Veïns afectats pel 'coliving' pressionen Collboni perquè faci complir la llei als seus blocs

BarcelonaEls veïns de diversos blocs de Barcelona reconvertits en colivings'han presentat aquest dijous a l'Ajuntament per reclamar a l'alcalde, Jaume Collboni, que faci complir la llei en els seus blocs. Ho han fet armats amb quatre expedients del departament de llicències i inspecció en què el mateix consistori de la capital catalana considera que el fons Vandor ha fet obres sense l'empara legal adequada per dissimular que es tracta de grans rehabilitacions i esquivar així l'obligació de reservar un 30% dels pisos per a habitatge protegit.

Tres d'aquests expedients són molt recents i tenen data dels dies 19 i 23 de febrer. En tots ells els inspectors consideren que en els treballs per reconvertir els pisos a lloguer d'habitacions s'han fet obres que excedeixen els permisos demanats per Vandor, s'ha modificat la distribució dels pisos i s'ha actuat en façanes, patis i altres elements comuns. Per tot plegat, els expedients sostenen que podria tractar-se d'una gran rehabilitació i que, per tant, la propietat podria estar obligada a complir amb la reserva del 30% d'habitatge protegit. Tots aquests expedients són encara recurribles.

Tot i que els nous expedients oberts podrien suposar un punt d'optimisme, els veïns s'ho miren amb desconfiança. El motiu? Que el quart expedient urbanístic que apunta a un possible frau amb el 30% té data de febrer del 2023 sense que, fins ara, s'hagi fet complir la normativa. Els veïns denuncien que després que li fossin rebutjades les al·legacions, Vandor va elevar el juliol del 2023 un recurs d'alçada davant l'alcaldia. Més de dos anys després, alerten, el recurs encara no ha estat resolt.

Per això, aquest dijous, acompanyats del Sindicat de Llogateres, han presentat una instància a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) en què reclamen a l'alcalde celeritat per fer complir el 30% i aconseguir que 17 pisos d'aquests quatre blocs propietat de Vandor als carrers Entença, Nàpols, Consell de Cent i Rocafort passin a ser habitatge protegit. "Algú a l'Ajuntament està bloquejant que es posin les multes", ha denunciat en declaracions als periodistes la portaveu del Sindicat, Carme Arcarazo.

El desembre passat l'ARA va explicar que el març del 2024 l'Ajuntament ja havia rebut una instància anònima sobre Vandor. En aquella denúncia s'alertava de com en una desena de blocs propietat del fons s'estaven duent a terme obres en pisos per a les quals no s'havia demanat llicència i que es volia esquivar l'obligació de reservar un 30% per a habitatge protegit. En la mateixa notícia s'explicava que el consistori ja havia detectat irregularitats en com a mínim dos blocs de Sarrià-Sant Gervasi.

Fonts municipals corroboren que les quatre finques tenen expedients oberts per haver sol·licitat llicències menors o comunicats d'obra en comptes d'una llicència de gran rehabilitació. Tot i que no expliquen el perquè del retard a l'hora de resoldre el recurs d'alçada, subratllen que el cas d'Entença és el més avançat i que, si s'acaba desestimant el recurs, la propietat haurà de demanar una llicència de gran rehabilitació. Remarquen, a més, que el consistori està en contacte amb els veïns afectats i hi manté reunions sovint.

Des de Vandor, per la seva banda, neguen la major. En un comunicat, el fons nega haver fet cap gran rehabilitació en les seves finques, ja que, apunten, les obres "no afecten els elements estructurals de ni modifiquen la configuració arquitectònica de l'edifici o alteren el seu volum o ús". A més, asseguren que en alguns dels casos denunciats pel Sindicat de Llogateres han ofert als afectats un habitatge alternatiu "de característiques similars" en altres finques del fons a Barcelona amb contractes de lloguer de fins a set anys.

Amenaça de desnonament

Els veïns lamenten també que mentre esperen que es resolguin els expedients oberts per l'Ajuntament el fons continua litigant contra ells perquè deixin el pis, després de no renovar-los el contracte de lloguer. Actualment, hi ha sis veïns que tenen processos judicials oberts pel fons. És el cas d'Elisabeth Lezama, que després de 27 anys pagant cada mes el lloguer ara veu com ella, el seu marit i els seus dos fills s'han d'enfrontar a un possible desnonament fixat per al 16 d'abril.

Davant la denúncia dels veïns, Barcelona en Comú ja ha anunciat que demanarà la compareixença de la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, en la pròxima comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament perquè doni explicacions sobre què està fent l'Ajuntament al respecte.