un “alto el foc definitiu”. Tanmateix, un any després, un jutjat va anul·lar la declaració del ple per manca d'encaix jurídic. En un altre gest per seguir pressionant l'executiu de Netanyahu perquè es respectin els drets dels palestins, el maig del 2024 Barcelona es va sumar al reconeixement oficial de l’estat de Palestina –prèviament anunciat pel govern central– i va recordar la crida a un alto el foc.

La culminació d'aquest deteriorament va ser el maig del 2025, quan el consistori va anunciar que trencava l'agermanament amb Tel-Aviv i tallava relacions amb Israel, en una resolució que incloïa la suspensió de la contractació municipal d’empreses israelianes, el veto en esdeveniments i l’adhesió a iniciatives de pau. El viatge de Collboni al Pròxim Orient, si bé contemplava parades com el Museu de l'Holocaust a Jerusalem, era un clar gest de suport a Palestina, i havia de servir per segellar definitivament l'aliança de Barcelona amb les entitats palestines i refermar el compromís del consistori amb la fi al setge de Gaza.