Lluita lliure, política i un lleó en un aparador: la increïble història de Vicenç Febrer
El propietari d'Automòbils Febrer va revolucionar Sants els anys 60 i 70 amb la seva mascota
BarcelonaFa un temps, l'Ajuntament de Barcelona va fer fortuna amb una campanya que, per promoure el comerç de proximitat, deia allò de: "Al barri hi ha de tot". En el cas de Sants, aquest eslògan va arribar a ser ben bé literal. Com a mínim entre els anys 60 i 70, quan en un dels aparadors d'una de les botigues emblemàtiques del barri hi va arribar a haver fins i tot un lleó viu. L'amo de la botiga i de la fera i el protagonista d'aquesta història era Vicenç Febrer.
Serveixi una breu pinzellada ràpida a la seva trajectòria vital per presentar Febrer, una figura peculiar. Venedor de cotxes i motos. Boxejador. Campió d'Espanya de lluita lliure. Apassionat del seu barri fins al punt d'arribar a ser regidor de l’Ajuntament per Sants. Amant dels animals exòtics. El seu lleó, el Vicentet, va ser durant anys una de les grans atraccions del barri. Des de la botiga Automòbils Febrer, al carrer Vallespir 39, feia les delícies dels veïns més petits, que sovint s'acostaven de la mà dels seus pares a admirar-lo des de la vorera.
Una de les seves dues filles, Maria Febrer, rememora la història en conversa amb l'ARA. Des d'una altra botiga emblemàtica del barri –el centenari Celler Gelida, que ara regenten els nets de Vicenç Febrer–, explica que el lleó era un regal que havien fet al seu pare des d'Angola, on ell havia boxejat algun cop. Va arribar a Barcelona pels volts dels anys 60 sent un cadell i amb les dents i les urpes serrades. Ella, que aleshores era petita, admet que li feia certa por, però recorda haver vist la seva àvia alletant-lo amb un biberó.
Aviat el Vicentet, com Febrer va anomenar el lleó, va ser conegut a tot el barri. Encara avui entre els veïns més veterans de Sants el recorden. Tothom en té alguna anècdota. Molts el visitaven amb els pares o a la sortida de l’escola. Alguns el van veure desfilar als Tres Tombs. Uns altres expliquen que van veure com el Vicenç entrava a la gàbia i s'hi fotografiava sense samarreta per a alegria dels més menuts. Fins i tot hi ha qui el va veure fent esquí nàutic amb el lleó en braços. L'extens àlbum de fotos de la família Febrer ho testimonia.
Amb el temps, però, el lleó va abandonar l’aparador –entre més coses, per les queixes que els seus rugits nocturns generaven entre els veïns– i va passar a dormir al remolc d'un camió que a la nit aparcaven en una planta subterrània d'un garatge de l'avinguda Josep Tarradellas. Quan l'animal es va fer més vell, Febrer el va portar al Zoo de Barcelona aprofitant l'amistat que tenia amb el veterinari i el Vicentet va acabar allà els seus dies. Maria Febrer explica que n'hi va arribar a haver dos, de Vicentets: quan el primer es va fer gran i va anar al Zoo, des d'Angola van fer arribar un altre cadell a Vicenç Febrer que també va viure amb ell fins que més tard va acabar al zoològic.
De campió de lluita lliure a regidor
Però abans el Vicentet encara tindria temps de ser la mascota de la campanya electoral amb què Vicenç Febrer va aconseguir ser elegit regidor per Sants a l'Ajuntament de Barcelona el 1970. Una imatge seva presidia els tríptics amb què Febrer demanava el vot als seus veïns prometent fer-ho "tot per Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Barcelona". Entre el decàleg de promeses hi havia la creació de parcs infantils, albergs per a jubilats, escoles, biblioteques, gimnasos gratuïts per a tots els veïns del districte i l'augment del servei de serenos i vigilants i la millora de la neteja. Febrer va obtenir l'acta de regidor.
Ja en l'exercici del càrrec, no va abandonar la seva gran passió: l'esport. Fins al punt que va arribar a disputar el títol mundial de pesos pesants en la modalitat de lluita lliure al campió sud-americà Conde Maximiliano. En una entrevista publicada aleshores a Mundo Deportivo, deia que l'Ajuntament era "el més difícil dels rings" i que l'alcalde, Josep Maria Socías Humbert, avalava que competís malgrat ser regidor. De fet, assegurava que amb el combat volia ajudar el seu districte i, sobretot, els jubilats del barri.
Aleshores Febrer ja s'acostava als 50 anys, però encara mantenia bona forma física i els aprenentatges de quan de més jove havia estat una de les figures de la boxa de la ciutat i un dels habituals de les matinals que es feien a l'històric Gran Price. Va ser en aquells combats de jove que es va guanyar el sobrenom del Lleó de Sants, amb què va guanyar campionats de Catalunya, d'Espanya i el torneig d'Angola que acabaria suposant l'arribada a Barcelona del lleó Vicentet.
Tot i que va morir l'agost del 1991 en una sortida amb la barca a navegar, la petjada de Vicenç Febrer a Barcelona encara perdura en el record dels veïns de Sants i, fins fa alguns anys, també en una foto seva amb el Vicentet que continuava penjada a l’emblemàtic bar El Mundial, al barri de la Ribera.