El periple de l'àvia centenària desnonada per error fa cinc anys

BarcelonaFa cinc anys, el 19 de febrer del 2021, Rosario Bravo es convertia en notícia contra la seva voluntat. Amb 97 anys, aquesta àvia de l'Hospitalet de Llobregat va ser desnonada per error. Una errada en la diligència de llançament del jutjat de l'Hospitalet de Llobregat va fer que la comitiva judicial entrés al sobreàtic primera –la casa de Bravo– en comptes de l'àtic primera, el pis on vivien els inquilins que sí que arrossegaven lloguers impagats i contra els quals havia d'anar dirigida l'ordre de desnonament. En aquell moment ella no era a casa, i quan els seus fills van descobrir que havien desnonat la seva mare per error ja li havien buidat el pis, havien canviat el pany de la porta i havien instal·lat una alarma.

Un lustre després, Bravo encara no ha pogut recuperar les seves pertinences ni ha sigut indemnitzada per un error que es va endur amb ella molts dels seus records. Entre ells, una llibreta que li va regalar el seu fill Emiliano Caballero on ella escrivia a mà les seves memòries. Allà hi havia anècdotes personals sobre la Guerra Civil al seu poble natal, Santa Cruz de Mudela (Ciudad Real), el seus dos anys de matrimoni –el seu marit es va morir en un accident laboral treballant a la Renfe–, com va tirar endavant tota sola la família o com va emigrar a l'Hospitalet de Llobregat.

També van desaparèixer altres records importants per a ella, com ara l'aliança dels seus germans i cunyats o fotos del seu marit i d'altres familiars difunts. Encara avui la família no sap què se'n va fer de tot allò ni a quina deixalleria va anar a parar si és que hi va anar. En conversa amb l'ARA, Emiliano Caballero recorda el periple viscut durant aquests cinc anys, en què el cas ha viscut dos processos judicials. Un penal que va ser desestimat, i un civil en què la justícia va donar la raó a Rosario Bravo sobre l'error judicial en el seu cas, però va determinar que no procedia una indemnització.

"No ens han demanat perdó"

"Ni ens han demanat perdó, ni ens han tornat res, ni ens han indemnitzat", lamenta Caballero, que assenyala el gestor processal d'aquell desnonament com a responsable últim d'un error que ha trastocat els últims cinc anys de la seva mare, que ara ja té 102 anys i que, tot i que va tornar a viure al seu pis uns mesos després que li buidessin, des de fa un temps viu amb ell. Caballero també lamenta la poca solidaritat que diu haver rebut durant aquest temps per part de les institucions a les quals s'ha adreçat. Tant del ministeri de Justícia, com de la Generalitat o del mateix Ajuntament de l'Hospitalet.