BARCELONA

Els barcelonins no avalen la via Colau

Més del 20% apostaven per una entesa entre ERC i comuns per formar el govern municipal

La ciutadania de Barcelona no avala la decisió de la ja alcaldessa, Ada Colau, de formar govern amb el PSC gràcies als vots de l’ex primer ministre francès Manuel Valls. O, com a mínim, no ho avalen el gruix dels enquestats, un total de 799, per al baròmetre semestral de l’Ajuntament que, amb l’escenari postelectoral acabat de definir, es decantaven pel pacte entre ERC, la força més votada, i Barcelona en Comú, que li trepitjava els talons amb un empat a deu regidors. El 20,3% dels enquestats preferien l’entesa entre Ada Colau i Ernest Maragall (ERC): l’opció descartada tant per la direcció de BComú, que va apostar pel pacte amb els socialistes per aconseguir l’alcaldia, com per les bases, que en la consulta oberta van donar suport, amb un 71% dels vots, al pacte amb el PSC. Aquesta fórmula -sense especificar el suport de Valls per superar la investidura- és la preferida per al 10,5% dels barcelonins, mentre que el 7,9% es decantaven per un govern d’ERC en solitari i el 4,3% per un improbable govern en minoria només dels comuns. “S’ha format govern contra la voluntat de la ciutat”, va lamentar ahir Maragall després que es fessin públiques les dades del baròmetre semestral.

Per als comuns, la lectura del sondeig és ben diferent. “Una gran majoria de barcelonins volien Barcelona en Comú al govern tot i que no va ser la força més votada”, va remarcar l’ara tinent d’alcalde Jordi Martí en la presentació dels resultats. Martí creu que les respostes, que es van recollir abans del ple d’investidura i del gir final de les negociacions, confirmen l’estratègia de BComú d’intentar el tripartit i de situar els republicans com a soci preferent: “És on hi ha més sintonia i els barcelonins ho perceben”.

La del tripartit és, amb tot, la setena opció en el rànquing de preferències. La trien només el 4,7% dels enquestats, per darrere de fórmules com l’entesa entre comuns, republicans i Junts per Catalunya o el pacte entre comuns, socialistes i la formació de Valls -abans del trencament amb Cs-. Segons el govern municipal, això s’explica perquè “tothom va tirar palades sobre la proposta del tripartit i els ciutadans van fer una lectura possibilista” de l’escenari. Per als republicans, que ja han especificat que faran una oposició constructiva i que presentaran tots els projectes que havien treballat com si fossin el govern, els comuns s’estan dedicant ara a enviar-los “carícies retòriques” després d’haver optat per excloure’ls.

Més interès per les municipals

En termes generals, el que recull el baròmetre és que ha augmentat l’interès per la campanya electoral de les municipals i el frec a frec entre Maragall i Colau: un 20,7% dels enquestats la van seguir amb molta atenció -el 2015 el percentatge era del 13,9%-, mentre que només un 15% es van interessar per la campanya de les europees.

Pel que fa als líders, el més ben puntuat és Joaquim Forn, de Junts per Catalunya, que obté una nota de 5,5. “La seva situació injusta genera, com no podia ser d’una altra manera, una gran empatia entre la ciutadania”, va remarcar ahir en nom del govern municipal l’ara tinent d’alcalde Jordi Martí, que en va demanar la llibertat. La número dos de Forn, Elsa Artadi, va recordar que era “regidor de ple dret” i va demanar a Colau que intercedís perquè pugui tornar al consistori. De la resta de líders, també aproven Ernest Maragall (5,4), d’ERC, Ada Colau (5,2), de Barcelona en Comú, i Jaume Collboni (5,1), del PSC. I suspenen els més nous en l’escenari polític català: Manuel Valls (3,2), de Barcelona pel Canvi, i Josep Bou (3,1), del PP. Quant al nivell de coneixement, qui encapçala el rànquing és l’ara alcaldessa. Només un 2,2% dels entrevistats no saben qui és Colau.

El baròmetre també recull les principals preocupacions dels ciutadans i evidencia que la inseguretat es dispara i es configura ara com el problema principal. Ja ho és per al 27,4% dels enquestats. A finals del 2018 els problemes de seguretat ja se situaven a dalt de tot del rànquing, però amb menys força: el 21%. Martí ho va atribuir ahir, sobretot, al problema puntual dels furts: “No vivim en una ciutat insegura, però tenim aspectes en què cal treballar”. El segon lloc del rànquing de problemes l’ocupen les dificultats per accedir a un habitatge i el tercer, l’encaix de Catalunya dins d’Espanya.

Més continguts de