El barraquisme s'estén per Barcelona en nuclis més petits: hi malviuen 473 persones

BarcelonaEls assentaments irregulars de Barcelona ja no són tan grans com el que es va desallotjar, el 2013, al carrer Puigcerdà, però el problema de l'infrahabitatge persisteix i, de fet, s'ha estès pel conjunt de la ciutat i ja no es concentra només al districte de Sant Martí. A finals de l'any passat, segons les xifres oficials de l'Ajuntament hi havia 473 persones malvivint en 72 assentaments irregulars. El grup municipal del PDECat s'ha agafat avui a aquestes xifres per criticar que, durant el mandat d'Ada Colau, la problemàtica està "augmentat". En relació al 2015, ara hi ha 22 assentaments més i hi viuen una seixantena de persones més. Els números que ha presentat el grup de Xavier Trias, però, comparen la situació que hi havia el maig del 2015, quan Colau va guanyar les eleccions, i l'octubre del 2017. En aquest període detecta 25 assentaments nous i 59 persones més vivint-hi.

Les xifres, això sí, eren molt més elevades el 2012 quan es calculava que 737 persones vivien en assentaments o nuclis de barraques a la ciutat. Fonts municipals atribueixen l'increment d'aquest últim any a l'arribada de famílies de l'Europa de l'Est. Un fenomen que, asseguren, es dona a escala europea, però que a Barcelona s'incrementa a causa de les expulsions a països veïns com Itàlia o França.

Segons la regidora del PDECat Maite Fandos, que durant el govern de Xavier Trias es va encarregar de la gestió d'aquesta problemàtica, la gestió social de Barcelona en Comú és un "fracàs absolut". "Són xifres molt preocupants", assegura Fandos.

El govern municipal remarca que l'evolució numèrica del fenomen ha sigut força estable i que s'observa, però, que ara els nuclis són més petits i estan més dispersos -tot i que el gruix continua al districte de Sant Martí. També ha canviat la procedència de les persones que hi viuen, que ara són majoritàriament de l'Europa de l'Est en comptes de subsaharians.

El gener del 2013, vista la problemàtica, es va crear l'Oficina del Pla d'Assentaments Irregulars (OPAI), que inicialment gestionava la Creu Roja i que el 2015 va sortir a concurs públic. El servei se'l va adjudicar Progess per un valor aproximat de 275.000 euros l'any. Progess ha guanyat també el nou concurs, que ara pretén reforçar les polítiques socials que acompanyen aquest servei: s'hi destinaran uns 660.000 euros anuals. L'octubre del 2017, l'OPAI atenia 192 persones i, des de la seva creació, n'ha atès 789, segons les xifres de l'Ajuntament. L'oficina ha ajudat 190 persones a trobar feina.