Plataforma per la Llengua alerta de l"emergència lingüística" que viu el català

L'entitat engega una campanya per advertir del perillós descens de l'ús social de la llengua, que retrocedeix fins al 32,5% dels habitants d'arreu dels territoris de parla catalana

La Plataforma per la Llengua ha llançat una campanya a les xarxes socials i als mitjans de comunicació per alertar de l'"emergència lingüística" que travessa el català i per fer saltar les alarmes de tothom sobre el seu ús decreixent. En un article publicat a l'ARA aquest diumenge, el president de l'entitat, Òscar Escuder, explica que el català "és a prop del risc d’extinció en general, no només en l’àmbit digital: al carrer, a la feina, als patis escolars, al lleure dels nostres joves, a les botigues, als restaurants, etc."

'Emergència lingüística', article d'Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua

I és que, segons l'última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Generalitat, la reducció de parlants habituals de català arreu dels territoris de parla catalana és de 7,7 punts respecte al 2005.

Mig milió de parlants menys en 15 anys

L'entitat alerta que actualment "es viu una situació paradoxal": si bé mai a la història hi havia hagut, en termes absoluts, tantes persones capaces d'entendre i expressar-se en català, només el 32,5% dels habitants d'arreu dels territoris de parla catalana l'utilitzen habitualment, un fet que el converteix en una llengua "greument amenaçada", subratlla l'entitat, alhora que xifra en mig milió de parlants habituals el decreixement que hi ha hagut els últims 15 anys.

Amb aquestes dades sobre la taula, l'entitat adverteix que quan una llengua arriba al llindar del 30% de parlants és fàcil, davant de la dificultat de trobar persones amb qui parlar la llengua, que els que l'utilitzen habitualment tendeixin a deixar de fer-ho de manera espontània i, en conseqüència, vagi augmentant la disminució de l'ús social de la llengua. "Arribats a aquest punt, revertir la situació esdevé molt complicat", adverteixen des de l'entitat.

'Parlar català', article de Toni Soler

Per tot plegat, la Plataforma ha engegat una campanya que va adreçada tant a la ciutadania com a les administracions. Als primers, els demana, per exemple, iniciar les converses en català, també amb gent que es desconeix si el parla o no. Alhora, fa una crida a triar el català a les webs que donen l'opció de fer-ho, i a prioritzar també la compra de productes etiquetats en català.

Toc d'atenció als joves

L'entitat alerta, concretament, d'un retrocés més acusat en l'ús del català entre els joves, un fet que "marca una tendència encara més negativa" per al futur de la llengua. I és que, segons les dades de l'enquesta de la Generalitat, feta el 2018 al Principat, només el 19,6% de la població barcelonina d'entre 15 i 29 anys tenia el català com a llengua habitual, cosa que significa una caiguda de més de 10 punts en 5 anys.

Un estudi realitzat per la Plataforma per la Llengua sobre l’ús del català als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya també constata aquest retrocés: a la secundària, només el 14 % de les converses són en català.

Polítiques "desacomplexades"

L'entitat assenyala com una de les principals causes que han portat a aquesta situació d’emergència lingüística la "deixadesa i marginació del català" del conjunt de les administracions públiques. De fet, en l'article publicat a l'ARA, Escuder fa una crida a totes les administracions a aplicar "polítiques i actituds efectives de veritat, decidides, desacomplexades i valentes". 

En aquest sentit, l'entitat assegura que no hi ha cap administració de les grans que faci bé el que hauria de fer, començant pels governs i Parlaments dels estats espanyol, francès i italià, i acabant pels ajuntaments, passant pels governs autonòmics. Assenyala, concretament, els poders públics dels estats espanyol i francès com "els més responsables d'aquesta situació", ja que "no solament no han legislat i governat a favor del la llengua, sinó que ho han fet –i encara ara continuen– en contra", assegura. I és que la Plataforma denuncia que en els últims deu anys, l'estat espanyol ha aprovat més de 500 disposicions legals que imposen el castellà i dificulten l’ús del català.

L'entitat també assenyala els governs català, valencià i balear i assegura que, si bé no han impulsat polítiques "estrictament contràries" a la llengua catalana, sí que es constata que fa més d’una dècada que la política lingüística dels tres governs "és molt feble, poc ambiciosa i gens agosarada". Posa com a exemple els respectius departaments d’Educació, dels quals assegura que no desenvolupen polítiques actives per garantir l’ús del català a escoles i instituts, tant a dins de les aules com en els espais de lleure.

En el cas concret de Catalunya, l'entitat considera que la Generalitat fa més de deu anys que hauria d’haver desenvolupat "dues lleis clau per a la plena normalització de la llengua": la Llei del Cinema i la Llei del Codi de Consum –que hauria de garantir l'etiquetatge en català–, totes dues aprovades pel Parlament el 2010.

Un entorn audiovisual i comunicatiu "altament descatalanitzat"

Finalment, la Plataforma per la Llengua alerta que la presència del català és residual a la majoria de mitjans de comunicació, a les plataformes digitals, als videojocs, a la publicitat, a bona part dels dispositius electrònics, als assistents de veu i al cinema, i denuncia que les administracions no fan res per capgirar aquesta situació. L'entitat posa el cas concret de Netflix, una de les plataformes de vídeos en streaming més utilitzades a casa nostra actualment, la qual a finals del 2019 oferia un total de 2.092 pel·lícules, però només 4 tenien la versió́ en català, dues de les quals eren originalment en aquesta llengua i les altres dues subtitulades. L'entitat remarca que la plataforma audiovisual no oferia cap pel·lícula amb doblatge en català, una dada que assenyala com a "especialment xocant" si és té en compte que 331 pel·lícules i documentals de les 2.092 del catàleg ja tenien una versió en català, doblada o subtitulada, que no apareixia a la seva oferta.

Pèrdua de consciència lingüística

L'entitat conclou l'anàlisi de la situació actual de la llengua catalana fent una crida tant a la ciutadania com a les administracions a prendre consciència d'aquest retrocés en l'ús de la llengua per poder revertir-lo mentre hi siguem a temps. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua considera "indispensable" que els catalanoparlants tornin a "activar-se lingüísticament" i siguin conscients que "som en un moment que requereix que tots hi posem els cinc sentits".