Els boscos de Catalunya perden en 25 anys el 17% de capacitat de capturar CO2

BarcelonaEn els últims 25 anys els boscos de Catalunya han perdut capacitat de capturar diòxid de carboni (CO2). Concretament, un 17%. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi FOREStime, publicat aquest dimecres, que analitza els canvis forestals al país en els últims anys. També conclou que ha disminuït un 29% l'aigua de pluja que cau al bosc i acaba als rius, i que ha disminuït l'erosió de la terra per l'augment de la superfície forestal i de la densitat d'arbres.

El bosc català ha crescut en l'últim quart de segle: té un 25% més d'arbres. Però, encara que sembli un contrasentit, perd capacitat d'absorbir CO2. Això és perquè ha augmentat la densitat d'arbres al bosc. "Els arbres creixen més junts, però els recursos són els mateixos", explica Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals (CREAF) i coautor d'aquest informe.

L'estudi, fet a partir de l'anàlisi de gairebé 3.500 parcel·les de bosc durant aquests 25 anys, suggereix que els boscos madurs amb menys arbres, però més grans, proveeixen de serveis ecosistèmics superiors als boscos joves constituïts per molts arbres petits. Això explica que la capacitat d'embornal al Pirineu s'hagi mantingut estable, mentre que als boscos d'interior i als costaners ha baixat un 20% i un 16%, respectivament.

"No és el canvi climàtic"

"Pensàvem que el canvi climàtic seria un dels causants, però veiem que en la majoria dels casos ha estat molt poc rellevant", diu Vayreda. Per a l'investigador, aquest contundent missatge es pot interpretar "com una bona notícia". La clau és en una "bona gestió forestal". "Si sabem com hem de tractar els nostres boscos, podem intentar revertir la situació a mitjà termini".

Aquest augment de la densitat del bosc també té un efecte negatiu en l'aigua d'escorrentiu. O sigui, la pluja que cau en terreny forestal i després acaba als rius catalans. Segons l'estudi, aquesta "aigua blava" és un 29% inferior. Això ha passat, sobretot, als boscos d'interior (38%) i als mediterranis (33%), mentre que als boscos del Pirineu occidental (a la conca del Segre) tan sols ha baixat un 12%.

L'estudi FOREStime també conclou que ha disminuït la fusta que es pot extreure del bosc de manera sostenible al voltant del 7%. Com en la resta de paràmetres, i pels mateixos motius, a l'alta muntanya aquest valor només s'ha reduït un 1,2%. Als boscos mediterranis ha baixat un 8,2% i a l'interior un 14,5%.

Menys erosió, els mateixos bolets

L'únic servei ecosistèmic que no ha disminuït és el de l'erosió del sòl. I això es deu, també, a aquest augment de la densitat dels boscos. En el total de Catalunya, la capacitat d'evitar l'erosió ha crescut un 1,6%, sobretot als boscos de l'interior. Al seu torn, els boletaires poden respirar una mica més tranquils perquè la producció de bolets s'ha mantingut estable. Tot i que ha baixat molt a l'interior (-17%), es compensa per l'augment al Pirineu i als boscos mediterranis, un 2,5% i un 3,8%. Això fa que, en el conjunt, el nombre de bolets sigui tan sols un 1% inferior. "A partir d'aquí, trobar-ne més o menys depèn de les condicions climàtiques", diu Vayreda.