Societat 25/10/2019

Canvi d'hora d'aquest diumenge: quan és i com t'afectarà?

La matinada del 27 d'octubre passarem a l'horari d'hivern i dormirem una hora més

G.g.g.
5 min
Imatge d'arxiu d'un operari canviant l'hora a uns rellotges.

BarcelonaLes institucions europees prometien resoldre aquest mateix any el debat sobre la idoneïtat de mantenir o acabar amb el ritual bianual del canvi d'hora, però la decisió dels estats membres –alguns d'ells no tenen una opinió formada– s'ha ajornat, com a mínim, fins al 2021. Diumenge 27 d'octubre, doncs, serà la segona vegada a l'any que els telèfons canviaran l'hora automàticament, aquest cop per adaptar-se a l'horari d'hivern i endarrerir l'hora: tornarem a sentir la cantarella de "A les tres de la matinada seran les dues" i els que mirin el rellotge a ulls clucs a partir d'aquella hora sabran, satisfets, que podran dormir una hora més.

Però, com afecta aquest canvi d'hora al nostre organisme? Diversos estudis han abordat aquesta qüestió i molts es contraposen. Alguns científics opinen que endarrerir l'hora ens fa dormir pitjor: l'expert en medicina de la son Javier Albares defineix com a jet lag el procés pel qual passa el rellotge intern del cos humà durant el canvi d'hora i defensa que triga dies i, fins i tot, setmanes a adaptar-se al nou horari. En canvi, el professor de ciències de la salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Diego Redolar assegura que, per norma general, el cos necessita un dia per cada hora de desfasament horari per recuperar-se. El neurocientífic defensa que, dilluns com a molt tard, la majoria dels ciutadans estaran totalment adaptats, si bé matisa que hi ha col·lectius, com els nens i la gent gran, que requeriran més temps per aconseguir-ho.

El canvi estacional d'hora l'estableix la directiva comunitària 2000/84 de la Comissió Europea, nascuda per estalviar energia després de les guerres mundials i les crisis del petroli. Una decisió que se segueix rigorosament per aprofitar tant com es pugui la llum natural, ja que es considera que el matí és la franja horària més productiva. Amb l'arribada de l'horari d'hivern, tots els europeus poden dormir una hora més però, alhora, gaudeixen de menys hores de llum al dia.

El canvi d'hora divideix la societat, que majoritàriament s'estima més fer l'horari d'estiu, als govern europeus i als científics. Aquests últims han analitzat els avantatges i els inconvenients del canvi d'horari i, per exemple, no revelen estalvis transcendents pel que fa al consum d'energia en el conjunt dels estats europeus. De fet, posen d'exemple el cas de la calefacció: en cap cas es registra aquesta economització perquè depèn de determinats factors com la meteorologia i la geografia de cada país i del comportament de la població.

Ara bé, transferir una hora de llum de la tarda al matí té, segons la professora dels estudis de ciències de la salut de la UOC María José Acebes, efectes col·laterals en la salut de les persones: fins a un 10% de la població europea pateix canvis en l'estat d'ànim que poden arribar a convertir-se en un trastorn afectiu estacional (SAD, en les seves sigles en anglès) si es prolonguen durant mesos. La persona se sent apàtica, irascible i irritable, amb poca energia i sense interès per les activitats. A més, té dificultat per dormir però arrossega una son excessiva i experimenta un desig incontrolable de menjar aliments rics en hidrats de carboni.

"Les persones tenim un rellotge biològic que està regulat, entre altres coses, per la llum del dia, que afavoreix la regularitat en els cicles de vigília i de son en el nostre cervell", assenyala Acebes. No és estrany que una persona se senti inquieta, tingui dificultats per concentrar-se o busqui aïllar-se per un descontrol emotiu desencadenat pel canvi d'horari. "Quan es pateix un canvi d'hora brusc, en els viatges o amb el canvi d'hora, el rellotge es desajusta", sentencia l'experta.

El professor de ciències de la salut de la UOC Diego Redolar explica que els ritmes estacionals es regulen amb l'ajuda d'una substància anomenada melatonina i que, en els humans, també participa en el control dels ritmes circadiaris, que són el conjunt de canvis físics, mentals i conductuals que tots experimentem cada dia d'acord amb la presència (dia) o l'absència de llum (nit): la melatonina se segrega diàriament durant la nit i pot afectar la sensibilitat a l'hipotàlem, que és la regió cerebral que "informa" la resta d'òrgans i teixits, siguin quins siguin, de l'hora que és.

"S'ha comprovat que l'administració de melatonina en el moment adequat, en la majoria dels casos just abans d'anar a dormir, redueix significativament els efectes adversos tant del desfasament horari com dels canvis de torn de la feina", diu el neurocientífic. Durant la tardor i l'hivern, les estacions de l'any amb poca llum –continua Redolar–, uns nivells adequats de melatonina ajudarien a regular els ritmes biològics i millorar la qualitat del son.

Consells per adaptar-nos a l'horari d'hivern

Gaudir de la llum natural

La manca de llum potencia el desajustament emocional i afavoreix l'aparició del trastorn SAD. La psicòloga i també professora de la UOC Marta Calderero recomana prendre el sol una estona cada dia fent la nostra rutina en espais oberts durant les hores de llum. "Si som a l'interior, podem fer-les a prop d'una finestra per percebre la llum solar", afegeix.

Fer activitats a l'aire lliure i mantenir-se actiu

Fer esport a l'exterior i participar en activitats o esdeveniments ajuda la majoria de les persones a reduir els símptomes de la letargia. Els experts recomanen planificar l'horari d'activitats abans que arribi la tardor, per evitar que l'apatia ens guanyi, i fer-ho acompanyat de la família i els amics.

Fer activitats tranquil·les i relaxants abans d'anar a dormir

Llegir és una bona manera d'ajudar la nostra escorça cerebral a començar la sincronització de l'activitat neuronal. Per això és imprescindible, també, evitar fer servir els dispositius mòbils al llit amb el llum apagat. La llum blavosa que emeten aquests dispositius activa un dels sistemes regulats pels ritmes circadiaris, la qual cosa modifica l'activitat de l'hipotàlem. Si s'utilitzen aquests dispositius, es recomana fer-ho en mode nocturn.

Menjar lleuger i aliments de temporada

La dieta és un factor cabdal per al bon funcionament del nostre organisme, també abans d'anar a dormir. Planificar el menú amb antelació afavoreix la ingesta d'aliments saludables i evita les ganes d'ingerir carbohidrats (patata, pasta o pa, per mencionar-ne alguns exemple) i de productes de digestió lenta.

stats