Càmeres amb IA al cap de Creus per controlar si es fan festes als vaixells

GironaS'han acabat les festes en vaixells al cap de Creus i les rutes en motos aquàtiques: la intel·ligència artificial vigilarà que no es produeixin. Aquest estiu, el parc natural ubicat a l'Alt Empordà disposa, per primera vegada a la seva història, d'un Pla rector d'ús i gestió (PRUG) en l'àmbit marítim. Després d'anys de demores, la Generalitat de Catalunya finalment va aprovar al maig el decàleg de normes de navegació pròpies que han de regular quines activitats estan permeses (i en quines condicions) en les prop de 3.000 hectàrees de superfície marina d'aquest entorn natural protegit.

El document, resultat d'un procés participatiu de més de 150 reunions entre l'equip de biòlegs del parc, ecologistes i sectors socioeconòmics de la zona, prohibeix, per exemple, la circulació de motos d'aigua d'ús recreatiu i també veta la celebració de festes als vaixells que fondegen a les cales del cap de Creus. Les mesures responen a la necessitat de conservar el fons marí del parc, on habiten praderies de fanerògames, enclavaments coral·lins de gorgònia i centenars d'espècies d'alt valor natural. Tot plegat després del creixement turístic de poblacions com Cadaqués o el Port de la Selva, sumada a la difusió de les cales i camins de l'entorn a les xarxes socials, que han incrementat molt els últims anys la pressió de visitants i d'embarcacions a la zona.

Per fer complir aquestes normes, però, calen controls i sancions als infractors. És per això que el Govern, a més d'augmentar la vigilància amb embarcacions sobre el mar, aquesta setmana ha engegat un projecte pilot de càmeres de videovigilància amb intel·ligència artificial. Es tracta de dos punts de control equipats amb càmeres d’alta resolució, visió nocturna i sistemes d'IA, que permeten identificar embarcacions, llegir matrícules i detectar comportaments inadequats en àrees protegides. Aquestes imatges es controlen des de la sala central dels Agents Rurals, que, en rebre la notificació de la infracció, poden mobilitzar-se i actuar segons la gravetat de la situació.

Vigilància 24 hores i en racons inaccessibles

Amb aquesta mesura, la direcció del parc aposta per una vigilància més eficient, amb tecnologia que permeti actuacions immediates i una cobertura contínua, les 24 hores, i fins i tot en zones de difícil accés, on és molt complicat patrullar. L'objectiu, però, en cap cas és substituir la feina dels Agents Rurals i la resta de cossos de seguretat, que ja patrullen el territori per terra, mar i aire, sinó complementar la seva tasca amb una estratègia de vigilància tecnològica.

"És una mesura complementària important per garantir més control durant totes les hores del dia, tasca que seria complicada de dur a terme per part dels diferents cossos que operen al parc, atesa la dimensió i la dificultat de cobrir tots els seus racons i tots els horaris", explica Ponç Feliu, director del parc natural. I afegeix: "Mesures com aquesta ajudaran a fer complir el PRUG i, per tant, a garantir la preservació de l'entorn, el medi natural i el paisatge". Finalment, sobre la força coercitiva de la mesura, Feliu matisa: "Aquest primer estiu el que es vol és fonamentalment informar, explicar i sensibilitzar, no hi ha un ànim punitiu sinó informatiu per donar a conèixer el PRUG i perquè usuaris i visitants del parc el coneguin i l'interioritzin".

La previsió és que el desplegament de càmeres amb intel·ligència artificial s’ampliï a set punts de vigilància entre finals del 2025 i al llarg del 2026, amb una selecció de les ubicacions que es farà tenint en compte criteris ambientals i d’accessibilitat, i tota la informació recollida es gestionarà seguint la normativa de protecció de dades.