Una barreja de xifres i fets: com funciona un model matemàtic?

BarcelonaUn model matemàtic representa fenòmens de la realitat d'una manera abstracta i amb tanta senzillesa com sigui possible. En algunes ciutats dels Estats Units i d'Anglaterra ja s'utilitzen models matemàtics per predir robatoris. L'eina inclou alguns paràmetres, és a dir, les causes més importants que expliquen un fenomen en evolució. Per exemple, en el cas dels robatoris poden ser la renda per càpita de la zona on es cometen o la facilitat del lladre per entrar en una casa. Un cop decidits els paràmetres més rellevants, a cadascun se li assigna un valor numèric.

Per exemple, si la casa té les finestres molt vulnerables a les habilitats del lladre se li assignaria un valor alt, i si la casa disposa d'alarma i altres sistemes de seguretat, un valor baix. L'assignació, però, no és fixa perquè els propietaris, esclar, poden decidir reforçar la seguretat dels seus habitatges.

Els models relacionen aquests paràmetres canviants mitjançant operacions matemàtiques complexes i donen un resultat de la probabilitat que hi hagi un robatori en un lloc concret. A més, ens diuen com evoluciona aquesta probabilitat al llarg del temps. Aquest model ja s'utilitza en ciutats com Los Angeles, on la policia prediu els delictes amb una eina inspirada en els sistemes que pronostiquen rèpliques de terratrèmols.

El món universitari i l'administració han anat de bracet en l'eina policial anomenada Predpol. Com informava l'ARA el 12 d'octubre, assenyala les àrees amb més risc que s'hi cometi un delicte, i va permetre fer baixar el nombre de robatoris i furts un 13% en quatre mesos.