El xip de Barcelona que seria impossible a Madrid

BarcelonaEn les seves últimes paraules com a alcalde de Barcelona durant la Mercè de l'any 1997, Pasqual Maragall va assegurar que en algun lloc del seu cor hi hauria "per sempre més un xip connectat amb la seva ciutat". Si avui desmuntéssim aquest xip per analitzar-ne els components, hi trobaríem segur molts dels ingredients presents en l'acte que s'ha viscut aquest dimecres a l'Ajuntament de Barcelona, on s'ha entregat la Medalla d'Or de la ciutat als quatre alcaldes que van succeir l'alcalde olímpic: Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. Una mescla de tradicions polítiques i de visions que representa, en el fons, l'ingredient principal d'aquest xip. Un que no es pot trobar a Madrid.

Ho ha corroborat Jordi Hereu, que com a ministre d'Indústria ara passa bastants dies a la capital espanyola, on la polarització és màxima. "Allà un acte com el d'aquesta tarda no seria fàcil d'organitzar", ha admès. També Trias, que ha reconegut que la idea d'aquest reconeixement comú inicialment no li feia el pes, ha apuntat que "en altres indrets" un acte així no seria possible i ha acabat considerant "especialment bonic" compartir aquesta distinció amb altres exalcaldes de la ciutat a qui, ha dit, aprecia. "Al final he estimat Colau i tot", ha ironitzat.

L'alcalde actual, Jaume Collboni, ha resumit aquesta capacitat d'entesa fent referència a una conversa entre Josep Tarradellas i el primer alcalde de la ciutat després de la recuperació de la democràcia, Narcís Serra –avui present a l'homenatge com també les filles de Pasqual Maragall–, en què l'expresident de la Generalitat li va dir que "els bons polítics són els que treballen per als seus successors". "Tots han procurat i procurem deixar una Barcelona millor de la que hem trobat", ha subratllat.

Perquè l'estima a Barcelona seria sense dubte un altre dels ingredients clau d'aquest xip made in Maragall, encara avui l'alcalde amb un impacte més gran sobre la capital catalana. Un amor que, com han subratllat Trias i Colau, molts cops fa passar la ciutat per davant de la família. Encara avui, amb tots ja fora de l'Ajuntament, Hereu ha hagut de celebrar el seu 32 aniversari de noces al costat del que, ha dit, és el seu altre gran matrimoni i la seva passió: la ciutat.

Una galeria de retrats

Malgrat la sintonia, els parlaments dels premiats han permès copsar també els diferents accents de cadascú. Clos obria la mirada internacional i reivindicava el Fòrum de les Cultures, Hereu se centrava en la proximitat recordant alguns dels veïns amb qui va treballar durant l'alcaldia, Trias apel·lava al diàleg i a l'acord per sobre de la "confrontació i la desconfiança", i Colau enarborava la bandera més combativa i activista amb mencions a moltes de les lluites socials en marxa a la ciutat.

Ha sigut el punt final a una tarda llarga, que havia començat hores abans amb un dinar de germanor entre els quatre guardonats i l'actual alcalde al mateix Ajuntament. Després, tots ells –a més de Narcís Serra i les filles de Pasqual Maragall, els dos exalcaldes que ja tenien la Medalla d'Or de la ciutat– han participat en l'estrena d'una galeria davant la Sala del Bon Govern on des d'aquest dimecres pengen els retrats oficials dels exalcaldes Serra, Maragall, Clos, Hereu, Trias i Colau. Un repàs en un sol cop d'ull a més de 46 anys d'història de l'Ajuntament de Barcelona.