Cabanes de posar i treure per a pastors del Pirineu
Els nous allotjaments acullen els que s'encarreguen de vigilar el bestiar dels atacs de l'ós a l'estiu
LleidaEl Pirineu de Lleida disposa d'una nova cabana desmuntable per als pastors que la Generalitat contracta cada any per vigilar les ovelles contra els atacs de l'ós bru. Es tracta de la tercera caseta d'aquest tipus que s'ha instal·lat, de moment a la muntanya de Tavascan. La mesura vol donar suport a una dotzena de ramaders que agrupen cada estiu el seu bestiar al nord del Pallars Sobirà, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, on existeix el perill més gran de ser atacats pels seus depredadors. En total, es tracta de protegir 3.500 ovelles. El departament d'Acció Climàtica ha invertit 54.000 euros per transportar i aixecar aquesta última construcció bioclimàtica, de gairebé deu metres quadrats, amb lliteres, cuina i electricitat que funciona amb plaques solars.
A més d'aquestes tres cabanes de posar i treure, al Pallars Sobirà n'hi ha també dues que es transporten amb helicòpter, cinc de fixes, quatre barracons, dues caravanes i una casa rodant que serà operativa a partir de la tardor. En totes aquestes construccions pernocten els pastors i els seus ajudants que cada estiu la Generalitat contracta per vigilar les ovelles durant les 24 hores del dia, sobretot de nit. “La seva tasca és fer un bon pasturatge del bestiar, controlar l'estat sanitari dels animals i aplicar mesures de prevenció per reduir al màxim els possibles danys d'ós, com ara el tancament nocturn del bestiar en pletes electrificades prop d'on pernocta el pastor, amb la presència de gossos”, expliquen fonts del Govern. La contractació d'aquests vigilants, que aquest any han sigut set pastors i tres vaquers, puja uns 100.000 euros, que s'afegeixen al cost dels tancats i les pletes i la instal·lació d'antenes i collars geolocalitzadors de bestiar.
“Una batalla perduda”
Als Pirineus hi ha identificats uns setanta exemplars d'ós bru. Aquest animal havia quedat oficialment desaparegut a mitjans del segle passat a causa de la cacera indiscriminada i l'any 1996 es va fer una primera reintroducció experimental de tres exemplars a la zona francesa, que va continuar deu anys després amb uns altres cinc individus. Des d'aleshores, la població d'óssos ha anat augmentant i la seva presència a Catalunya es considera permanent a la comarca del Pallars Sobirà i a l'Aran, on els governs català i aranès despleguen mesures de prevenció i suport als ramaders. Fora d'aquestes comarques no s'apliquen aquestes mesures, “ja que es tracta de zones on la probabilitat que es produeixin danys és baixa”. I d'aquí les crítiques del sector ramader.
El president de la Federació d'Entitats Catalanes de Ramaders d'Oví i Cabrum (FECOC), Xavier Ribera, denuncia que més enllà de l'àmbit del Parc Natural i les seves agrupacions “hi ha 30.000 ovelles que estan desprotegides”, i assegura que també pateixen atacs d'ós i d'altres depredadors. “És una batalla perduda –confessa Ribera–, perquè la majoria de ramaders ja no té el suport de l'administració ni de la societat”.
El president de la FECOC conclou que “la convivència de les ovelles amb els seus depredadors és inviable” i denuncia que “la política verda del Govern està acabant amb el sector oví”. “Ens estan obligant a plegar o a canviar de sector”, afegeix.
Aquest és el cas de Ramon Cornellana, un pastor de Puiggròs (Garrigues) que al juny va perdre cinc ovelles, totes suposadament per l'atac de l'ós, quan les tenia pasturant al Pallars Sobirà. Aleshores va anunciar la seva jubilació. Reconeix que ha estat indemnitzat amb un centenar d'euros per cada cap de bestiar afectat per l'atac. “Però això no canvia la meva decisió, perquè no hi veig solució a la presència de l'ós”, afegeix. En qualsevol cas, confia poder vendre el ramat a un altre pastor en les pròximes setmanes.
